Xavier Casals: la nova ultradreta europea «L'ultradreta moderna fa bones preguntes, però dóna males respostes» 8/7/2004

El doctor en història i professor de la Universitat Ramon Llull, Xavier Casals Meseguer, 40, ha comissariat el programa de sis xerrades sobre l' extrema dreta europea. Especialistes vinguts a Sabadell de França, Austria, Alemanya, Itàlia i Flandes han repassat la ultradeta en aquests països.

-Si Espanya no té partit d'extrema dreta és perque són dins el PP?

-A Espanya, efectivament, també hi ha un electorat potencial d'extrema dreta.

-Els de Blas Piñar?

-Sí, però Blas Piñar va perdre la representació parlamentària l'any 1982.

-Avui, doncs, voten el PP?

-Sí. Com que cap altre partit ha capturat aquest vot i Fraga va dir que s'enorgullia de fer entrar l'extrema dreta en democràcia, el PP s'ha apoderat d'aquest vot útil antisocialista i antiseparatista.

-Es crearà aviat a Espanya un partit d'extrema dreta com els de França, Àustria o Itàlia?

-Només si saben desempellegar-se de la nostàlgia franquista i convertir-se en un partit d'ultradreta modern.

-L'ultradreta pot ser moderna?

-Les de Heigger i Le Pen ho són. Per això capten el vot jove, obrer i urbà. En diuen neoproletaris.

-A Espanya no.

-No. Llastrada pel franquisme, el catolicisme i el mite de la hispanitat, la dreta espanyola encara no sap mirar cap el futur.

-El catolicisme també és un llast?

-És clar, és una contradicció important: no pots ser germà de tothom i, a la vegada, estigmatitzar els magrebins.

-És clarament ultradreta el Moviment Social Republicà, MSR?

-Sí, és un dels molts petits partits d'ultradreta, moderna i europea, que hi ha a Espanya, però que no acaben d'articular cap gran moviment.

-Està l'extrema dreta darrere les agressions al carrer?

-La que està políticament organitzada segur que no perque crear desordre públic no dóna vots. En la mercadotècnia electoral la violència no interessa.

-Són reedicions del feixisme d'entreguerres?

-En absolut. És un fenòmen nou i emergent. Ja ningú és anticomunista, sino antiglobalitzador. També se li diu la revolta de l'home blanc.

-I això què vol dir?

-Aquell home sense estudis que ha perdut protagonisme familiar i social i veu com la dona porta la casa mentre ell està a l'atur.

-En parla com si fos l'alternativa.

-No. Es diu que aquests partits fan bones preguntes, però dónen males respostes.

-Per exemple?

-Sobirania de cada país dins Europa, emigració, benestar social... Posen el dit a la llaga en les seves preguntes. Però les respostes són massa simples. Massa demagògiques.

-La gent no se n'adona?

-No perquè són grans comunicadors. El mateix Le Pen va prendre lliçons dels telepredicadors americans.

-Algun d'aquests partits europeus, com l'holandés, són tan moderns que fins i tot els lidera un gai.

-Efectivament, Pim Fortuyn, va ser el gran líder de l'ultradreta holandesa fins que el van assessinar poc abans d'aconseguir entre un 15 i un 20% dels vots.

-O sia que es pot ser ultradretà i homosexual.

-És clar. I també ecologista i antisistema i hiperdemocràtic i...

-També hiperdemocràtic?

-Demanen referèndums i llistes obertes. Per ells, els partits són mediadors corruptes.

-Doncs ells també formen partits.

-Mai no usen la paraula partit. Fixi's: Front Nacional, Lliga Nord, Bloc Flamenc... són partits antipartits.

-Si no és la dreta clàssica, per què no li donem un altre nom?

-En podem dir neopopulisme.

-Per què Alemanya no té un partit fort d'ultradreta?

-Perque hi ha una competència molt forta entre diferents partits i perque la CDU s'ha aporpiat de les seves reivindicacions.

-Pot ser que aquests partits, si algun dia arriben al poder, es converteixin com tots els altres?

-Sí. Umberto Bossi de la Lliga Nord, que proclamava la separació de la Padania, ha acabat com a ministre de Berlusconi i no se n'ha sentit parlar més.

-Algún altre?

-Heider, a Àustria, va fer la vida impossible als seus propis ministres i va ser un desastre.

-El seu missatge és que no són quatre energúmens?

-Intento donar exlicacions rupturistes perque sempre em pregunten si això és allò del passat. I evidentment no ho és.

-Coneixer-los tan bé li comporta una petita síndroma d'Estocolm?

-No, no (somriu). No m'atrau en absolut.

Un altre científic objectiu

«4 REGIDORS CATALANS L'ultradeta sovint ultranacionalista té el terreny adobat a Catalunya. La Plataforma per Catalunya de Vic, xenòfoba i antiemigrant, va obtenir quatre regidors al Vendrell, Vic, Manlleu i Cervera. «Tot i que amaga la seva nostàlgia franquista, el seu líder, el senyor

Anglada, ja està mirant d'exportar el seu èxit a la resta de l'estat», diu Casal. Per ell, el nacionalisme independentista d'ERC, és més cívic, és a dir dels ciutadans, que ètnic, i per tant dificilment sucumbirà al nou moviment europeu.