Rafael Ribó, Síndic de Greuges «Si m'ho demanen, també tramito queixes contra IC» 20/10/2004

Dimarts que ve, el Síndic de Greuges de Catalunya, l'ex-líder de PSUC i IC, Rafael Ribó Massó, 59, reberà personalment a tots als sabadellencs que ho demanin al Casal Pere Quart, i escoltarà, cara a cara, les seves queixes.

-Un Síndic de Greuges ha de ser d'esquerres?

-Ni de dretes ni d'esquerres. ha de tenier valors democràtics, però no cap adscripció partidista

-Doncs vostè és d'Iniciativa per Catalunya.

-Ja no. Formalment vaig abandonar la meva militància per assumir aquest càrrec.

-I si un dia li arriba una queixa contra els interessos d'I.C.?

-Ja n'han arribat. I les hem investigat amb la mateixa serenitat i tranqulitat que si fos de qualsevol altra partit. Aqui estirem les orelles a qui faci falta.

-Potser hauria de castigar.

-Fer públiques les estirades d' orelles ja és un bon càstig.

-Els sabadellencs ens queixem molt?

-L'any 2003 vam rebre 76 demandes de Sabadell i el 2004, fins avui mateix (ahir), ja en portem 60.

-Això és molt?

-Una mica més que Terrassa que, en tot el 2003, només va fer 68 demandes.

-De què ens queixem més?

-Com a la resta de Catalunya: Justícia, Sanitat i Consum.

-Pot concretar?

-En Justícia retards, en Consum temes de bancs, caixes i telefonia i en Sanitat el tema estrella és la llista d'espera del Parc Taulí.

-Això és tot?

-També tenim alguna queixa sobre el Quart Cinturó i els nínxols del cementiri.

-Què pot fer vostè, per exemple, per reduïr les llistes d'espera del Taulí?

-Primer parlem amb les autoritats sanitàries per saber fins a quin punt la queixa és real. Després suggerim unes pautes per evitar aquell cas i altres semblants.

-De què no ens queixem els sabadellencs?

-A mi em sorpren molt que de Sabadell nos ens arribin demandes sobre temes tributaris: ni multes ni IRPF.

-Li'n fan cas?

-Miri, el problema que tenim és més greu que si ens fan cas o no ens fan cas.

-Què vol dir?

-Que algunes administracions encara es tanquen en banda a l'hora de facilitar-nos informació.

-Ho fan expressament?

-A vegades via retards. Temes de matriculacions escolars, per exemple, s'eternitzen. No hi ha co.laboració.

-Però, a part d'això, li fan cas o no?

-A part d'això, hi ha un percentatge bastant important de cumpliment dels suggeriments del Síndic.

-Posi'm un cas en que vostè s'hagi sentit satisfet.

-Quasi cada dia en tenim un. Des d'un jubilat que tenia un problema amb la pensió i li hem solucionat fins a molts documents d'estrangeria que es solucionen, llistes d'espera, problemes amb el tracte burocràtic al ciutadà o coses tan puntuals i menudes com la pèrdua d'unes olleres.

-Ha dit la pèrdua d'unes olleres?

-Sí, sí. A un senyor se li va trencar les olleres en un acte públic amb responsabilitat de l'Administració. Hem aconseguit que li comprin olleres noves.

-No savia que es dediqués a temes tan puntuals.

-L'interessant és que de temes tan petits com aquest en poguem extraure unes categories de comportament.

-Quin percentatge de queixes no estan fundades?

-Mínim.

-Quantes queixes li arriben al dia?

-Entre 20 i 50. Per correu, per fax, per telèfon i per e-mail.

-Quin és el sector més desemperat de la societat?

-La gent gran en general i la gent gran depenent en particular.

-Quí més?

-Les dones en els casos de manca d'igualtat genèrica i els excluïts socials per temes de pobresa, drogaddició i altres temes que s'amaguen.

-Hi ha miserables a Catalunya?

-Hi ha pobresa en un grau molt constatable.

-Per què no parla dels emigrants? No el coneixen ?

-El Síndic no el coneix la ciutadania en general. Aquest és el principal defecte que jo m'he proposat corregir. Cal donar a conèixer la institució i fer-la més accessible.

-Per això vindrà a Sabadell aquest dimarts, 26?

-Ni més ni menys.

-L'anterior Síndic es queixava de massa feina. Vostè és queixa de poca?

-Home, si a mi de repent se'm multiplica la feina per deu, tampoc tinc recursos. Però avui per avui sí que em queixaria de manca de coneixement per part dels ciutadans.

-Altres països es queixen més?

-Molt més. Aquí no hi ha cultura de la queixa.

Què no? Ei, el 26 tots al Casal

«AL GRÀ Rafael Ribó sembla que agraeixi parlar de fets tan concrets com la seva feina. Després de decenis de fer política i parlar de política, de fer equilibris amb el llenguatge, de fugir d'estudi a qualsevol pregunta compromesa i d'enrotllar-se com una persiana davant els periodistes, el nou Ribó va al grà

d'una manera espectacular. En cap de les respostes a aquesta entrevista es va extendre més de 30 segons. El necessari i prou. Mort el polític, torna l'home lliure, la persona.