Salvador Moyà, descobridor del Pau «No hi ha cap altre lloc al món com el Vallès» 11/12/2004

La publicació a la revista Science del Pierolaphittecus o avantpassat comú de l'home i el primat, popularment Pau, l'ha portat a primera plana del Times de Londres, el New York Times i el Frankfurter Allgemeine. Per l'Institut de Paleontologia de Sabadell encara passen aquests dies periodistes de tot el món. El mallorquí Salvador Moyà Solà, 49, aprofita ara el ressó mediàtic del Pau per buscar subvencions i seguir investigant. «És part del joc», diu.

-Com s'explica que les mateixes persones trobin en només 10 anys i al mateix racó de món, dues troballes tan importants com el Jordi i el Pau?

-Treballem a l'àrea geogràfica més rica en jaciments del miocè de tot el món.

-Què té d'extraordinari la regió Vallès-Penedès-Baix Anoia?

-És una fossa tectónica que atrapa sediments i conserva animals i plantes del passat, en aquest cas entre els 18 i els 6 milions d'anys.

-Vol dir que només heu trobat la punta de l'iceberg?

-N'estem convençuts. Només hem treballat a Llobateres-Sabadell i Hostalets de Pierola. Però si obtenim més recursos ho farem a altres llocs i trobarem moltes mes restes.

-El problema són els diners?

-Sí, ens en falten. Som un equip molt limitat.

-A qui li tocaria pagar?

-Evidentment al govern Català. Si nosaltres no tenim interès en promocionar els nostres jaciments, quí ho ha de fer?

-Els americans ja estan disposats a venir.

-Ja fa temps que rebem ofertes d'equips americans, canadencs i alemanys per treballar a Can Llobateres. Però els diem que no perquè creiem que ho hem de fer nosaltres.

-Què hi diu la Generalitat?

-Ja hi ha contactes.

-Però què es pot trobar que sigui encara més interessant que el Pau?

-Poden aparèixer coses que en aquest moment no podem ni sospitar. Les restes d'antropomorfes fòssils del miocè són tan rares que cada nova troballa aporta una quantitat d'informació extremadament valuosa.

-Com el Vallès no hi ha res?

-Efectivament. Per estudiar antropomorfes no hi ha cap altre lloc al món com el Vallès.

-I Hospitalets de Pierola. Què us va portar precisament allà?

-Doncs curiosament, i això la gent no ho sap, el fundador d'aquest institut, el sabadellenc Miquel Crusfaont.

-M'ho explica millor?

-Ell, que per la paleontologia perdia el nord i la noció del temps igual que nosaltres, ja va trobar als anys 40, a Hospitalets, dues dents aïllades d'antropomorfe. Va ser el primer indici.

-I concretament a l'abocador, com hi vau arribar?

-Cada cop que es fan obres en aquella zona demanem a la Generalitat que ens ajudi a fer seguiments i la mateixa empresa contracta paleontòlegs que estan a l'aguait.

-Controleu tots els moviments de terres del Vallès i el Penedès?

-Ho hauriem de fer, però es fa tantíssima obra que no donem abast.

-S'ha parlat de troballa fortuita.

-La sort te l´has de treballar.

-O sia que l'atzar hi intervè.

-Home, nosaltres no erem allà buscant bolets. Un equip de Harvard porta 30 anys al Pakistà buscant el mateix i només ha trobat alguna dent aïllada.

-Vosaltres un esquelet quasi sencer.

-Repeteixo: és la zona més rica del món.

-Com podeu saber per un fragment de costella que aquell home-mico anava dret?

-S'ha comparat la nostra feina a la de Sherlock Holmes per la gran capacitat de deducció que requereix. Però també seguim un protocol internacional d'anatomia comparada.

-Per què es diu Pau?

-És un altre No a la Guerra. Ho va proposar la Vanguàrdia coincint amb la gran moguda de manifestacions contra la guerra de l'Iraq i ho vam acceptar.

-Quins filtres passa un article abans no el publica Science?

-Són terrorífics. Dels 5.000 que reben cada any, només en publiquen 500. I, d'aquests, només un 0'6% mereixen la categoria de Research Article i són presentats en roda de premsa per la pròpia Science. Això a Espanya només ha passat dues vegades: Atapuerca i nosaltres.

-Però Science, i la ciència en general, només són paraula de Déu fins que algú demostra el contrari. Us pot passar?

-Es pot anar precisant el detall i relacionant més o menys amb el grup dels humans o dels primats. Però la hipòtesi del Pau és tan consistent que difícilment es podrà rebatre.

-Com se't queda el cos quan surts a primera plana de diaris de tot el món?

-Fa una mica de por. Va ser un dia esgotador.

Morir d'èxit

«TOT QUEDA A CASA Viu a Sant Feliu del Racó amb la seva dona i meitat de l'equip, la també paleontòloga de Kiel (Alemanya), Meike Köhler. «Els dos som apassionats, tenim bastant de caràcter i ho discutim tot tant que sempre acabem amb unequiibri poermanent».

UCom que a casa només es parla de paleontologia, els seus dos fills estan absolutament avorrits de esmorzar, dinar i sopar amb cranis i jaciments. Ell, de 18 anys, vol ser psicòleg o periodista i ella, de 16, és una artista del comic japonès manga i s'hi vol dedicar.