Joan C. Doval, empresari musical «Cal rejovenir la música catalana» 19/11/2004

El segell discogràfic sabadellenc, Picap, especialitzat en música catalana, acaba de cumplir 20 anys com a far de la cultura catalana. Hi han passat, o encara hi són, Raimon, Llach, Bonet, Sau i Sangtraït entre molts d'altres. L'ànima de tot plegat i propietari personalíssim del segell és el sabadellenc, Joan Carles Doval Garcia, 51, qui el 1977 omplia ja les pistes d'atletisme amb un festival català superior en cartell i públic a aquell mític Canet-Rock.

-El 25 de setembre va celebrar els 20 anys amb un macro-festival a la Plaça de la Catedral de Barcelona. Per què no a Sabadell?

-Jo ho volia fer a Sabadell, però l'Ajuntament no em va deixar ni que els hi proposés.

-Per què?

-No ho, sé però ja fa dos anys abans, la secretaria de l'alcalde em va exigir una carta demanant quí era jo. La vaig escriure i mai més no m'han dit res.

-I la regidoria de Cultura?

Tampoc vaig aconseguir que el regidor Manau m´atengués

-És estrany.

-No, no ho és. Jo ja sabia que era un mal educat. Quan li vaig regalar un disc en el que ell hi participa com intèrpret no em va tornar ni acusament de rebut.

-Però vostè és d'ERC. Per què no demanava la intercessió del regidor d'ERC Josep M. Civis?

-Jo em moc en l'esfera d'ERC i tracto sovint Carod, Bargalló i Puigcercós, però no sóc militant d'ERC. Tampoc no he entés mai, ni m'ha explicat ningú, què dimonis fa en Civis en un govern municipal amb majoria del PSOE.

-Cobrar tres vegades més?

-Vull pensar que no es això.

-A Barcelona el coneixien més?

-Amb una sola trucada a l'Ajuntament de Barcelona s'em va posar el regidor de Cultura, Ferran Mascarell, i vam començar a negociar immediatament.

-Com s'ho explica?

-Sabadell és una ciutat sense oposició. Ni al Plé ni al carrer. Els sabadellencs ens hauriem de fer mirar aquest clientelisme.

-I Sabadell es va perdre nou hores de música amb 27 artistes?

-Efectivament.

-La Generalitat li posa les coses més fàcils?

-No gaire. En els actes del 20è aniversari em van enviar a mecenatge, és a dir, a fer punyetes directament. La conselleria de Cultura tampoc no em va donar el més mínim suport.

-Casen bé cor i butxaca?

-No sempre. Sovint has de fer concessions al mercat i editar discos que no et ve gaire de gust.

-Poques persones treballen exactament en allò que han triat. Vostè és un d'ells?

-Sí perquè sempre m'ha agradat la música en català, especialment la música d'autor. Primer en ràdio i després en la indústria discogràfica.

-Diuen que ja a la mili organitzava concerts a Cartagena.

-I aquí, des de la Colla Sardanista Mirahnt al cel, vaig muntar el novembre cultural durant molts anys amb Serrat i molts altres.

-Si vostè no hagués existit, la cultura catalana l'hauria hagut d'inventar?

-No. Ningú no m'ha d'agrair res. Faig el que he de fer.

-Finalment va muntar una discogràfica per la que han passat els qui vostè admirava de jove: Llach, Raimon, Bonet, Sau, Tomeu Penya, Marina Rossell...

-A Marina Rossell la vaig descobrir tocant al Metro de Barcelona.

-Per què figures consagrades canvien una multinacional per una petita discogràfica de Sabadell?

-Perquè nosaltres no estem pendents del que ens diran a 620 kilòmetres.

-Sempre Madrid.

-Nosaltres els coneixem tan bé, que sempre donem un enfoc més adequat a cada producte.

-Però les multinacionals paguen més.

-A vegades sí, però un artista tambe vol ser comprés. Maria del Mar Bonet va deixar Ariola per nosaltres. Va tornar a marxar al Grup Prisa per motius econòmics, però ha acabat tornant amb nosaltres.

-Alguns, com Lluís Llach, marxen definitivament de Picap.

-El Lluís va crear el seu propi segell i, lògicament, després de deu anys, ens va deixar.

-I els altres?

-A vegades els artistes creuen que una multinacional els farà arribar a tot el mercat espanyol. Picap pot fer-ho igualment, però costa fer-los-hi entendre.

-Inverteix en nous valors?

-Només quan l'empresa té beneficis amplis, cosa que no passa tots els anys.

-Digui'm noms de la nova música catalana que valguin la pena.

-Ens agradaria consolidar Turnez i Sesé, Quim Vila, Albert Fibla, Victor Gioconda... tots són boníssims, però no hi ha ràdio ni tele que els vulgui programar.

-Quin es l'error?

-No rejovenim la musica catalana. Els roquers passen dels 40 anys i els autors se'n van cap als 60.

Ens fem vells

-

«DISC A LA CARTA A www.picap.com ja es poden comprar CD's que l'empresa envia per correu a casa teva. Però la novetat d'aquest Nadal, mentre es troba la manera de baixar-se música directament en els grans music-stores legalment i a 1 euro la cançó,

és el disc a la carta. L'internauta podrà, abans d'un mes, triar cançons de diferents autors com qui tria productes a un super virtual. Picap li farà un CD amb les seves peticions, per més variats que siguin els autors, i el reberà a casa per correu.