Gemma Fruitós: víctima feudal «Em va tractar de vassalla!» 3/12/2004

Per culpa d'una llei de fa 900 anys, al vendre's el pis ha hagut de pagar quasi un milió de pessetes als hereus del Marquès de Sentmenat. Està tan indignada de que els drets feudals pervisquin en ple segle XXI, que fa una crida a tots els vallesans per lluitar plegats contra una llei que permet tals excessos. Llicenciada en Educació Física, Gemma Fruitós Piqué, 42, porta i drigeix el gimnàs Gim Gemma de Sentmenat (gimgemma@eresmas. com)

-Què li ha passat?

-Els meus pares tenen un pis a Sentmenat. A l'hora de vendre'l, el banc nega la hipoteca al comprador perquè el pis té càrregues.

-No ho sabieu?

-No perquè la nostra escriptura deia «lliure de càrregues». Però el banc ho va descobrir en el Registre de la Propietat.

-El famós cens feudal?

-Sí. Es veu que l'àtic dels meus pares està en un terreny que antigament havien ocupat els pagesos del Marquès de Sentmenat i aquest cens s'arrossega des de fa més de 900 anys.

-Va haver de pagar un mil·lió de pessetes?

-Concretament he hagut de pagar 5.500 euros per netejar aquest cens per sempre, i 150 més al Registre de la Propietat.

-Què diu la llei?

-La llei parla de «lluïsmes», un 4% del preu de venda.

-Però els terrenys ja no són propietat del Marquès. O si?

-Ara no, però fa mil anys sí. Els territoris del Marquès de Sentmenat s'extenien per tot el Vallès. I els pagesos el pagaven amb oli, vi, patates i cebes.

-Fa molts anys que no va així.

-Això ara segueix passant exactament igual, perquè ningú no ha parat els peus a aquesta gent.

-Quí és avui el Marquès de Sentmenat?

-L'últim va morir sense fills i la seva herència l'administren uns nebots que viuen a Barcelona, dos germanes i un germà.

-Els coneix personalment?

-Sí perquè es van presentar personalment al notari en l'acte de compra.

-Què els hi va dir?

-Em vaig dirigir a elles dues personalment i els hi vaig dir que no reconeixia el seu dret feudal.

-Què li van contestar?

-Que jo era una desagraïda.

-No pot ser.

-Tinc testimonis. Em van dir que després de deixar-me viure en els seus territoris encara, a més a més, protestava.

-Com va reaccionar vostè?

-Vaig agafar l'escriptura, els hi vaig restregar pels morros i els hi vaig dir veieu això? Doncs això els meus pares, avis i besavis s'ho han treballat perquè eren pobes i miserables i van sortir endavant amb el seu treball perquè no podien viure de renda com vostè i per tant jo no haig d'agraïr res a ningú.

-I ella?

-Encara va tenir el morro de dir-me que la permita hablar en castellano porque se expresa mejor. Em tractava de vasalla! A veure si fa servir el meu mil·lió de pessetes per aprendre el català.

-Tots els veïns del seu bloc hauran de pagar 5.650 euros?

-Tots.

-Quí més hi ha afectat?

-Una altra veïna de Sentmenat ha edificat una nau en una zona industrial, però no la podrà vendre si abans no paga el 4% de 300 mil.lions de pessetes. Calcula!

-Quànta gent hi ha afectada a Sentmenat?

-No és només a Sentmenat. També n'hi ha a Castellar, a Sabadell, a Terrassa...

-També a Sabadell?

-I tant! No fa gaire es van pagar 200 milions per uns terrenys que havien d'edificar.

-I el que cobra sempre és el Marquès de Sentmenat?

-Abans hi havia molts censos, però des de la llei del Parlament de Catalunya de 1990 es van abolir tots menys dos: el marquès de Sentmenat i la Duquesa de Alba.

-Per què?

-Perquè van ser els dos únics que es van bellugar i van presentar documentació a la Generalitat per renovar-los. Diuen que un notari es va passar tot un mes transcrivint censos de l'any 1.100.

-O sia que el Parlament de Catalunya ha acabat legitimant al Marquès.

-La intenció era bona i se'n van derogar molts. Però els de Sentmenat van quedar inalterables fins que es redimeixin, que es el que he fet jo.

-Però voste només ha redimit el seu àtic. Què passa si el bloc s'enderroca i es torna a construir. Els marquesos tornaran a cobrar?

-No ho sé.

-Espera recuperar els seus diners?

-No. Jo sé que a mi els diners no me'ls tornarà ningú. Però som molts que estem molt enfadats i estem creant una plataforma per solucionar aquesta injustícia tan gran.

-Quí sou?

-Per ara un advocat, un arquitecte, un historiador i altres persones que ja es bellugaven d'abans.

La rebelió dels vassalls

«CRIDA POPULAR El govern balear va aconseguir abolir els censos. El català ho va provar el 1990, però sense èxit. Aquella llei en va derogar molts, però no tots. Ara una nova llei hauria de ser presentada al Parlament de Catalunya i Gemma Fruitós confia en el cap del grup parlamentari d'ERC, Joan

Puigcercós, qui disposa ja de tota la documentació. «Per ara la nostra estratègia passa per dus vies: uan crida popular als mitjans de comunicació per ser més gent i recolzament polític», diu Gemma.