Empar Moliner, escriptora «No vull ser musulmana perquè ells no beuen alcohol» 24/11/2004

Convidada per l'Ajuntament, l'escriptora de Santa Eulàlia de Ronçana, resident a Barcelona, col.laboradora d'El País i autora de «T'estimo si he begut» (Quaderns Crema), Empar Moliner, 37, va ser ahir a Sabadell per explicar, amb l'actor Carles Flavià, «Què entenem per felicitat».

-Parlar de felicitat li és fàcil?

-Tan fàcil o difícil com parlar de poesia. Tot és sempre complicat, però gràcies a aquesta conferència ara hi he hagut de pensar.

-Quin és el seu camí per buscar la felicitat?

-Les drogues. Tant legals com ilegals: alcohol, porros, etc.

-I els diners?

-El caler el busco, sí. El diner sí fa la felicitat.

-És una persona raonablement feliç?

-Diria que no. Però tampoc sóc gaire infeliç. Vaig fent.

-Som feliços quan riem?

-No. A vegades rius sarcàsticament o per no plorar.

-És utòpica la felicitat com a estat permanent?

-Diria que sí.

-Estar a "Crónicas Marcianas" dóna felicitat?

-Sí, i tant!

-Ah sí?

-Em paguen molt bé i em deixen dir el que jo vull. Els progres et miren per damunt l'espatlla, somriuen sarcàsticament i et diuen: «Ah sí?»...

-...?

-Doncs sí, m'agrada molt guanyar diners i gastar-me'ls i que em deixin dir el que jo vull dir.

-On no la deixen?

-A altres programes de televisió amb bona fama entre els progres et deixen fer bromes conta el Bush, però no contra les feministes, el Michael Moore o altres col.lectius protegits per la progressia.

-Quines teles?

-N'hi ha hagut, però les he deixat i ja està. Punt. En canvi a "Crónicas" tenen el milor humorista de Catalunya, Juan Carlos Ortega, que té una secció brutal, però ningú no en diu res.

-Ens ofega la correcció política?

-També ens dóna moments d' humor. A mi em fa riure molt. Em va bé per fer articles i contes.

-Si el progre s'escandalitza, és que vostè ha encertat?

-No. Jo no intento escandalitzar. Per què? Escandalitzar pel morro? No té cap sentit. Avui en dia ja no escandalitza res.

-Els de l'Opus s'escandalitzen per tot.

-Home. Jo parlo de la gent normal. A mi els de l'Opus em llegeixen, i m'agrada. I m'envien cartes humorístiques.

-Li agrada més escandalitzar les feministes?

-Bé... no sé. A vegades té conya com s'enfaden.

-Tornem a la felicitat. Fer de Papa Noel a El Corte Inglés la va fer feliç?

-No. Va ser terrorífic. Però jo era hipi i els hipis feien aquesta feina. Per calés es fa el que sigui.

-Guanyar el Planeta li donaria la felicitat?

-No, perquè suposaria escriure en castellà i és una idea que no contemplo.

-Doncs en una entrevista publicada el 2000 al Qué leer deia que sí ho contemplava.

-No, perdó. Es va equivocar el periodista. Jo li vaig fer una resposta irònica que ell no va entendre.

-Puc saber què li va dir?

-Vaig dir «no descarto escribir en castellano, igual que no descarto cambiarme de sexo». Sempre dic això, com el Sergi Pàmies.

-Tan sarcasme li fa difícil trobar algú que la tracti seriosament?

-Ostra, tio! Quina pregunta, no? El que dius és totalment erroni. Jo el sarcasme el faig servir quan treballo, però no quan estic amb els amics.

-Li causa felicitat no haver d'anar amb xilava turca i mocador al cap per Barcelona, com va fer durant uns dies pel diari El País?

-Sí.

-Sí i prou?

-Sí, perquè no m'agradaria gens ser musulmana. Ni a Barcelona ni a enlloc. És evident.

-Pel tracte a les dones?

-I perquè no beuen alcohol.

-Ja torna a sortir l'alcohol. I el seu llibre es diu «T'estimo si he begut». És una constant en la seva vida?

-Sí, però el títol el vaig agafar d'un grup punk que es diu Bloodhound Gang. Té unes lletres que em tornen boja. Diu: «ets guapa quan vaig borratxo i avui vaig molt borratxo».

-Proporciona la felicitat un Barça-3 Madrid-0?

-Molta, sí. El vaig veure a Mallorca amb uns amics d'allà i m'ho vaig passar molt bé.

-Anar a la Fira del Llibre de Guadalajara?

-També. Viatjar m'agrada molt. I si vas a fer alguna cosa, et paguen el viatge, coneixes gent interessant i t'ensenyen bars, ja és de puta mare.

-Que el seu llibre només valgui 12 euros?

-També em fa feliç que el meu llibre no sigui car. Estic d'acord amb la línia de la meva editorial. Just el preu de dos gin tonics. Molt bé.

Uf! Necessito una copa

«SEMPRE NO No sé si li ve de natural o és la seva experiència de cabaret el que li imprimeix aquest caràcter de provocació constant, de portar la contrària per sistema. A tot diu que No. Parlar amb ella em va deixar baldat.

Trencar el gel recordant-li la seva crítica, amb Quim Monzó i per Catalunya Ràdio, al meu detall de posar l'edat entre comes en aquesta secció, va ser una mala idea. Només va pujar la tensió d'entrada. Tensió que no va afluixar fins que es va acabar l'entrevista. Buf! Bona tia, però esgotadora.