Eugeni Bertran, apóstol de la marihuana «Tothom fuma marihuana» 9/9/2004

Ha vingut a veure els seus amics de Sabadell i, de passada, explicar les virtuds de la marihuana, una planta que, per ell, no te més remei que ser legal algun dia. Apòstol i militant del moviment «Legalize», el treballador a tallers de premsa barceloní, Eugeni Bertran Verdú, 27, fuma cinc o sis porros al dia. Però ni una cigarreta. No aguanta el tabac.

-Prediques amb l'exemple?

-Predico amb la normalitat. Amb el respecte que demano.

-Però milites.

-Havia militat amb els antiprohibicionistes de l'Asociació Ramón Santos de Estudios del Cannabis, ARSEC. Però ara segueixo en solitari.

-Quina és la teva lluita?

-Liar canutos cada dia al carrer amb tota normalitat.

-Tens marihuana plantada a casa?

-No. Em sento fatal per no ser plantador. Però els meus pares no ho poden entendre, no ho superen. Ma mare planta infusions, però no vol ni sentir parlar de plantar marihuana.

-Doncs tenir una planta a casa no és il·legal.

-Tampoc està escrit enlloc que sigui legal. De tota manera jo, a la ciutat, prefeixo fumar haixix.

-Per què a la ciutat?

-L'herba me la reservo per quan sóc al camp. És més contundent la marihuana, més introspectiva. Et deixa més apalancat. Per això només la fumo fora de la ciutat.

-I el haixix?

-El haixix és més social, més actiu, més urbà.

-Tots els haixix?

-No. Si estigués normalitzat i legalitzat podriem triar entre sativa índic, híbrid, skunk, early pearl... com qui va a l'estanc i tria un sabor de tabac o un altre.

-Com qui va al súper?

-Exactament. Podriem triar si volem estar més tirats al sofà o més marxosos. Poder triar seria un plaer. Malhauradament no és el cas. És una pena.

-Fumes a totes hores?

-Fumo uns cinc o sis al dia i no a totes hores perque començo a treballar a les 7 del matí i no són hores. Però el porret al sortir de la feina és un acte d'alliberament fantàstic.

-Mai tabac?

-Mai. El tabac no em diu res.

-No serà que no t'atrau perquè no està prohibit?

-Mentida. La prohibició no és cap alicient.

-Quin és, doncs, l'alicient?

-No sé. M'agrada fumar i m'agrada compartir amb el del costat. És una forma de viure.

-Pots definir-la?

-És una forma de viure més relaxada. A mi, pel meu ritme, em va ideal. Sobretot si no he de treballar.

-No fuma la gent estressada?

-De fet sí. Conec superexecutius que fumen.

-Quanta gent fuma?

-Que jo sàpiga tothom.

-Eugeni!

-De veritat. Almenys per on jo em moc, tothom fuma maria.

-Fumar marihuana també mata?

-No ho sé tu. A mi el que em mata és llevar-me a les 7 del matí (riu). I per la quimio i les anorèxiques, el THC va la mar de bé.

-No interessa legalitzar-lo perquè si tothom fumés el ritme de producció del país baixaria?

-Igual sí. De fet fumar ajuda a veure la vida d'una altra manera.

-Repeteixo: m´ho defineixes?

-Ajuda a no viure per treballar. En la gran comunitat de fumadors això ho té clar tothom.

-A Jamaica és una religió.

-A Catalunya per molta gent també.

-Fumes obertament?

-No fumo en un parc on hi ha nanos mirant. Ni davant d'un cole. I si ho faig en un bar dissimulo. Però mai no me n'estic.

-Davant la policia?

-No expressament. Però si em paren sempre els hi dic «És que no avançarem mai en aquest tema?».

-Què contesten?

-Que què més voldrien ells. Els polis estan farts de parar-nos. Per ells és una pèrdua de temps.

-Mai no t'han multat?

-L'altre dia a la Festa Major de Gràcia em van prendre la pedreta i em van posar una multa de 50.000 peles.

-No fan la vista grossa?

-A vegades no. Trobo raríssim que un treballador com jo, que sap el que són 50.000 peles en la seva i la meva economia, tingui una falta de solidarirat tan gran i sense pietat.

-Li vas dir?

-Sí i em va dir que no em multava ell sinó el ministe de l'Interior. Au vinga, home! I mentres tant el que m'ha robat la bici va pel mon tant content.

-Pagaràs la multa?

-La recorreré, és clar. I després ja veurem què passa. Però d'entrada ja m'han fet sentir com un delinqüent. No entenc per què no podem adoptar el model holandès.

-Amb els socialistes avancem més?

-No ho veig.

Ja vas cec?

«L´HERBA DE LA BETH Com si hi hagués la consigna de normalitzar la marihuana a base de parlar-ne públicament i amb naturalitat, aquest agost l'eurovisiva de Súria, Beth, explicava a Manuel Fuentes per TV3 la seva odissea amb la policia d'Eivissa.

Tot i no canviar de país, els duaners de l'aeroport li van trobar un manyoc d'herba a la maleta. Se la van quedar, la van multar i la van renyar per l'exemple que dóna un artista com ella. Tot plegat la va molestar tant «que no penso tornar a Eivissa mai mes. Aniré a Formentera per un altre camí». Per la tele!