Julià Garcia: Gramanet matagegants «La sort existeix però te l'has de treballar» 12/11/2004

L'entrenador de la Gramanet que ja ha eliminat de la Copa del Rei al Barça i al Llevant tot i estar a Segona B, és el molt saballut, Julià Garcia Jané, 54, veí de Sant Cugat, pare de cinc i també professor d'Educació Física a l'escola Àgora.

-Per què estan caient tants equips de Primera en aquesta Copa del Rei?

-Perquè posen jugadors no titulars i perquè han de jugar amb les nostres dimensions i el nostre públic...

-Mirandés, Lorca, Lanzarote i Gramanet, tots quatre de Segona B, ja esteu a vuitens de final. No hi ha tanta diferència amb Primera?

-Sí que n'hi ha sí. Quan un jugador juga a Primera és que té la millor qualitat.

-Quina és doncs la força dels modestos?

-Si el petit té una motivació 100 el gran potser només la té 50.

-És més important la motivació que la tècnica?

-L'ambició, la fè i el creure en un mateix és molt important. Però també treballem altres aspectes.

-Per exemple?

-Estudies el rival i jugues en funció dels seus punts més vulnerables.

-Quins són els punts vulnerables del Barça?

-Amb el Barça vam treballar molt la defensa. Sabiem que ells dominarien els 90 minuts, que no tindriem la pilota i que ho passariem malament.

-Ho va basar tot en el contraatac?

-Sí, és clar. Ho vaig explicar als meus jugadors, ells ho van entendre i els hi va sortir tot bé. No es pot demanar més. Això passa en un partit de cada 100. Hem tingut aquesta sort.

-I amb el Llevant?

-Amb el Llevant va ser al revés perquè ens van marcar al minut 6. Podiem aguantar per quedar bé o anar a buscar la victòria. Vam veure que era possible, vam començar a pressionar, els jugadors s'ho van creure, es van treure la por del cos, vam tenir sort i mira, 2-1.

-Ja és el segon cop que parla de sort. La sort existeix?

-Això de la sort és un tema complicat. A vegades les coses et venen de cara.

-Què vol dir?

-Mira, nosaltres a la Lliga creem el doble d'ocasions que a la Copa i no hi ha manera que ens entri la pilota. A la Copa en fem una i entra.

-El primer gol del Llevant va ser en pròpia porta.

-I tant. I van fer un pal i van fallar dues ocasions...

-O sia que la sort sí existeix.

-Sí, perquè el futbol és un joc i el joc és sort. Però te l'has de treballar, l'has de buscar.

-Com es busca la sort?

-Amb la teva motivació, corregint els teus errors, traballant el dia a dia, sent positiu...

-Esteu desitjant que us toqui el Madrid?

-Sí, per la taquilla, per l'ambient, per jugar al Bernabeu... i , si no, Betis, Sevilla, Bilbao, Getafe... toqui qui toqui,

-Us veieu amb cor de guanyar qui sigui?

-Si, sí (riu) ara ja anem embalats. Ara ja és a doble partit i dos partits més ja són un premi bonic.

-Però el segon partit seria al Bernabéu. Ja heu begut oli.

-No home no! Aixó és el de menys. Que nos quiten lo bailao. Comptant el Benidorm ja hem passat tres eliminatòries així que el que vingui benvingut serà.

-Agraïu o us ofen que vinguin els reserves?

-A mi m'és indiferent perque tenim informes dels titulars i del suplents.

-Si que esteu informats.

-Procurem.

-Ho heu celebrat?

-Ahir al vestidor vam cridar molt i ens vam abraçar molt.

-I avui?

-Avui tothom a la feina i a baixar del núvol. Que diumenge ens toca el Villajoyosa tu!

-Tants èxits asseguren que l'any que ve entrenarà un equip de Segona A?

-Ho-ho-ho. Mira, jo porto set anys a la Grama, hi estic molt bé...

-...però?

-Però el que vingui vindrà. Ja en parlariem. I si no ve, no passa res.

-Està vivint els moments més feliços en el seus 28 anys com entrenador de futbol?

-Jo diria que no. És el que et dona més repercusió social i mediàtica. Però en la meva carrera he viscut coses més boniques,.

-Per exemple?

-Ascensos, bones classificacions, records inoblidables amb el Sabadell. Guanyar una Lliga i pujar una categoria es una feina de tot un any.

-Dóna més satisfacció?

-La veritat és que sí. No et dóna tanta popularitat, però jo crec que té molt més mèrit.

-La popularitat li agrada?

-És divertit, però la fama tan pot ser bona com dolenta.

-Vol dir que, per ara, ningú no li ha pujat el sou.

-Ha-ha-ha. Res, res! El sou el mateix, tu.

La felicitat del savi

«EL MILLOR CLUB DEL MÓN Després d'entrenar al Mercantil, el Sabadell (18 anys), el Manresa, el Badalona, el Manlleu i l'Europa, aquest sabadellenc reconeix que «és el meu club de tota la vida. Per mi el millor club del món serà sempre el Sabadell».

Dissabte el va anar a veure al camp de l'Espanyol (foto). «Poso aquesta cara perquè feia fred, però el seu joc m'agrada molt. El Sabadell no es mereixia perdre. Rubi és un noi jove, amb molta empenta i aquest Sabadell té molt bons jugadors, practica un futbol modern i té molt de futur».