Xavier Laborda, regidor de Sant Cugat «A Sant Cugat el poble va eliminar la taxa d'escombraries» 15/12/2004

Quan ell presidia la Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat del Vallès, la pressió popular va ser tan forta que l'Ajuntament va elinar la taxa d'escovraries. Avui, com a regidor d'IC-Verds, Xavier Laborda Gil, 49, veu com es mouen les peces dins l'Ajuntament per tornar-la a instaurar.

-Qui paga avui la taxa d'escombraries a Sant Cugat del Vallès?

-Ningú.

-Els comerciants sí.

-No. Els comerciants l'haurien de pagar, però la majoria tampoc la paguen i l'Ajuntament no els persegueix.

-Els botiguers s'han mobilitzat?

-No. Simplement l'han deixat de pagar de manera individual i no passa res.

-I la ciutadania en general per què no l'ha de pagar?

-Perque fa anys, desde les associacions de veïns es va fer una campanya molt forta contra la taxa

-Parli'm d'aquesta lluita.

-El 1996 l'Ajuntament va pujar l'IBI un 22% i, a sobre, va crear una taxa d'escombraries de 60 euros per habitatge.

-Sense tenir en compte el número de persones que hi viuen ni els metres quadrats?

-Res. Un impost lineal igual per a tothom.

-La gent es va enfadar?

-És clar. La gent es va enfadar molt. Es veia ben clar que l'Ajuntament volia eixugar el seu dèficit de 10.000 mil·lions de pessetes. Hi havia un forat immens i es va inventar la taxa.

-Què vau fer els veïns?

-Primer una associació de veïns va presentar una demanda pel seu compte. Desprès tota la Federació d'Associacions de Veïns en vam presentar una altra.

-Amb èxit?

-No cap èxit. Vam passar de tribunal en tribunal i vam perdre les dues.

-No recomana doncs la via judicial als sabadellencs.

-Encara vam tenir sort de no pagar les costes. Però de fet a Sant Cugat també s'ha perdut tot, fins i tot els processos particulars.

-Avui no posaria demanda judicial?

-Potser sí perquè, encara que perdessim, tot allò va crear un estat d'opiniò molt important com es veurà després.

-Seguim.

-L'any 1999 Recoder substitueix Aymerich a l'alcaldia i fa una nova taxa una mica més raonable que contempla el valor cadestral.

-Tothom content?

-No. Tots els partits, excepte CiU, es van posar en contra de la taxa.

-I us la van treure.

-L'any 2000 s'argumenta que l'Ajuntament ja no tè dèficit i que pot fer una reducció paulatina de la taxa fins el 2003 en què es va suprimir totalment.

-El PP hi va tenir alguna cosa a veure, no?

-Sí, el PP era soci de coalició i ho va exigir a CiU.

-O sia que va ser més un embolic d'estratègies de partit que una victòria popular.

-No. Els partits van reaccionar així perquè hi havia una contestació molt gran al carrer. Va ser una lluita clarament popular.

-El poble pot eliminar una taxa?

-S'ha demostrat.

-Quina és la situació actual?

-La volen tornar a posar.

-Com?

-Ja hi ha una nova taxa redactada. Els regidors hem vist l'esborrany i ens tocarà pagar més del que es paga a Sabadell.

-De que depèn que s'apliqui o no?

-De que l'actual soci de govern de CiU, ERC, en doni el vist i plau.

-ERC no té cap problema en donar vist i plaus a qui faci falta. A Sabadell ERC està encantada amb la taxa.

-Però a Sant Cugat, el 1996, ERC es va posicionar molt en contra.

-Què votareu els regidors d'IC-Verds?

-Evidentment votarem en contra.

-Doncs a Sabadell IC també està encantada amb la taxa i la recolza totalment.

-Això és relatiu. S'ha de veure quina és la pressió fiscal que hi ha a cada ciutat. A Sant Cugat és altíssima.

-Per què a Sant Cugat va surgir aquesta polèmica vuit anys abans que a Sabadell?

-Perquè va ser ciutat pilot promocionada per la Generalitat en recollida selectiva. Però avui està a la cúa.

-Quin és el problema de fons?

-Que no es fa la recollida de matèria organica. A Sant Cugat pràcticament no es fa recollida selectiva. Si es fes, les escombraries sortirien molt més barates.

-I per què no ho feu si coneixeu el problema des de fa vuit anys?

-Inexplicablement l´Ajuntament s´ha adormit i no ha fet la planta de triatge. En això els polítics hi han de creure. Si personalment no creuen en la sostenbilitat, no es tira endavant res.

-No ha fet els deures com el de Sabadell?

-Com que figura que Sant Cugat ja és tan ecològica...

Digue'm de que presumeixes...

«DE RETÒRICA Professor de Lingüística a la Universitat de Barcelona, Xavier Laborda acaba de publicar «De retòrica, la comunicació persuasiva» (Ed. Barcanova) on analitza l'«ús polític del llenguatge com l'art de convèncer». Sempre interessat per la relació entre política i llenguatge, també ha publicat,

malgrat fortes pressions per silenciar-lo, «Comunicació institucional i literatura de paperera». Altres títols suggerents de la seva obra són «Retòrica interpersonal» o «La sintaxis de supense y la aventura».