Isidre Muñoz: aules d'acollida «Ensenyar als nouvinguts és una feina immensament agraïda» 13/11/2004

Aquest és el primer curs en que les escoles de Catalunya atenen nens emigrants en aules especials. El professor d'Alcanar resident a Cerdanyola, Isidre Muñoz Ramos, 37, és el tutor de l'aula d'acollida de l'Institut de Secundària de Sabadell, Agustí Serra.

-Quins nens té a l'aula d'acollida?

-Tres xinesos, tres marroquins, un paquistanès, una ucraïnesa, dos argentins, una boliviana, una uruguaiana i un de Guinea Equatorial.

-Una bona barreja.

-Tots de 12 a 16 anys.

-Assignatures?

-Català, castellà, matemàtiques i Ciències Socials de Catalunya. En total 18 hores.

-Com s'ensenya Ciències Socials de Catalunya a un xinès acabat d'arribar?

-És francament difícil. Per explicar-los què és la castanyada, per exemple, has de començar per ensenyar-los què és una castanya.

-Un treball de 'xinos'.

-Sí. Per això comencem amb eines gràfiques: un mapa del món amb el seu país, un d'Espanya i un de Catalunya.

-Expliqueu les coses al nivell de l'argentí o del paquistanès?

-Comencem sempre de zero perque l'argentí tampoc capta gaire el català.

-Què fan la resta d'hores?

-Van a una aula referencial amb els alumnes normals començant per educació física i música. Ja només ens queden marroquins, asiàtics i la ucraïnesa.

-L'idioma és el més important?

-És bàsic. Sobretot per saber si els companys t'insulten o no.

-De veritat els insulten?

-Hi ha una minoria de xiquets una mica racistes i ells de seguida noten el rebuig. Però també es pot donar el cas contrari, que s'enfadin sense que ningú els insulti.

-Això passa?

-Una xiqueta cada cop que algú li parlava, ella pegava. Pel tó de veu, pensava que la insultaven. I al revès, a un guineà li deien «jódete» contínuament i encara dubtava si era pel color de la pell.

-Ho era?

-Evidentment. Per aixó és tant important dominar el català.

-No fa res Ensenyament contra el racisme a les aules?

-Oficialment es fa poc i nosaltres, els professors hem perdut tanta autoritat que no podem fer res.

-També castellà?

-Sí, tenim una professional de primera. Però el castellà no necessita tan seguiment perque ja l'aprenen al carrer.

-També els parleu del mateix institut, no?

-Sí perquè els xiquets llatinoamericans, per exemple, el tema de la puntualitat no el tenen clar. Per ells és igual cinc minuts abans que cinc minuts després.

-És aquesta una feina especialment gratificant o especialment desagraïda?

-És immensament agraïda.

-Tant?

-Sí. Jo fins ara sempre tenia la sensació d'estar parlant a les parets. Ara, per primer cop a la vida, veig com aprenen.

-Progressen ràpidament?

-Molt ràpidament. En pocs mesos passen de parlar amb signes a parlar com ho fem ara nosaltres.

-Estàn motivats?

-Estan molt més motivats que els seus companys de l'aula convencional.

-Perderan aquesta motivació quan s'incorporin?

-Em temo que sí. L'entorn té molta força. Fins i tot perdran el seu nivell de català.

-Però les classes bé són en català, no?

-Només les classes. Al barri de Torreguitart tot l'entorn és castellà.

-Accepteu musulmanes amb mocador al cap?

-Per ara només tenim musulmans nois i encara no hem decidit què farem si algun dia s'ens presenta una noia. Tenim por que ens arribi el moment.

-Quina és la seva opinió?

-Que no s'han de permetre signes externs de religiositat.

-Què diuen els magrebins del terrorisme islàmic?

-Mai no n'hem parlat. De política només toquem la Generalitat.

-Què diuen els pares?

-Tots són molt correctes. Alguns justifiquen el seu viatge a Catalunya per a que els seus fills tinguin una bona educació. I gasten el que no tenen en aquesta educació.

-S'agrupen per nacionalitats?

-No. Els xinesos són molt amics dels magrebins i aquests del paquistanès. Han fet un equip de futbol i tot.

-Respecten més al professor?

-Moltíssim més.

-Diferències culturals?

-Moltes. La ucraïnesa tracta els nois amb molta més llibertat que les xineses, més reservades.

-La seva llengua comuna és el català?

-Sí. Fa molta gràcia sentir-los parlar català entre ells. És el gran èxit d'aquesta aula d'acollida.

-I aquests endolls pelats?

-Pels ordinadors. Ens van dir que arribarien l'octubre i encara els estem esperant.

La informàtica, idioma universal

-

«EL FUTUR CATALANISTA Un dels nens marroquins ja parla el català millor que els seus companys i veïns de Torreguitart. La seva predisposició cap el català és tan positiva que fins i tot demana llibres per aprendre, a casa, el nom de totes les fruites en català.

Quan se li pregunta, Isidre Muñoz reconeix que «potser sí que d'aqui a sis anys, quan en tingui 18, aquest xiquet votarà nacionalista». No fora el primer magrebí de CiU o ERC. Aviat el president de la Generalitat es dirà Mohamed? «No, diu, aviat encara no»