Masha Mor, patinadora russa «El desgel posa molt tristos als nens de Rússia» 16/12/2004

Va viure a un orfanat de Moscou fins que, als 8 anys, van adoptar-la uns pares de Cerdanyola. Avui, l'apassionada de l'esport d'aventura, alegre, extrovertida i joveníssima, Masha Mor Lahoz, 19, recorda, gràcies a les classes de patinatge que dóna cada dia de 10 a 11 del matí a la pista de gel de l'Eix Macià, la seva infància russa.

-Recordes Rússia?

-La porto al cor.

-Però si vas marxar als 8 anys.

-Els records de la infància no s'obliden mai mes.

-Eres feliç?

-Molt. Si no fos per un detall, el menjar era dolentíssim. Sèmola per esmorzar, dinar i sopar. Quan vaig venir aqui i vaig veure fruita, verdura i carn... la primera paella va ser apoteòsica.

-El gel a Rússia és una cultura?

-Totalment. Una de les coses que ens ensenyaven era construïr els nostres propis patins.

-Com?

-Un tros de fusta amb cordills i un ganivet de cuina a sota.

-On patinàveu?

-Al mateix orfanat. Ens feiem la pista nosaltres mateixos.

-Com?

-Ompliem galledes de neu, les deixavem al costat de la calefacció perquè es desfés i, l'endemà, la tiravem barrejada amb gel a un recinte que haviem tancat amb fustes.

-El fred exterior feia la resta?

-Sí, amb aquell fred tot queda congelat de seguida.

-Pels maldestres patinar és un suplici.

-No depén de l'habilitat, sinó de les ganes que hi posis. Si tens ganes, encara que siguis barroer, pots disfrutar molt.

-...no sé.

-Sí home, sí. Un cop saps fer les llimones ja està.

-Les llimones?

-Un joc de caderes i cames. Vas obrint i tancant i et desplaces amb la força del cos.

-Què passa quan arriba la primavera?

-Que tots els nens de Rússia es posen molt tristos. Molt més tristos del que vosaltres podeu imaginar si no ho heu viscut.

-No ho hem viscut. Ens ho hauràs d'explicar.

-El fred, l'hivern i la neu ho és tot per un nen de Rússia. Ninots de neu, guerra de boles, jocs de petjades, joc de conillets... ens passavem tot l'estiu esperant l'hivern.

-Com es juga a conillets?

-Et cobreixes tot de neu i jugues a cuit a amagar. A vegades deixes una ma o un peu a fora perquè et descubreixin.

-Trineus?

-No. Jo estic en contra dels trineus. Aquests de rodona no es controlen i et pots fer molt mal a tu i als demés. Nosaltres feiem rampes de gel que era molt més divertit.

-Vols dir rampes de gel com tobogans?

-Si feiem els graons de pujada amb gel i un picarol al capdemunt. Abans de baixar haviem de tocar el picarol i demanar un desig.

-Es cumplia?

-Només es cumplia si no queies tot baixant per la rampa. Si et desequilibraves i queies abans d'arribar a baix no es cumplia.

-Què desitjaves tu?

-Descobrir més del que estava vivint a Rússia en aquell moment. Rodar món.

-Desig complert, no?

-I tant (riu).

-El gel tamb causa desgràcies.

-Només si arrisques massa.

-Segueixes els esportistes russos?

-Molt. Esquí, salts de trampolí, tennis, atletisme, futbol... Si juga un Barça-Lokomotiv de Moscou, jo vaig a favor del Lokomotiv.

-I Barça-Dinamo de Kiev?

-Kiev. Ucraïna és com si fos Rússia.

-Esquies?

-També. Tot el que sigui neu i gel em torna boja.

-Competeixes?

-Només en curses d'orientació de muntanya.

-Un esport que sóna com a selecció nacional reconeguda després de l'hoquei patins.

-M'encantaria participar-hi. Si m'ofereixo em fan una prova i m'asignaran a la mdoalita nocturna, diurna, poca vegetació o molta vegetació.

-Defensaries Catalunya?

-M'agradaria molt. Rússia és tot el meu passat, però aqui em trobo tan a gust que també em sento catalana i molt.

-Has tornat a Rússia?

-No i m'agradaria molt ensenyar el país als meus germanets d'aquí, que també són adoptats. M'agradaria compartir el meu pasat amb ells.

-Parles rus?

-Només les quatre salutacions bàsiques. El vaig oblidar tot.

-Una pena.

-Sí. Vaig aprendre el català tan ràpidament com vaig oblidar el rus.

-Tolstoi i Dostoyewsky?

-No és que m'avorreixin, però encara no és el moment. Tot arribarà.

-Per què diu Carpe Diem en el teu e-mail?

-S'ha de viure al dia.

Tot arribarà

«CIRC D´ORFES Es orfanats russos saben com mantenir actius els seus nens. Per això Misha Mor, va actuar en circs de Moscou, Minsk i Sant Petersburg. «Feia equilibrisme, trapezi, malabars, balls típics i una mica de patinantge»,

recorda. La casualitat va fer que, un cop a Catalunya, la seva mare adoptiva treballés a l'Skating de Barcelona. «Quan vaig veure aquella pista de gel tan moderna em vaig emocionar, vaig plorar d'alegria. Vaig rebre classesallà tres anys seguits».