Raimon Reginaldo: Cosmocaixa «La bellesa no és frívola» 24/9/2004

Hi havia el rei, la infanta, en Maragall i en Clos. Però qui més savia ahir de Cosmocaixa, aquell a qui veritablement es disputaven el miler llarg de convidats de l'alta burgesia barcelonina, era l'astrofísic sabadellenc, vicepresident de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, evangèlic baptista i Cap de l'Àrea de Projectes de Cosmocaixa, Raimon Reginaldo Montllor, 54.

-Per què a València aquests museus els paga la Generalitat i aquí els ha de pagar una entitat financera privada?

-Aqui la Generalitat també paga el Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.

-Amb tots els respectes per Terrassa, no és el mateix.

-És veritat que hem inspirat altres museus semblants a Coruña, Cuenca o València i que els paguen les institucions. Però aquest sempre ha estat una iniciativa de «La Caixa» i ho seguirà sent.

-Si pogués triar, preferia dependre de capital públic?

-No. A més aquest capital vé dels excedents de La Caixa que són diners de l'impositor, en definitiva del poble.

-De veritat és aquest el millor Museu de la Ciència del món?

-Fa de mal dir. Però indiscutiblement és molt innovador.

-Com d'innovador?

-La nostra museografia es trencadora.

-En quí us heu inspirat?

-Fa 24 anys ens vam inspirar en l'Exploratium de San Francisco i el Palais de la Decovuerte de Paris. però després ens han copiat a nosaltres.

-Què us han copiat?

-Per exemple la frase prohibit no tocar o la introducció a la biologia.

-Som al vestíbul, la sala de les fòrmules.

-Un homenatge a les matemàtiques.

-2-PI-r, e=mc2, tot cos sumergit en un fluït experimenta... Les fòrmules matemàtiques són lleis de la naturalesa que ja existien abans de ser descobertes per l'home, no?

-Aquest és un gran debat entre científics: és la matemàtica preexistent o postexistent?

-Què pensa vostè?

-Jo, com Pitagoras, crec que tot era ja en la naturalesa abans que l'home ho descobrís.

-Sembla el més lògic. Què argumenten els altres?

-Que només són formulacions humanes per descriure una cosa que es podria descriure amb altres llenguatges. Aquest és un llarg i històric debat filosòfic.

-Creu doncs que matemàtiques i naturalesa són el mateix?

-Jo sí. Fins i tot s'han fòrmula, per pur plaer teòric, conceptes com teoria de grups, que després s'han trobat reflectides en la natura.

-Ha contribuït personalment en la part astronòmica del mueu?

-He participat en l'heliostat que projectarà imatges de sol en temps real i en el planetari que es completament digital.

-Ser digital és un avantatge?

-Sí. Jo vaig ser durant molts anys l'únic planetarista professional d'Espanya i fins ara mai havia pogut mostra com serà el cel d'aqui a molts anys ni projectar vídeos en la cúpula.

-Quina és la contribució sabadellenca a Cosmocaixa?

-Molta. Gent de l'Agrupació Astronòmica i de l'Institut Paleontòlogic Crusafont col·laboren amb nosaltres des de fa tant temps que ja són com de la casa.

-Us han deixat el crani del Jordi, no?

-Efectivament. És l'antecessor dels orangutans moderns i una de les peces estrella de la Sala de les Ambaixades.

-Per qué el vostre director Jorge Wagensberg repeteix tant que aquest museu uneix bellesa i inteligència?

-Perquè és novetat. En altres museus de ciència, la interactivitat i la funcionalitat menysté la bellesa. Però la bellesa no és frívola. Aquí hem apostat de del primer moment per objectes bonics com peces artístiques o escultures.

-Teniu dret els científics a apropiar-vos de la inteligència? No és això tan com dir que artistes, polítics, advocats o perruqueres no són inteligents?

-De cap manera. Tots els sectors tenen inteligència. Només diem que la nostra és compatible amb la bellesa.

-Per què el famós bosc amazònic d'aquest museu ha d'estar inundat?

-Perquè reproduïm una part molt concreta d'aquesta selva, la de riu, que s'inunda cada sis mesos.

-A part de caimans i anacondes, hi heu posat mosquits i tot. Voleu realment crear un ecosistema?

-Sí.

-Però si els arbres són de fibra de vidre!

-Només els arbres més grans són reproduccions exactes, fetes amb motlles extrets de la pròpia selva. Els demés són naturals i aniran substituïnt els artificials.

-Disfruta amb aquesta feina o s'estimaria més investigar?

-La investigació m'agrada, però la divulgació m'apassiona.

-Quina és la seva part preferida a Cosmocaixa?

-Aquesta és d'aquelles preguntes que us agraden tant als periodistes i tan poc als entrevistats.

-Exacte.

-El que m'agrada molt és el mur geològic, una paret de 80 metres de llarg on hi ha penjades 100 tones de roca real procedents de Súria, León, La Garrotxa, Brasil... És la primera instalació geològica natural del món.

Pura bellesa

«CIÈNCA I ESSÈNCIA Com a evangèlic baptista sap trobar a Déu en cada sala, en cada galeria de Cosmocaixa. «Però jo no puc fer veure a Déu als demés. Déu és una opció personal i ets tu que hi has d'arribar». Per ell, ciència i essència són disciplines perfectament separades i, en el seu

cas, complementàries. «Està clar que la ciència no explica tota la realitat. Jo per explicár-me-la necessito les dues. A l'una hi arribo per la fè i la via espiritual i a l'altra pel coneixement i la via racional».