Toni Strubell: Papers de Salamanca «Salamanca ha de demanar els seus papers a El Ferrol» 23/11/2004

El coordinador de la Comissió de la Dignitat, filòleg i corresponsal de "El Punt" a Euskadi, Toni Strubell i Trueta, 52, presentarà el llibre «Volem els papers. La lluita per la repatriació» demà dimecres, a les 8, a l'Alliance Française de Sabadell.

-Un historiador de Sabadell ha trobat als Arxius de Salamanca amabilitat, organització, eficàcia i tot el material necessari pel seu treball sobre maçoneria i comunisme. Està encantat amb Salamanca.

-Ho comprenc perfectament. Ell ha consultat els tres milions de fitxes policials que hi ha allà, que tenen un gran valor històric i que nosaltres no reclamem. Per nosaltres, aquelles fitxes es poden quedar a Salamanca.

-L'argument «dret de conquesta» és el mateix que esgrimeix Londres per justificar l'espoli del Partenon i les mòmies egípcies al Bristish Museum.

-L'historiador Alan Jeffrey va salvar aquelles peces per conservar-les i protegir-les de la corrupció i degradació de Grècia i Egipte. S'ho emporten per conservar-ho abans no ho robin, com va fer el bisbat episcopal de Lleida

-No és el cas?

-En absolut. Els papers de Salamanca van ser espoliats per motius de repressió policial.

-També es conserven els arxius de l'Stassi i la KGB.

-Exactament i ho trobem molt bé. Repeteixo que no és la part policial la que ens interessa, sinó els documents que van ser robats a punta de canó a famílies i institucions catalanes.

-Salamanca ha fet bandera identitària de l'argument «Unitat d'Arxiu».

-Aquest és un esplèndid argument que nosaltres apliquem on s'ha d'aplicar.

-Què vol dir?

-Que, aplicat a Salamanca, és fer entrar el clau per la cabota.

-Vol dir que els arxius ja estaven prou units a Catalunya?

-És clar. Els arxius de Catalunya tenien una unitat d'arxiu molt més legítima, ja que va lligada a la unitat de procedència.

-No és l'Arxiu de la Guerra Civil?

-No. És qualsevol cosa menys això.

-M'ho explica?

-Si Salamanca vol un bon Arxiu de la Guerra Civil, que aplegui tots els papers escampats per Alcalá d'Henares, Madrid, Segovia, Ávila i sobretot El Ferrol.

-Per què sobretot El Ferrol?

-Nosaltres fem una crida pública al poble de Castella-Lleó, contra el qual no tenim absolutament res, per a que reclamin els seus papers de la Guerra Civil, que es troben arxivats a El Ferrol.

-No ho demanen?

-Només ho ha fet el professor Luis Castro, lluitador de la Memoria Histórica de Burgos, en un excel.lent article que, per cert, cap diari de Castella-Lleó no li vol publicar.

-És veritat que Fraga Iribarne va demanar el retorn dels papers de Salamanca a Catalunya?

-Sí. Li va demanar Antoni de Senillosa, que era d'Alianza Popular, des del grup mixt el 1980 i ell va signar la petició.

-Què en diu ara d'allò?

-Fuig d'estudi.

-I Josep Piqué?

-El pobre PP català navega en aquest tema. Està fet un embolic.

-Per què pobre?

-Els planyo perquè ha de ser molt desagradable haver de defensar un espoli contra el teu propi país.

-Zapatero ens ho arreglarà tot?

-Venim de la més negra de les majories absolutes que ha patit Catalunya. Pitjor no podem anar.

-Quina és la situació ara mateix?

-Oficialment s'ha de, textualment, «resoldre el problema» abans de finals d'any.

-A finals d'any ja hi som.

-És el que diu la resolució.

-Què espera de la comissió de savis?

-Aquesta comissió emetrà un dictamen no vinculant, però que serà tingut en compte pel govern espanyol.

-Hi confia?

-Hi ha una minoria de catalans, cosa que en teoria no ha de ser decisiva, però la Comissió de la Dignitat hi tenim en Rigol i en Cruanyes.

-És optimista?

-No ens fem il.lusions.

-Encara demaneu que tornin tots els documents íntegrament?

-Sí.

-Què fareu si només en tornen una part?

-Iniciarem un procés judicial que, segons tots els juristes consultats, segur que guanyarem.

-Denunciareu el govern espanyol?

-Nosaltres no. Seran els mateixos espoliats els que ho faran, tan entitats com persones físiques.

-És cert que a Salamanca hi ha fins i tot cartes d'amor?

-I cartells i tampons i banderes...

-Què n'ha de dir de l'altra unitat de moda, la de la llengua?

-Que Muntaner, al segle XIV, ja va dir que al poble del país valencià, Oriola, es parlava «lo plus bell catalanesc del món».

Avui deu ser l'oriolà o oriolenc

«L´EIX VALÈNCIA-WASHINGTON Fill d'anglès i catalana, i nét del doctor Trueta, va estudiar llengua i literatura catalana a la Universitat d'Oxford. Aquesta formació universitària el fa afirmar que «només a València i Estats

Units les veritats universitàries no importen res. A València defensen dues llengües catalanes i, a Estats Units, ignorar el dictamen dels experts sobre les armes de destrucció massiva els està costant milers de morts a l'Iraq». Només espera no afegir Salamanca a l'eix existent València-Washington.