Adolfo Martín: nens de Bali «A Bali tot és pau i amor» 17/9/2004

L'organitzador del 1er Sopar en Ajut als Nens d'Indonèsia, que es farà aquest dia 25 al CEIP La Romànica per recaptar fonts per una conducció d'aigua a Bali, és el coordinador de qualitat d'alimentació a l'Hospital Taulí, Adolfo Martín Cecília, 42.

-Per què Bali?

-La meva dona i jo fa sis anys que anem a Bali cada octubre. Ens hem deixat seduir pel somriure i la generositat d'aquella gent.

-Fins a quin punt?

-Fins el punt de estar desitjant anar-nos a viure allà (riu). Però només és un desig.

-Per generositat la vostra, no?

-No. La seva. T'ho donen tot sense tenir res. Són hunduístes dins un context indonesi majoritàriament musulmà i això es nota.

-En què es nota?

-És un país que no té ni un nen per adoptar. Això vol dir molt. Sempre hi ha un familiar o amic diposat a acollir un orfe.

-Si es poguessin adoptar, ho faria?

-No ho sé. Jo no tinc fills, però no estic segur que un nen balinès fos més feliç aquí que allà. A Bali tot és pau i amor.

-Ho diu en broma?

-No. Ho dic seriosament. Tot és hospitalitat i alegria. Quan els visites a una cabana et treuen la catifa, et fan seure i et donen tot el blat de moro recent torrat que ténen.

-El veig tocat.

-Aquesta gent m'ha arribat al cor, sí. El primer viatge va ser de guiri en hotel de cinc estrelles, però vam començar a fer amics i amb un pintor d'allà ja som com germans de sang.

-Què vol dir?

-Que quan anem a casa seva s'enfila a una palmera per tallar-nos l'últim coco que li queda. Després el problema es meu per beure'l amb una canyeta perquè te un gust dolentíssim. Però hi ha molt bon rotllo.

-Què és ANAK?

-Anak vol dir nen en balinès, però també és el nom de la nostra ONG. Donem educació als nens del Nordest de Bali.

-És una ONG catalana?

-No, balinesa i fundada el 1992. Però amb seu europea a França i Suïssa. I aquí a Catalunya funciona fa un any des de la Bisbal d'Empordà.

-Com us vau implicar amb Anak?

-A través d'una coneguda sabadellenca que viu a França, la Maria Torruella. La vam trobar a Bali i ens va ensenyar el que estan fent.

-Què vau veure?

-Primer ens va presentar a la presidenta francesa amb un feix de bitllets a la ma, milions de rúpies indonèsies.

-És molt?

-El que val una barca. Ho donaven uns suïssos per a comprar una barca perquè poguessin sortir a pescar unes famílies.

-I comprava la barca al comptat?

-Sí. Em va sorprendre que, amb la corrupció que hi ha, d'aquells diners no es va perdre ni una rúpia pel camí. Un detall que em va agradar.

-Què més vau veure?

-Vam visitar les escoles creades per Anak i vam presenciar l'entrega de roba, queviures i animals directament a les famílies.

-Però Anak no està destinada als nens?

-L'objectiu principal és escolaritzar nens a Indonèsia. Però la pobresa es tanta que s'han obert altres línies d'ajut. Sense les necessitats mínimes covertes ningú no pot estudiar.

-Ara mateix treballeu per una canalització d'aigua.

-Volem fer arribar l'aigua fins un poblat de la zona d'Amed on tenim una escola amb 250 nens.

-Una escola sense aigua?

-Un regió sense aigua! Els nens, que han de caminar una hora i mitja per anar a escola, hi van amb la galleda per tornar-la plena a casa.

-Vosaltres portareu aigua a cada casa?

-No. No serà ni aigua corrent perquè la majoria viuen en cabanes apartades. Només serà una font al mig del poble per unes 800 persones.

-Els 250 nens són apadrinats per vosaltres?

-Només 72. Són els que tenen coverta la totalitat de la despesa escolar perquè el govern balinès no paga l'ensenyament.

-I els altres?

-Es beneficien del nou sostre de l'escola que hem reconstruït i les cadires, taules, llibretes, llapissos i material que hem finançat nosaltres.

-Quants d'els 72 padrins són sabadellencs?

-Per ara només vuit. Però a partir del sopar del dia 25 serem més.

-Quan costa ser padrí?

-20 euros al mes.

-Per què hem d'apadrinar un nen de Bali i no un d'Etiòpia o de la Fundació Vicente Ferrer a la Índia?

-Tota col·laboració és bona, però si he d'advocar pels «meus» nens, diré que estan sumament desprovistos dels recursos més bàsics. No ténen ni aigua!

-A Etiòpia tampoc.

-Probablement, però els que jo conec són aquests i em consta, a més, que tota la ajuda arriba.

Canviem aigua per amor

«I DE PREMI UN VIATGE A BALI La venda de tíquets pel sopar del dissabte 25 al CEIP La Romànica ja ha començat. El projecte de canalització d'aigua es presuposta en 20.000 euros dels quals Anak en vol aportar 10.000. D'aquests, 4.000 han de sortir de Sabadell.

S'hi esperen unes 200 persones i comerços de Sabadell ja han cedit productes per ser rifats. Entre aquests regals destaca un viatge a Bali per a dues persones, gentilesa de Viatges Equador. També es vendran samarretes, CDs de música, fotos i la prenda de vestir, sarong.