Joan Jubany, pare i germana d'Helena «El jutge no ens autoritza les proves necessàries per aclarir l'assassinat» 8/12/2004

El llibre de contes d'Helena Jubany, la bibliotecària de Sentmenat que va morir presumptament llençada per un balcó al carrer Calvet d'Estrella de Sabadell ara fa tres anys, acaba de ser presentat a Sentmenat on treballava i Mataró d'on ella era. El seu pare, el professor de secundària, Joan Jubany Itxart, 59, i el seu germà, el disenyador gràfic, Joan Jubany Lorente, 34, van venir a Sabadell, on ella vivia, per presentar, també a DS, Els cristalls de les terres el nord i altres contes.

-Aquest llibre és un clam de justícia?

-És una forma de tenir-la entre nosaltres. Ens ajuda a compartir-la amb les persones que la van estimar.

-I descubrir l'esciptora?

-També. Ella ja havia guanyat un premi literari, volia ser escriptora i explicava contes a nens als centres cívics de Sabadell.

-És doncs un llibre per nens?

-Pot ser per nens. La meva filla de 3 anys (parla el germà d'ella) cada dia em demana que li expliqui Les galetes màgiques.

-Però no només per nens.

-No. També parla de valors com el civisme, la sinceritat, l'emancipació, la fugacitat dels moments amorosos, el desig de ser mare o la relativització dels xats a internet.

-Seria al mercat aquest llibre sense el drama que hi ha al darrera?

-No, segurament si no haguessin matat l'Helena, aquest llibre no s'hauria publicat.

-Sembla que la família us heu abocat en el llibre.

-Ja que la justícia se'ns ha tirat al damunt, nosaltres hem volgut fer alguna cosa positiva per l'Helena,

-Què vol dir «la justícia s'ens ha tirat al damunt»?

-Que el judici no arriba mai, que la lentitud de la justícia és exasperant, que el jutge no ens accepta el que demanem, que no es veu a venir una sentència...

-No confieu en la justícia?

-No. Arriba un moment en què ja no hi confies.

-Per què?

-Quan veus que el titular del jutjat número 2 de Sabadell es nega a demanar proves caligràfiques, simplement no ho entens.

-Son importants?

-Són cabdals. Els dos sucs enverinats que li van donar a l'Helena anaven acompanyats de notes manuscrites.

-Què més?

-Així en tot. El jutge ens ha denegat totes les proves addicionals que hem solicitat. I a la mateixa Policia els jutge li va negar intervenir el telèfon dels sospitosos com ells demanaven.

-Potser el jutge ja ho té molt clar i no necessita més informació.

-Nosaltres entenem que no. Que el judici no s'ha fet, que el cas està obert i que el sumari que ja tenim tots no aclareix gran cosa.

-Insinua parcialitat?

-No, però hi ha coses molt estranyes. Per què la propietària del pis va ser ràpidament empresonada i l'home no ha tastat ni tan sols el calaboç?

-Hi ha més preguntes?

-Per què es va acceptar que no declarés aquest senyor (la primera vegada) quan era el principal imputat?

-Alguna més?

-Per què el nostre advocat es veu obligat a venir divendres passat d'urgència als Jutjats de Sabadell i quan envia una representant, per impossibilitat de personar-s'hi ell, li diuen que ja no cal?

-L'administració judicial és així. Tothom ho sap.

-Sí, però quan ho vius tu, et dóna la impressió de ser doblement víctima. Primer per l'assassinat de la teva filla o germana i després com a víctima de la justícia.

-Que deia l'autòpsia?

-Que va morir del cop rebut en la caiguda, que la van tirar vàries persones des d'un terrat i que quan la van llençar era ja estava inconscient.

-En aquest cas tot és massa estrany. Quina és la vostra teoria?

-No podem dir-la perquè no ens deixen fer les proves necessàries. Només sabem que desapareix el migdia de divendres després de beure un suc emmetzinat, que la retenen dos dies al seu pis i que apareix morta diumenge.

-Joc de rol?

-Rotundament no. Per nosaltres no té res a veure amb el rol.

-La relació amb els companys de la Secció Natura de la UES, actualment imputats, era dolenta?

-L'Helena no tenia res en contra d'ells. Potser l'ambient d'allà no era acollidor per ella, pero ella no hi donava importància perquè, segons deia, estava passant l'època més feliç de la seva vida.

-També dins de la UES?

-De fet sí. Col·laborava molt amb la Secció Natura. Sortia molt amb ells i erta feliç. Ara, potser algú li tena mania.

-Quin valor doneu al bloc trobat a la cel·la de Montserrat Careta després de suicidar-se a la presó, on deia que era innocent?

-No. Exactament deia: «sóc innocent perquè per ser assassina cal ser l'autora material del fet i jo no ho vaig ser». Això vol dir moltes coses més.

Un embolic macabre

«ELS FETS El 2 de desembre del 2001, apareixia en un cel obert del carrer Calvet d'Estrella el cos nu i parcialment cremat d'Helena Jubany. Pressumptament, l'havien llençat des del pis on vivia i el seu organisme contenia restes d'una substància adormidora.

Dies abans havia rebut dos anònims amb galetes i sucs de fruita que contenien aquella substància. La propietaria del pis, ràpidament empresonada, es va suicidar a la presó. Els altres dos imputats, un home i una dona de Sabadell, esperen judici.