Aurora Rediu: lesbonet.org «A les lesbianes no ens cal adoptar: podem parir» 16/11/2004

Ha creat, administra, actualitza a diari i és l'ànima d'una de les webs de lesbianes amb més visites d'Espanya: 300 al dia. Amb parents a Sabadell i freqüents visites a la nostra ciutat, la programadora informàtica terrassenca, Aurora Rediu Nacarino «RaxauN», 28, impulsa el moviment de lesbianes independent de tothom, fins i tot dels gais.

-Què té lesbonet.org que no tingui una altra web de lesbianes?

-Les galeria de fotos eròtiques, per exemple, esta enteses des del punt de vista d'una dona.

-Com és un erotisme de dona?

-Més subtil i no necessàriament pornogràfic.

-Doncs a mi aquestes fotos m'agraden. Sóc «raret»?

-És clar que no.

-Per què diu aquí que en aquests moments estem connectades vuit «usuàries», si jo sóc un usuari?

-És una web absolutament feminitzada.

-Lesbiana i feminista?

-No, jo sobre el feminisme tinc les meves reserves. Però penso que ja és hora que les dones tinguem els nostres llocs exclusius.

-És a dir que estic entrant en terreny prohibit?

-No. Hi ha webs, fòrums i xats prohibits als homes, però no aquesta. Nosaltres acceptem nois.

-Què més té d'especial lesbonet.org?

-Que és independent de tot grup, coordinadora o empresa. Pensem i diem el que volem.

-Alguna cosa més?

-No tot és lesbos, també toquem el cinema, la música, la literatura....

-Hi ha lloc per totes.

-Sí perquè a més de ser lesbianes totes som vegetarianes o no, promísqües o no, mares o no, d'esquerres o no...

-Lesbianes de dretes?

-El PP té, o tenia, un grup de gais i lesbianes.

-És una web de contactes?

-També. La majoria de persones que demanen una relació a lesbosnet.org, la troben.

-Censures els anuncis?

-Esborro els de parelles hetero que busquen lesbiana per fer trio i els de periodistes en busca de morbo.

-Aquí hi ha deu notícies de diaris de tot Espanya sobre gais i lesbianes i totes d'avui mateix!

-He implementat un programa informàtic que actualitza els titulars automàticament un o dos cops al dia.

-La intenció d'aquesta web es diferenciar-vos dels gais?

-La lluita comuna entre gais i lesbianes no sempre ha estat efectiva. Les lesbianes hem de treballar en els nostres espais.

-Quina és la vostra guerra particular?

-Moltes. Aquestes dies em fa molta ràbia que es parli tant de l'adopció de nens per part de gais i tothom oblidi les lesbianes, com si no existíssim.

-Per què?

-Doncs perquè resulta que ja fa temps que les lesbianes parim. Per inseminació artificial o no, però per nosaltres adoptar no és l'únic recurs per tenir un fill.

-Molt bé i quin és el problema?

-Doncs que algú hauria de començar a pensar en una legislació que doni drets de mare a la cònyuge no-mare biològica del matrimoni de lesbianes que tingui un fill.

-Per exemple?

-Per exemple si la mare és de viatge, l'altre lesbiana ha de tenir dret a portar el nen a l'hospital i decidir el tractament. I la tutela, i la pàtria potestat i...

-Les coordinadores de gais i lesbianes no parlen d'això?

-Em sembla que han oblidat que també cal lluitar per determinades coses que només ens afecten a les lesbianes.

-Potser les lesbianes no crideu tan fort com els gais.

-Cridem i ens organitzem, però sembla que a última hora les associacions mixtes de gais i lesbianes no són sempre tan mixtes.

-També et fa ràbia allò d'«ets lesbiana perquè no has trobat cap home que t´estimi»?

-No. És una tonteria tan gran... Jo mai no he buscat cap home.

-Alguna altra reivindicació exclusivament lesbiana?

-Sembla que les agressions que nosaltres patim no siguin tant importants. Quan fa més d'un any unes amigues van ser agredides a Barcelona i a una d'elles li vàren trencar una ampolla al cap i la vàren enviar a urgències, els medis no en van anar tant plens com quan van agredir fa poc una parella de gais al metro.

-Però vosaltres us vau mobilitzar?

-Vam muntar una xarxa de lesbianes impressionant per denunciar els fets públicament, però mai aconseguirem tenir tant ressó com quan determinades associacions posen en funcionament tota la seva maquinària. Els gais són més mediàtics.

-Per que no hi ha sortides de l'armari de lesbianes? No teniu armaris?

-Hem sigut més dicriminades que els tios i, per tant, no hem donat tant la cara.

-Més discriminades?

-Sí. Una «loca» fa gràcia. Una camionera no en fa cap de gràcia. Són tòpics que no ens hem de treure del damunt.

-Tens nòvia?

-Sí i me l´estimo molt.

-Us casareu?

-N'hem parlat, però encara no ho hem decidit.

-Zapaterolàndia es el millor país del món?

-El millor país del món no el fa una llei, sinó la societat.

La llei ajuda, dona

«LES MALETES «Saps què s'emporta una lesbiana a la segona cita? Les maletes». L'acudit, evidentment exagerat, reflexa el tòpic de la lesbiana poc promíscua, amant de casa seva i l'estabilitat, gens noctàmbula.

«Però té alguna cosa de cert, diu Rediu, doncs fins i tot en alguns sectors de lesbianes la promíscua està mal vista, com si fos la puta». Per l'antropòloga Olga Viñuales, autora de Identidades lésbicas, «nosaltres establim vincles més absorvents».