M. Dolors Albalà: nens d'Ucraïna «No us podeu imaginar com omple tenir a casa una criatura així » 21/10/2004

L'entitat Ajuda als Nens d'Ucraïna, que presideix la funcionària terrassenca de Correus i mare adoptiva d'un nen ucraïnès, M. Dolors Albalà Herber, 46, demana pares acollidors de Sabadell durant les festes de Nadal per a nens i joves d'aquella república ex-soviètica. Ha visitat dues vegades l'orfanat de Nikopol, busca recursos per millorar-lo i pares catalans que vulguin adoptar nens ucraïnesos.

-Són nens afectats per la radiació de Txernòbil?

-Sí.

-Però aquell accident va ser el 1986.

-Però els seus efectes encara duren. Els nens que vénen aquí encara tenen problemes de tiroides, hormonals, caries...

-Els aliments encara estan contaminats?

-Així és i ho estaran durant molts anys més. A l'hort ja llauren sots més profunds del normal. Colguen la llavor més avall perquè tota la capa superior de la terra està contaminada.

-Tot un país radiactiu?

-Tot. Encara hi ha fuites contínues de la central nuclear i això fa que fins i tot l'aigua i l'aire estan contaminats.

-A quants kilòmetres està de Txernòbil el vostre orfanat de Nikopol?

-Uns 300, però la contaminació hi arriba igualment.

-Com es pot viure així?

-Tant els fa tot. Han de viure i viuen com poden. Planten hortalises i llegums i se les mengen sabent que estan contaminades.

-Però emmalalteixen.

-Sí. Hi ha famílies amb sis i set persones amb càncer. Sobretot leucèmies. I de tiroides quasi tothom està tocat.

-No poden marxar?

-Com? Viuen en pura pobresa. En la misèria més total.

-Els vostres nens vénen aquí a fer vida sana?

-Els que nosaltres portem són tots orfes o sia que venen per higiene, però també per vacances.

-A què s'han de comprometre els pares sabadellencs que vulguin acollir-los aquest Nadal?

-A donar llit i plat a taula a un nen o nena de 6 a 18 anys, de desembre a gener.

-Ja teniu famílies acollidores?

-De tot Catalunya, sobretot del Vallès. Quan se'ns ofereixen de fora de Catalunya, els hem de dir que no.

-I de Sabadell?

-Acabem de tenir dotze ofertes de Sabadell gràcies a una nota que vau posar vosaltres al Diari de Sabadell. Però encara ens en falten.

-Quin tipus de gent s'ofereix?

-Treballadora. Tots són gent treballadora, solidaris. La majoria amb fills. Gent que vol viure l'experiència acollidora que és molt bonica.

-M'ho explica?

-Les criatures que vénen tenen un cor així de gran, són maquíssims. T'omplen... no us podeu imaginar com omple tenir a casa una criatura així. Ni que ja tinguis fills.

-Són feliços aquí?

-Molt. A vegades s'enrabien o els pares acollidors s'han de quadrar una mica. Normal. Són crios i tu has de fer com un fill més.

-Com s'entenen amb els nens d'aquí?

-Primer amb gestos, però amb quatre dies ja parlen català la mar de bé.

-També heu ajudat el mateix orfanat de Nikopol, no?

-Els hem pagat quartos de bany, calefacció, matelassos i roba de llit.

-Només Nikopol?

-La meva filla és ara mateix a un altre poble, Konstantinofka, visitant altres orfanats que poguem ajudar. El que explica és horrorós.

-Com d'horrorós?

-Diu que dins dels orfanats que està visitant no hi ha ni calefacció ni aigua calenta i que tots els nanos van amb anorak. Els hi hem enviat roba d'abric urgentment.

-Per què hi ha tants orfes a Ucraïna?

-Són fills de famílies desestructurades. El 90% de la població és alcohòlica.

-No pot ser.

-Doncs és. Allà ningú comença el dia amb un tè o un cafè, sinó amb una cervesa.

-Tant homes com dones?

-Les dones prou feina ténen a treballar a les carreteres o dalt les bastides. Veus velletes que estan tot el dia a una plaça per vendre una verdura a un preu miserable. A mi la gent gran em va tocar molt.

-Més que els nens?

-Sí. Els nens tenen els seus moments d'alegria, corren, juguen. Però en la gent gran només hi ha tristesa.

-Què pot fer per ells?

-Quan vaig ser allà els vaig donar diners. I una àvia em va fer un somriure que no oblidaré mentre visqui. Però... què més pots fer?

-Els nanos que porteu aqui, volen quedar-se?

-Ho demanen a crits: «Yo para siempre España». Per això els busquem pares adoptius.

-I si no, què serà d'ells?

-Difícilment escaparan de l'alcoholisme i la prostitució. És el seu futur.

Els Miserables no és un musical

«L´IVAN Quan el vaig veure baixar de l'autobús, amb la cara completament verda per la hepatitis, ja li vaig dir al meu marit, aquest ens el quedem». M. Dolors Albalà ja té cinc fills, però ara, després de quatre anys de gestions, també té l'Ivan, de 12.

A més ha trobat pares adoptius per a sis nens més «tots més grans de 5 anys perquè els nadons ja troben pares fàcilment». Avui l'Ivan va a cole, parla català i castellà i té en el seu germanastre de 16 anys el seu còmplice principal.