Josep M. Alòs: caganers «Fem i venem 10.000 caganers l'any» 9/12/2004

La creixent moda del caganer, no exclusivament catalana, té un culpable, el taller de l'Estartit Anna Maria Pla amb parada a les fires de Santa Llúcia de Barcelona, Espinelves i Sabadell. Tot i treballar al sector del metall, el seu marit, Josep Maria Alòs Pérez, 59, col·labora amb el negoci familiar, ja multinacional.

-De veritat us en compren al Japó?

-Sí. Des que un membre de l'Associació d'Amics del Caganer, que té restaurant a Tokyo, va posar un caganer al lavabo d'homes.

-I els nipons encantats.

-És què ells el tema de culs i sexe s'ho miren una mica complicat. Els agrada tant que aquest any hem fet un caganer lluitador de sumo pensant en aquest mercat.

-Es ven?

-Molt.

-Doncs a Califòrnia li van prohibir una exposició de caganers a l'artista Miralda de Terrassa.

-No li van prohibir ben bé. El gener del 2002, un grup catòlic es va queixar perquè entre els caganers del Museu Napa hi havia el Papa i es va crear un petit rebombori.

-Si que ho recorda bé. Hi estaveu implicats?

-No, però en vam sortir beneficiats. Mols americans es va connectar a la nostra web, www.caganers.com, i en vam vendre molts per internet.

-Ja no?

-Encara ens escriu molta gent de tot el món. El problema és que surten més cars els ports que la figureta.

-Tota la família esteu en el negoci?

-Pràcticament. La meva dona i un dels dos fills només fan i pinten figures durant tot l'any. L'altre fill i jo ajudem tant com podem. I les joves s'hi han implicat molt.

-El negoci dóna activitat per tot l'any?

-Sí. Entre els caganers i la ceràmica decorativa.

-Com us heu ficat en això?

-Fa 15 anys, l'Anna Maria feia ceràmica amb un forn a casa. El pessebrista Gòdia ens va passar els seus motllos i així vam començar amb les figures del pessebre i les fires.

-Però el vostre fort són els caganers.

-Sí perquè, arran d'aquesta feina, vam descubrir els col·leccionistes que ens demanaven més i més caganers.

-Quants caganers pot tenir un col·leccionista?

-500 ben bons.

-Tots diferents?

-Sí perquè se'n troben a tot el Mediterrani d'influència catalana com Grècia, Macedònia, Malta o Alguer. I a tot Llatinoamèrica.

-I a Espanya?

-També. A Murcia fan uns bons «cagones».

-Quants en feu vosaltres?

-Uns 10.000 l'any. I encara em quedo curt.

-Déu n'hi do.

-L'any passat una empresa farmacèutica s'ens en va quedar prop de 4.000.

-Aquests caganers són massa grans per un pessebre.

-Si volem que es vegi bé la figura de la cara els hem de fer així. En petit no es distingeix bé el personatge.

-Quí és l'escultor caricaturista?

-Per fer les cares més difícils i que s'assemblin contractem un especialista modelista que ens fa l'original.

-«Més difícils»?

-És clar. El Ronaldinho és molt fàcil: rínxols, dents i ulls.

-L'anomenada bellesa plana de Donya Letizia ja deu ser més difícil, no?

-Exacte. La Letizia no té trets característics fàcilment caricaturitzables. Per això hem procurat que fos agradable, tal com ja és en persona.

-Cap famós s'us ha enfadat?

-Cap.

-Pel contrari, és un orgull?

-Jo crec que sí. El mateix Josep Piqué del PP ens en va comprar bastants per l'assamblea del seu partit a Madrid.

-Què li passa al poble català que escriu les Virtuds del Ben Cagar, que per Nadal fa cagar un tronc i que s'enamora de la figura mes escatològica del pessebre?

-No li passa res. És una figura simpàtica i prou. El cul ja no és pecat.

-Per què el Buenafuente tenia un caganer gegant al seu programa?

-Perquè els Amics del Caganer el van fer Caganer de l'Any. Enguany l'han declarat a Tortell Poltrona.

-El pixaner ja no està de moda?

-Quasi gens.

-L'excrement ha de ser necessàriament cargolat i en punxa?

-Per nosaltres sí. Se'n fan amb diarrea però queda molt malament.

-Teniu competència?

-Sí. Hi ha altres artesans que en fan, pero no s'han llençat a fer-ho amb el nostre volum. No ens fem mal.

-Aquest ruc català també és caganer?

-No. Era l'ase normal del pessebre, però com que s'ha posat de moda el català li hem canviat el color de gris a negre i li hem pintat la panxa de blanc.

De les pedres en fan pans

«LA CASA REIAL Una de les novetats és la parella de prínceps Felipe i Letizia. Ell d'uniforme militar, ella amb el clàssic vestit blanc i faldilles arromangades. Tots dos ajaguts i fent la feina de bracet. «Segur que la casa Reial no ens diu res. Si quan vam fer Jordi Pujol, ell no

Ues va ofendre, per què s'haurien de queixar ara els prínceps?», diu Josep Maria Alòs. I afegeix: «sabem que són gent molt normal i que entenen les tradicions catalanes perquè les infantes i el príncep feien vela a l'Estartit amb els meus fills».