Pere Llonch: reparació d'electrodomèstics «Només has d'adaptar-te als nous temps» 14/12/2004

Més val que en compri un de nou, li sortirà més barat que arreglar el vell». Aquest argument que ens repeteixen una i mil vegades cada cop que volem reparar un petit electrodomèstic, omple els contenidors de deixalla elèctrica i electrònica. A Servei Tècnic Llonch, el de més tradició a Sabadell, lluitar contra aquesta tendència i arreglar petits electrodomèstic els ha permès obrir nova botiga-taller al carrer Fontanella (www.stllonch.com) Pere Llonch Puig, 39, representant de la segona generació, demostra amb el seu llenguatge (just in time, input, OK) com n'és d'actual aquest sector.

-Tot es pot arreglar?

-Nosaltres arreglem cafeteres, planxes de caldera, robots de neteja i de cuina, torradores, picadores, expremadors de taronja...

-Però si algun d´aquests val 12 euros.

-Si, i encara donem un aparell nou mentre li arreglem l'antic.

-Molta gent té pocs diners?

-No. Jo crec que si reparen un aparell de 12 euros és més per motius sentimentals que per diners.

-Teniu fama de ressucitar els morts. De fer miracles.

-Hi ha un senyor que encara passa només a saludar-nos o desitjar-nos bones festes perque fa 20 anys li vam reparar aparells de la família que havia de llençar.

-Fidel per sempre més?

-Sent un gran gratitud, sí.

-La gent gran repara més?

-Pot ser. Un cop al resgaurd de dipòsit per recollir un minipimer el senyor havia escrit al darrera «Si me muero, el minipimer está aquí».

-Què no heu sabut reparar?

-Intentem donar servei sempre i a tot.

-El més estrany?

-Un client metge ens porta aparells molt estranys comprats a l'estranger i li arreglem.

-A què dieu no?

-Línia blanca: cuines, rentadores... Els derivem al servei tècnic especialitzat de cada marca.

-Aviseu abans de quan costarà la reparació?

-Sempre. Fem 300 pressupostos a la setmana.

-Per què és més rendable canviar l'aparell que reparar-lo?

-Perquè la ma d'obra s'ha encaritmoltíssim.

-També estufes?

-Estufes petites, radiadors d'oli... Sovint el client només ens compra l'interruptor o la peça espatllada i s'ho canvia ell mateix.

-I amb això acabeu d'obrir botiga nova?

-Sí. Teniem una petita botiga de 40 metres quadrats al carrer Daniel Molina i ara hem obert una altra més gran al carrer Fontanella.

-Doncs no entenc com la petita reparació del petit electrodomèstic no és també un negoci molt petit.

-Realment abans feiem 1.200 reparacions a la setmana i ara només en fem 600.

-O sia que això va a menys i esteu condemnats a desaparèixer.

-No. Només has d'adaptar-te als nous temps.

-Com?

-Oferim productes de menage, jocs de ganivets...

-Però això ja no té res a veure amb la reutilització.

-Sí perquè sobretot oferim aparells de classe B.

-De segona ma?

-No. Nous de trinca. Però potser tenen una petita tara, una ratlladeta, un copet, a vegades simplement l'embalatge és un pèl defectuós.

-Però funciona?

-És clar. Té garantia d'un any.

-A l´hora de la veritat la garantia sempre te una lletra petita.

-Nomes hi ha polèmica en el tema de la calç de l´aigua. Si no, el fabricant sempre se'n fa càrrec.

-Quin tipus de gangues ofreiu en classe B?

-Minimoka acaba de treure una gama de cafeteres boníssimes, però amb un ratlladeta al cromat, que venem a meitat de preu. Aspiradors, planxes, afaitadores...

-És a dir que sobreviviu amb temes aliens a la reparació.

-Reconec que la reparació del petit electrodomèstic potser sí que està condemnada a morir. Però l'aparell que costa més de 300 euros s'arregla molt bé: robots, cafeteres, planxes de caldera.

-No l'espanta el futur?

-Gens. Tenim molt camp per correr.

-Quines marques s'espatllen més?

-Depén del producte, però molta gens ens vé a fer aquesta pregunta abans de comprar un electrodomèstic nou i nosaltres sempre els recomanem

-Com us poseu al dia?

-Dels sis tècnics que tenim, alguns estan especialitzats i reben cursets d'actualització en cases com Saeco i altres.

-El mecànic d'abans és avui expert en circuïts impresos?

-No. Ha hagut d'aprendre electrònica i electromecànica, però el circuït imprés es canvia directament.

-Què en feu dels aparells que llença la gent?

-Tenim un senyor que ens recull el metall cada 2-3 mesos i ell ho recicla.

-I nosaltres que n'hem de fer?

-Punt Blau, suposo.

Complicat ser sostenible

«AVI MOTORISTA El 1963 el seu pare, Pere Llonch Folguera, va començar a arreglar minipimers Braun al petit taller del carrer Daniel Molina, a la Creu de Barberà. «Li va anar tant bé que de seguida va necessitar l'ajuda del meu avi, que va

canviar el tèxtil pels minipimers», recorda Pere Llonch Puig. L'avi anava amb oto per tot Sabadell recollint a les botigues d´electrodomèstics planxes, ràdios, molinets de cafè... tot espatllat, i ho anava posant a una caixa que duia al darrera.