Francesc Macià,salessià a Costa d´Ivori «Portem tres dies tancats sense aigia ni llum» 10/11/2004

El salessià sabadellenc Francesc Macià Arqué, 34, està vivint el confrontament bèlic de Costa d'Ivori des de la missió catòlica que ocupa amb tres religiosos més a l'Oest del país.

-Com esteu?

-Bé, però portem tres dies sense atrevir-nos a sortir de la missió.

-Teniu por?

-No crec que aquí entri ningú a fer-nos mal. Però estem sense aigua corrent ni electricitat.

-Aquest telèfon funciona.

-Efectivament. És la única cosa que ens treu del nostre aïllament.

-Què pot passar si sortiu al carrer?

-Ens juguem la pell. Els habitants d'aquest país han començat una cacera del francès en particular i del blanc en general.

-Li consta?

-L'altra dia gent normal, gent del poble, van parar un holandès just aquí davant de la nostra missió, li van destrossar el cotxe i quan ja l'estaven apallissant va ser salvat pels soldats de la Guàrdia Nacional just abans que el matessin.

-Però què està passant a costa d'Ivori? per què odien al blanc?

-És normal. Pensa que l'hospital és plé de ferits i morts per l'Exèrcit francès.

-M'ho explica?

-Dissabte al matí, quan la gent ja celebrava la fugida dels rebels, van venir els francesos i ho van embolicar tot una altra vegada.

-M'ho explica millor?

-A Costa d'Ivori tenim un president, Laurent Gbagbo, elegit democràticament. Però un grup de rebels, seguidors de Soro que s'amaga a Togo, van començar a ocupar ciutats.

-També la vostra zona?

-Sí. La ciutat de Man estava també ocupada pels rebels. Però l'Exèrcit Nacional, amb uns atacs aeris d'advertència sense ferits, va aconseguir la fugida dels rebels.

-Sense resistència?

-Pràcticament perquè els rebels estan molt dividits i no saben ni per què estan lluitant.

-No li agraden els rebels?

-Aquí els rebels l'únic que han fet ha sigut robar, matar i violar.

-Segueixi.

-El cas és que dissabte al matí tot el país celebrava ja amb alegria l'arribada de la pau i la fugida dels rebels.

-Però l'Exèrcit Nacional havia matat vuit soldats francesos

-Va ser un error del qual el president Gbagbo es va disculpar. El problema és que això va servir d'excusa a l'exèrcit francès per actuar.

-I atacar.

-Sí, l'exèrcit francés va bombardejar i va destruir tota la flota aeria nacional.

-Què aconseguia amb això?

-L'únic que van aconseguir va ser barrar el pas a l'exèrcit nacional i que els rebels prenguessin de nou les ciutats que ja estaven abandonant.

-Vol dir que els francesos van evitar que arribés la pau a Costa d'Ivori?

-Ni més ni menys. A només cent metres d'aquí on som nosaltres, els francesos van matar a vuit civils.

-I per a què els interessa la guerra als francesos?

-França té aquí molts interessos. A mi el que m'extranya és que els mitjans de comunicació internacionals no diuen res de tot això.

-Llegeix la premsa europea?

-Escolto les ràdios occidentals i només sento parlar dels morts francesos. A tot el país hi ha una quantitat enorme de civils morts.

-Els francesos eren aquí per acabar els conflictes ètnics de fa dos anys?

-Efectivament allò va ser una guerra civil ètnica. Però ara l'únic que han fet els soldats francesos ha estat revifar el conflicte i ajudar a les forces rebels.

-França està ajudant directament els rebels?

-França no vol Laurent Gbagbo perquè no s'ha plegat a la voluntat de Chirac com tots els president francòfons africans. Li ha plantat cara i Chirac vol provocar un cop d'estat.

-Quins són els interessos de França a Costa d'Ivori?

-Tota la fusta, cotó, cacau i cafè són de capital francès. Aqui viuen 14.000 francesos.

-Quina és la situació ara mateix?

-Que l'exèrcit francès ha volgut bombardejar la residència del president. Sort que el poble l'ha defensat amb un cordó humà i els francesos han desistit.

-És aquest el motiu de l'odi antiblanc de la població?

-Evidentment. Gbagbo va ser elegit democràticament. El poble el vol i s'ha adonat que tenien la pau a la mà i per culpa dels interessos d'un poder estranger ara torna a haver-hi violència.

-Arriba a tot arreu?

-S'han saquejat quatre escoles franceses, cremen botigues i cases de francesos... nosaltres hem decretat una setmana de dol a la nostra escola

-Marxareu?

-Potser sí. Fa dos anys protegiem dins la missió 7.000 refugiats. Però avui els perseguits som nosaltres. Si això s'embolica no té sentit quedar-se.

Compte, aqui s'us estima

«VOCACIÓ AFRICANA Va estar al Camerún, Guinea Conakry i, ara, a la missió d'Duekoué, prop de la ciutat de Man, a l'Oest de Costa d´Ivori. Des d´allà vetlla per comunitats catòliques a 60 poblats i els dona ajuda sanitària, educacional i evangèlica.

A la pròpia missió, ell i els seus tres companys salessians espanyols, tenen parròquia, dispensari, escola, dos internats i un centre cultural i esportiu per a joves. Als nens més pobres els ensenyen fusteria, agricultura, mecànica, cuina i altres oficis.