Àlex Fuentes, voluntari olímpic «Els estrangers ens busquem» 1/9/2004

Després d'atendre VIPS, periodistes, àrbits i esportistes del volei platja als Jocs Olímpics d'Atenes com un mes dels 2.000 voluntaris internacionals, l'agent de viatges sabadellenc empleat a Viatges Iberia, Àlex Fuentes Rivas, 24, començava ahir una odissea turística per les illes Tinos i Salònica.

-Atenes et cridava?

-Em cridava l'expèriència, viure unes olimpiades per dins.

-Ha valgut la pena?

-Totalment. He trobat gent molt maca.

-Amb què et quedes?

-Amb el consol que em va donar una noia grega quan tenia tants problemes per acreditar-me.

-Què va passar?

-Jo estava desmuntat perque no em trobaven a la base de dades i ja pensava que no podria fer de voluntari. Ella se'm va asseure al costat i em va començar a parlar en grec.

-L'entens?

-Gens. Quan li vaig dir que era català, es va posar tant contenta i em va agrair tant la meva participació als jocs que ens vam fer amics. Va ser un moment molt bonic.

-S'ha repetit?

-Vàries vegades. Aqui la gent t' agraeix que vinguis.

-Tu, a més, has treballat.

-Sí, al volei-platja. Tinc el gorro de voluntari amb les dues firmes dels espanyols Bosma i Herreros. Els saludava cada dia.

-La seva plata ha estat una sorpresa.

-Han fet uns grans jocs. Els hi he donat sort (riu).

-Què savies tu de volei platja?

-Alguna cosa perquè estiuejo a Cunit i allà s'hi juga molt. Però em va tocar el volei com em podia haver tocat qualsevol altre esport.

-El volei platja ha donat marxa discotequera als molt cerimoniosos jocs olímpics.

-És l'ambient d'aquest esport: disc-jockeis, cheerleaders, la onada, tot molt festiu... És un esport divertit. Tots els 9.000 espectadors que venien cada dia s'ho passaven genial.

-Per això el volei platja, com a esport olímpic, ha passat al davant de molts altres amb més tradició?

-Per això i perquè és molt televisiu i té normes molt senzilles.

-Per què tant DJ's com cheer-leades eren espanyols?

-Perquè Espanya té molts circuïts de volei platja.

-Però a Atenes hi havia de tot menys platja.

-Efectivament. Era sorra transportada a un estadi perquè aquella zona és de port esportiu, no de platja.

-Existeix l'esperit olímpic?

-Compta veure-ho per televisió?

-Em sembla que no.

-Home, jo he viscut escenes de germanor internacional molt interessants.

-Endavant?

-L'altre dia a un bar de Monastiraki, quatre hooligans anglesos mig borratxos i amb pintad e perillosos van començar a cantar England! England! A l'altra banda, uns grecs van començar a cridar més fort Hellas! Hellas!

-Van arribar a les mans?

-Al revès. Quan més espantat estava jo, es van intercanviar els crits i van acabar tots rient i bebent junts.

-Sóna bastant a veritable esperit olímpic.

-Doncs sí, això és dona sovint. Si en un bar coincidim vint estrangers de nacionalitats diferents segur que almenys deu acabarem tots parlant junts. Els estrangers ens busquem una mica.

-Dorms a la vila olímpica?

-No. A casa d'uns amics grecs, tant a Atenes com a les illes. Els grecs són molt hospitalaris.

-De què coneixies tants amics grecs?

-Del Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians, MOEC, al que jo pertanyia quan estudiava Turisme.

-On ets ara mateix?

-M'acabo de llevar a la casa que té l'Adonis a l'illa grega de Tinos.

-Adonis?

-És la versió grega del nom Antoni.

-És un adonis?

-Ha-ha-ha. Això ho han de dir les dones.

-Tu sabràs què diuen les dones.

-Les dones gregues són molt simpàtiques. Jo encara no he lligat, ha-ha-ha, però són simpatiquíssimes.

-Més que les catalanes?

-No són tan bufones com les catalanes, ni tan finetes ni tan maques de cara. Aquí són mot morenes i amb les faccions més marcades. Però estan molt bé. Molt, molt bé.

-Ja tens plena l'agenda del mòbil?

-La del mòbil i la del correu electrònic. I cites arreu del món.

-Què t'ha sorprés de la societat grega?

-Que gats i gossos corren lliures pel mig del carrer. Ténen amo, però van solts per tot el poble.

-Res més?

-Que quan parlen sembla que discuteixin. Ténen un tó de veu airat, que per ells és normal.

-Alguna cosa més?

-Repeteixo: són molt hospitalaris. Jo encara no he anat d'hotel.

Records a l'Adonis

«CRISTIÀ Es reconeix cristià sense embuts. No combrega amb l'Església i abomina de la jerarquia vaticana. Però aquests dies, a Atenes, ha oït missa un parell de cops a la catedral de San Dioniso. «Potser més que religiós hauria de dir que sóc espiritual», diu. «Conec

molts capellans que són gent molt maca, però el rotllo de la jerarquia no me l'empasso». Troba «molt guapa» la filosofia de l'evangeli i es reconeix un home de fè. Durant els Jocs ha resat cada cop que s'ha trobat sol al mig de la ciutat.