Salomon Nabie, enginyer kenyà «No he vingut a Sabadell a demanar res, només ha donar les gràcies» 6/10/2004

De la mateixa manera que Vicenç Ferrer ha transformat la mísera Anantapur en regió desenvolupada i admirada a la resta de la Índia, l'enginyer agrònom kenyà Salomon Nabie, 42, ha desenvolupat també amb una eficàcia i rapidesa 'miraculoses' la regió kenyana de Kimilili amb 5 milions d'habitants (www.icfem-mission.org) Ho explicarà aquesta nit, a les 9'30, a l'auditori de la parròquia de la Puríssima (Capmany, 36).

-La seva ONG es diu Intercristian Felowships' Evangelical Mission. Qüestió de fè?

-La fè cristiana va donar el primer impuls a aquesta obra, però la feina i el treball de moltíssima gent n'és també part igualment bàsica.

-Que el va decidir?

-Vaig sentir com una crida interior. Havia d'ajudar a la meva gent. I el 1988 la meva dona i jo vam invertir tot el sou que rebiem de l'estat en aquesta fundació.

-I vau predicar la fè.

-Vam canviar bruixeria i superstició pel temor de Déu i donàvem cert equilibri moral i emocional a molts joves.

-I la feina social?

-Va venir tan aviat com ens vam adonar que no es pot portar una vida digna sense uns mínims de nutrició, salut i educació.

-Per on vau començar?

-Pel cultiu de la terra.

-Es nota que és enginyer agrònom.

-Més que res perque una granja t'alimenta a tu i et permet vendre els excedents i fer diners. Aviat vam tenir 2.000 joves granjers a tota la zona.

-I avui?

-Milers i milers. Vam aconseguir difondre la idea general de que la riquesa no et vé donada. Te l'has de treballar tu. L'emigració a la capital s'ha aturat en sec.

-I teniu hospital.

-Bé, només un centre clínic amb dos metges. No podiem tolerar que els pares es gastessin tants diners en bruixots quan la majoria de les malalties es curen amb higiene i aigua potable a casa.

-No tenieu ni aigua?

-No. La campanya per les letrines va ser espectacular. Defecaven al bosc i extenien el tifus. Però en només tres mesos es van construir 40 letrines.

-Lluiteu contra la sida?

-És clar. Tenim una enorme quantitat d'orfes, vidus i vídues. Els orfes els coloquem en altres famílies a les que ajudem a canvi.

-I la prevenció?

-Hem aconseguit la quasi total erradicació de l'ablació en les nenes i només parcialment en la circuncisió dels nens.

-Què tenen a veure ablació i circumcisió amb la sida?

-Es practiquen en unes condicions higièniques tan deplorables que és un focus de contagi molt important.

-També heu fet una escola.

-Una no, cinc. La primera la vam construir amb totxos fets amb fang per tota la gent de la ciutat. Portaven pedres, fustes, claus. Per primer cop a la seva vida veien que ells també podien ser útils.

-Ho explica com si tot fos tan fàcil.

-No ho és gens. La roda del desenvolupament troba obstacles contínuament en el seu camí.

-Parli-me'n.

-Hi ha gent extremadament pobre, autèntic miserables. Donar una empenta a aquests i unir-los a la tasca del desenvolupament general costa molt.

-Com ho aconsegueix?

-Hem creat una entitat financera que dóna petits crèdits a l'1% d'interessos al mes.

-Què fa la gent amb els crèdits?

-Munten petits negocis com parades al mercat, botigues d'artesania, restaurants casolans, reparació de prendes de roba...

-Tothom torna els diners?

-El 75%, suficient per tirar endavant.

-Què ha vingut a demanar a Sabadell?

-Res. La Montse m'ha convidat a venir i vinc a donar les gràcies a Mans Unides, a la parròquia de la Puríssima i a tota la gent de Sabadell que fa temps que ens està ajudant.

-És cert que ajuda també els discapacitats?

-En vam fer un cens i vam veure que cada cec, minusvàlid o deficient psíquic costa a una família el mateix que sis fills. Ajudant-lo a ell, ajudem a la família.

-I vostè de què viu?

-Tinc un hort al costat de casa i una vaca. Amb això alimento els meus cinc fills biològics i quatre adoptats. Sóc quasi autosostenible.

-És Kimilili un oasi dins Kenya?

-És un referent molt conegut. Tot el país s'està adonant que alguna cosa està passant a l'Oest del país. Hi ha esperança.

-Encara no l'han fet alcalde de Kimilili?

-Tinc bona relació amb els polítics, però no m'interessa gens ser polític.

-Té enemics?

-Sí. Els amics de la tradició i la bruixeria no els agrada la meva feina.

Compte amb els encanteris

«LA MONTSE La entrevista hauria estat impossibe sense la participació de la pediatra sabadellenca i entusiasta colaboradora de la causa africana, Montse Renom (foto). No només va fer de traductora quan feia falta. També afegia de la seva

collita tot allò que calia perquè jo copsés l'aspecte humanitari que hi havia al darrera de les fredes dades. Renom, que acaba d' adoptar un nen etíop, va treballar fa set anys com a metgesa a la regió kenyana de Kimilili «no per donar sinó per intercanviar».