Antònia Apolinar: malalts paliatius «La vida ha de ser un dret, no una obligació» 7/10/2004

La infermera i treballadora social de l'Hospital de Sabadell, Antònia Apolinar Martínez, 51, porta deu anys tractants malalts terminals, ara anomenats paliatius. Es desviu per ajudar a morir dignament i sense dolors. Es desviu perquè la família ho pateixi el menys possible.

-Ha vist Mar adentro?

-Sí.

-Li ha agradat?

-Molt.

-Creu que la pel·lícula fa apologia de l'eutanàsia?

-M'ha agradat aquell enfoc gens victimista i el protagonisme que dona als cuidadors familiars.

-Hi ha a Sabadell persones que volen morir-se i no poden?

-Jo no en conec, però he de dir que jo no tracto ni tetraplèjics ni comes vegetatius.

-Vostè ajuda a ben morir?

-Sí, juntament amb tot l'equip del PADES.

-Parla de mort amb el malalt?

-Si ell vol sí. Evidentment.

-Alguns malalts volen morir?

-Sí.

-I vostè que els hi diu?

-Se'n donen pocs, sobre tot en el camp d'oncologia en el que jo em moc. I, si de cas, més aviat li diuen al metge.

-Algú li ha demanat ajuda per morir?

-Sí, però jo no li puc donar perquè no sóc la persona qualificada dins de l'equip.

-Ho faria?

-Nosaltres estem aquí per ajudar, però en aquest país l'eutanàsia no existeix.

-Ajudar com?

-Per exemple amb medicaments contra el dolor o l'angoixa que són molt efectius.

-No està tolerada una eutanàsia passiva acordada amb la família i una mica d'amagatotis?

-Jo no diria això. Ni està permès ni és ètic. Mai no precipatarem situacions.

-No parlo de precipitar, sinó de deixar de medicar.

-Això ja és un tema mèdic en el que jo no puc contestar. Però tampoc podem anar contra natura.

-Anar contra natura és perllongar una vida artificialment.

-La majoria de la gent agraeix viure més anys gràcies a la medicina. Tinc una malalta oncològica de 96 anys amb unes ganes de viure extraordinàries.

-Doncs que visqui. Però i el que no en té ganes?

-Sí és clar. Jo estic molt d'acord amb aquella frase de la pel·lícula: «la vida ha de ser un dret, no una obligació».

-Llavors?

-Hem de ser coherents amb el sistema en el que vivim.

-Per què volen morir?

-A vegades perquè estan cansadas de lluitar, esgotats d'anys i anys de periple. Però a vegades el pacient demana morir per motius aliens a la seva voluntat.

-Què vol dir?

-Relacions amb germans o familiars, casos no tancats...

-No l'entenc.

-Un cop ens vam trobar una persona molt neguitosa. Quan vam investigar vam descubrir que era ateu de tota la vida, però en aquell moment que veia la mort a prop, tenia por. Volia un capellà, però no s'atrevia a demanar-lo.

-Què vau fer?

-Li vam aconseguir un capellà corrents, és clar. I una vegada, a una senyora russa, fins i tot li vam trobar un sacerdot ortodoxe.

-Vostè creu en el més enllà?

-No. Sóc agnòstica.

-Veure morir tanta gent de prop no l'ha fet canviar d'opinió?

-Al revès. M'ha reforçat encara més en les meves idees.

-Acabarà legalitzant l'eutanàsia la nova Espanya de Zapatero?

-Ho veig molt difícil.

-Per què no li agrada la paraula terminal?

-Perquè ara molts malalts paliatius no estan en fase terminal. Alguns viuen molt de temps.

-Si un sabadellenc porta un testament vital al Taulí perquè li arxivin amb el seu historial, li'n faran cas?

-Sí. Fins i tot nosaltres donem fulls informatius.

-De què informen?

-És aquest full, veu? «Document de Voluntats Anticipades». Aquí diu com redactar i gestionar unes «orientacions i instruccions a seguir arribat el moment».

-Surt realment a la llum aquest document si «arribat el moment» estàs inconscient?

-Sí, tot i que encara no hem acabat tota la informatització.

-Té valor legal? Exculparia el metge en cas de procés judicial?

-No ho sé. Això ho porta el Comité de Bioètica en el que també hi haun advocat.

-Decideixen ells deixar morir una persona o no?

-No en tinc ni idea.

-Quants pacients li han demanat fer el testament vital?

-Cap, però si m'ho demanen els facilitaré aquest formulari.

-Desitja que Mar adentro guanyi l'Òscar?

-Sí perquè sigui divulgat el tema.

Òscar post-mortem

«EUTANÀSIA NO, PERÒ... L'Hospital Taulí distribueix en tot el consorci el folletó Model de Document de Voluntat Anticipada on es demana al malalt com vol ser tractat en cas de malaltia irreversible o estat vegetatiu crònic. Se suposa que, arribat el cas, el metge actuarà d'acord amb aquest document

signat. Des de la Comité de Bioètica del Taulí es reconeix que «és habitual que el metge segueixi la recomanació que va fer el malalt quan era conscient perquè la llei catalana permet al pacient rebutxar un tractament». Tot i que la diferència és nula, o almenys molt subtil, del terme eutanàsia passiva no en volen ni sentir parlar.