Anna Baró, inspectora de compost «-» 1/10/2004

A l'Ajuntament de Sabadell ja treballa la nova figura de l' inspector de compost. La geògrafa i tècnic en medi ambient del departament de Medi Ambient, Anna Baró Vidal, 40, visita els domicilis de la gent que declara fer compost a casa per estalviar-se el 90% de la nova taxa de residus. Té molta altra feina i, per ara, només ha fet una dotzena de visites. Però amb els seus col.laboradors n'hauràn fet unes 30 abans que acabi el termini de pagament de la taxa.

-Només mig centenar de sabadellencs fan compost a casa seva?

-És, aproximadament, el número de ciutadans que han solicitat la nostra visita a casa seva.

-Com es solicita?

-Hi ha un model d'instància especial.

-La visita és per sorpresa?

-No mai. Jo els truco i acordem una cita.

-Llavors vostè hi va, truca el timbre i diu bon dia, sóc la inspectora del compost. És així?

-Més o menys. Tot i que la paraula inspectora no m'agrada gaire.

-Quin tipus de persones són aquests 30 valents?

-Són persones que ja tenen integrada la cultura de la sostenabilitat en la seva vida diària.

-Vol dir militants de l'ecologisme?

-Gent de la UES o l'ADENC, tècnics en medi ambient, professionals, estudiants innovadors...

-Estudiants innovadors?

-M'he trobat un noi que ha inventat un nou sistema casolà de compostatge al balcó de casa seva. La revista Integral li ha publicat un article i tot.

-Com ho fa?

-Amb testos de fang. Ha estudiat les diverses fases de maduració de la matèria orgànica barrejada amb la terra.

-Veig que aprén coses amb les visites.

-Sí perquè aquest noi és biòleg i la seva metodologia és totalment nova.

-Per compostar s'ha de ser biòleg?

-No. És molt senzill

-No tan senzill. Per exemple: hi tirem taronges i llimones?

-No. Els cítrics amb prudència.

-Peix i carn?

-Mai.

-Closques d'ou?

-Sí, però has de tenir en compte que, un cop madurat, tindran la mateixa forma.

-Veu com no és tan senzill.

-És el que han fet tota la vida els nostres avis a les cases de pagès. I el que fa la natura per sí sola en tots els boscos.

-Els nostres avis eren pagesos i se savien tots els trucs. Però nosaltres som analfabets.

-Nosaltres informem tan com podem a tothom que ens fa aquest tipus de preguntes per telèfon o web.

-I si no tenim jardí?

-No passa res. Hi ha dos tipus de compostatge, el d'interior en un pis i el d'exterior en pati o jardí.

-Comencem pel jardí.

-Només et cal un compostador, que pots comprar o fer-te tu mateix, una caixa amb quatre fustes, i abocar-hi cada dia restes orgàniques d'enciam, tomàquet, verdura, el marro del cafè...

-Què passarà?

-Amb només dos dies el volum es redueix moltíssim i al cap del temps esdevé adob.

-Branques i fulles obligades?

-Sí, les branquetes s'han d'anar tallant en trossets petits.

-Gespa?

-Sí, però no n'hi ha prou. Ha de ser material estructurant. I si no en tens prou, afegeixes serradures.

-Directament damunt la terra?

-Sí.

-Anem pel compostador de pis.

-És un vermi-compostador, és a dir un recipient amb cuquets que es pot posar a la cuina, la galeria o al balcó de casa.

-Cucs que es mengen la matèria orgànica i defequen l'adob?

-Sí.

-Però tenir centenars de cucs a la cuina fa fàstic.

-No perquè ni els veus. Volen la foscor i la humitat i no surten mai de la terra. Moltes persones em diuen que és molt còmode.

-Tant favor fem a l'Ajuntament compostant la nostra pròpia matèria orgànica que ens perdona quasi tota la taxa?

-És normal. La major part de la nostra bossa d'escombraries és residu orgànic. I en els abocadors, el 60 % és matèria orgànica.

-Si tots compostessim a casa no caldria abocador?

-Sempre en caldrà un.

-Com és possible que encara no tinguem els tan anunciats contenidor marrons a tot Sabadell?

-Els tindrem abans del 2005.

-L'últim ajuntament franquista de Sabadell ja va crear una planta de compostatge fa 35 anys. Després de set anys, el 1977, la van haver de tancar i del compost no se n'ha parlat mai més fins ara. Com s'ho explica?

-La humanitat sempre progressa a cops d'il·luminats. Van tan avançats que, per un motiu o altre, s'acaben estrellant.

El temps els dóna la raó... massa tard

«ADORMITS Sabadell s'ha adormit en el tema del compostatge i ara, quan l'abocador de Coll Cardús ja és ple i la Generalitat castiga els ajuntaments lents amb tarifes altes, tots hem de pagar la imprevisió dels nostres governants.

Tot i que aquest argument va treure dimecres 1.500 persones molt enfadades al carrer, Anna Baró, funcionària, pensa que «muntar una planta de compostatge no es fa en un dia. Es complicat i l'Ajuntament de Sabadell ha donat aquest servei tant aviat com ha pogut».