Santi Gomà, laberints dimensionals «La vida és joc» 3/9/2004

El programador informàtic i amant del disseny, el sabadellenc resident a Barberà, Santi Gomà Rodríguez, 36, ha inventat un nou tipus de passatemps absolutament innovador: el laberint dimensional. Porta més d'un any barallant-s'hi i ja el té tan perfeccionat que fins i tot l'ha registrat. Només li falta vendre'l a alguna publicació.

-Què és un laberint dimensional?

-Un laberint amb varis nivells, com una casa de pisos.

-Es pot pujar i baixar?

-Exactament. Cada laberint consta de tres, quatre o mes laberints, els diferents pisos, connectats entre ells en uns punts determinats, que són els ascensors.

-Ho puc provar?

-Comenci per aquest de només tres nivells, és l'exemple més fàcil (em passa tres laberints de 4x4 caselles)

-Què he de fer?

-Entrar per aqui i sortir per aquí.

-Aquí em trobo una lletra A.

-És l'ascensor. Això significa que pots pujar a un dels altres dos nivells on la lletra A sigui al mateix lloc.

-Ja ho entenc. He d'anar al laberint número 3, no?

-Sí.

-Segueixo per aqui... i per aquí i ... ep! Per aquí no vaig enlloc.

-Camí tancat. Tornem enrere i, enlloc de l'ascensor A agafem el B, que ens porta al laberint número 2, el segon pis de la casa. El B et porta al D, que et puja al tercer pis, on trobes l'F que et porta un altre cop a la planta baixa i a un camí que et porta a la sortida.

-Està xupat.

-Aquest era molt fàcil. Però la cosa es va complicant (passa fulls del seu dossier). Els laberints cada cop són més grans, amb més nivells i fins i tot amb figures diferents, una flor, un castell, un cercle...

-Recorda els videojocs de plataformes de Super Mario i companyia.

-Potser de petit em van influenciar, però mai vaig ser un nen enganxat als videojocs.

-Llavors d'on surt aquest invent?

-Sempre m'han agradat els laberints i els volia fer més emocionants.

-Ser informàtic ajuda?

-Sí perque he desenvolupat la tècnica amb programes creats per mi mateix.

-Ja els fa automàticament un ordinador?

-No tant com això. Però tinc eines informàtiques que m'eviten duplicitats de coordenades o camins massa senzills.

-Ha patentat la idea?

-Només he pogut registrar la propietat intelectual d'uns quants models. La idea sembla ser que no es pot patentar.

-Els veurem publicats algun dia?

-El meu objectiu es vendre'ls a alguna agència de passatemps o directament a alguna publicació.

-Quàntes hores li ha dedicat?

-Moltíssimes. Porto un any i mig treballant-hi. Primer a ma, dissabtes i diumenges intensius. Fins que vaig optar per descansar perquè m'estava encaparrant. M'anava a dormir i només veia quadrets.

-Aquest té sis nivells?

-Sis laberints connectats de 12x12 caselles cada un.

-I aquesta caseta?

-Quatre casetes. Va ser el primer que tenia una figura visible. Com aquest vaixell viking.

-Aquest només té dos nivells.

-Sí, però és molt més dens. És un 28x52. Cansa més aquest que molts de quatre nivells. I aquest és molt cruel, no apte pels no iniciats.

-Ja hi ha iniciats?

-Sí, conec gent que de seguida enganxen la tècnica i s'apassionen. He de ser jo que els digui que no el solucionin en aquell moment perquè no hi ha temps.

-Tant es triga en solucionar un laberint dimensional?

-Depèn de l'atzar. Però un dels grans pot tenir cent salts i això no baixa de les tres hores. Em costa a mi i tot.

-Com reacciona la gent davant el seu invent?

-Hi ha tres tipus de persona: el que ho rebutxa d'entrada perquè ho veu molt complicat, el que ho troba interessant però no s'hi posa i el que es pica i vol trobar la sortida immediatament.

-Què diferència aquest últim dels demés?

-No és més inteligent, però sí més lluitador, més amant de la novetat i més romàntic perquè inverteix esforços en una cosa gens pràctica que no el reportarà res.

-No cal buscar-hi beneficis?

-En absolut. Aquest es el principi de tot entreteniment.

-Per què atrau un laberint?

-Perquè la vida és joc, fem coses per millorar-nos i aquesta n'és una.

-La vida és un joc?

-Indiscutiblement. Hi ha paranys, sorpreses, proves d'habilitat i al final de la vida pots guanyar, perdre o fer taules. A mi estar a l'atur no m'agrada, però tampoc ho dramatitzo. Sé que ara m'ha vingut una mà dolenta i que algun dia me'n vindrà una de bona.

Homo ludo

«EL D´HORTA AMB BOIRA Programador en atur, ara dedica tot el temps al disseny per ordinador, la invenció de nous passatemps (encara secrets) i la web www.tallercreatiu.com. El seu passatemps preferit són les 7 diferèncie perquè «el tema de la

simetria sempre m'ha fet gràcia». Especialment els de pintures clàssiques que ell troba molt enginyosos. De cultura laberíntica només coneix el fil d'Ariadna, el videojoc Wolfein-3D i «que un dia de boira vaig anar al d'Horta amb la meva parella i ens vam divertir molt».