Víctor Niubó, tintinaire «Em vaig enganxar puntualment als 7 anys, tal com mana el mestre» 6/7/2005

Els aficionats a Tintin i Milú es troben l'últim dijous de cada mes al Viena de Barcelona. La trobada mensual d'aquest maig, però, es va fer al Viena de Sabadell perquè del seus 115 socis, el nucli més important després del barceloní, una vintena, són del Vallès Occidental. L'economista del Deutsche Bank, Víctor Niubó Pérez, 50, presideix Tintincat (www.tintincat.com), entitat que reuneix tots els tintinaires de Catalunya i preserva el patrimoni tintinesc català.

-Quina diferència hi ha entre tintinaire i tintinòfil?

-Com que tintinòleg vol dir expert i tintinòfil té connotacions pejoratives, ens vam inventar tintinaire, que és un mot més nostrat, sóna a boletaire i no té gènere.

-Ha triomfat?

-Per ara sí. És un neologisme que està fent carrera.

-De que parleu a les reunions?

-De les novetats mundials, de les nostres activitats...

-Però Hergé és mort i la seva obra tancada. No està ja tot dit de Tintin?

-En absolut. Internet demostra que el número de tintinaires no para de créixer a tot el món.

-Descobriu coses?

-Sí, sobretot el David (al mig a la foto), que és el nostre Sherlock Holmes. Ha donat conferències sobre la relació de Tintin amb la història del segle XX i amb Jules Verne. I ara ha descobert que El Temple del Sol pot ser El Dorado.

-Quí ho diu?

-Aquest llibre alemany (el té a les mans el David «Xifort») que segueix les indicacions de Pizarro i altres conqueridors menciona la cita del segle XVI «muchos indios que lo han visto dicen que el cacique tiene cestas de oro que precisan toda la fuerza de un hombre».

-Com el tresor del Temple del Sol?

-Exacte. Aquells inques tenen l'or en cistelles.

-Qué pot dir de Tintin un economista com vostè?

-Jo he fet un estudi, que publicarem en el proper número de la revista, sobre les finances de Tintin.

-Si era periodista segur que no es guanyava gaire bé la vida.

-Ell sí perquè era un periodista mediàtic. Com a primer home que va trepitjar la lluna podia vendre exclusives a qualsevol preu i cobrar per donar conferències.

-I al sòtan de Moulinsart van trobar el tresor de Rachkam el Roig.

-Però això era d'Haddock i el 80% havia de ser per l'estat. El segur és que ell tenia, com a mínim, una rendeta de la venda o lloguer del seu piset al centre de Brusel.les.

-Farà Spielberg la pel·lícula?

-En té els drets i está ultimant un contracte de condicions amb la vídua Hergé. No me'n fio gaire, però si algú ha de fer-la, millor Spielberg que cap altre.

-És col·leccionista?

-La meva especialitat és col·leccionar àlbums de Tintin en totes les llengues. En tinc més de 600.

-El català és un idioma important en el món d'Hergé?

-Joventut ja els editava en català el 1964 i a Catalunya s'han venut sis milions d'àlbums. Va ser la vuitena llengua. Ara es tradueixen a més de 60.

-Enganxat des de petit?

-Puntualment als 7 anys, tal com mana el mestre.

-I des de llavors no ha parat?

-Sí, com tots els tintinaires vaig parar en l'adolescència i joventut.

-Vol dir que després s'hi torna?

-Sí, tots hem passat pel mateix procés. De petit t'atrauen els colors de la línia clara, l'aventura i les tonteries.

-I de gran?

-Als vint-i-tants en fas una lectura adulta, redescobreixes mil coses noves i t'agafa el virus per sempre més.

-És soci de Les Amis d'Hergé?

-Sí, va ser en una assamblea general d'ells, a Brusel·les, on vaig quedar meravellat del que es pot arribar a fer quan es troben dos o tres tintinaires.

-Quàntes entitats hi ha al món?

-Dues belgues (una francòfona i una flamenca), una canadenca, una alemanya, una japonesa i la nostra. Cap més. Els francesos són socis de la belga.

-Teniu socis no catalans?

-El 30% són de fora: resta d'Espanya, Portugal, Alemanya, Holanda i fins i tot un xinès. No entenen res però els agrada molt la revista.

-Quin és el perfil del vostre soci?

-Periodistes, mestres i algun pagès. I, pel seu carnet, la majoria trien Haddock.

-Sòcies?

-El 20% són dones, dada que trenca el tòpic masclista de Tintin.

-Que hi ha pocs personatges femenins és cert.

-Tan pocs com en tots els altres còmics dels anys 40 i 50. En aquella època no hi havia ni lectores ni heroínes de còmic femenines.

-La generació de la PlayStation ja no entra en aquest món?

-Hi entra pels DVD's, es passen al llibre i ara ho tenen aparcat. D'aqui a 15 anys ho redescubriran.

O no

«GENT SERIA Són gent seriosa i no els fa res ser poquets. Si a la primera assemblea hi van 25 persones ja estan molt contents. I l'assemblea es desenvolupa amb total seriositat, a més d'entrega de premis, projecció de película i curiosos detalls ornamentals. Tot es fa amb devoció.

A diferència d'altres fans, com els de Star Wars o Tolkien, aquests trepitgen més de peus a terra. Contagiats pel pragmatisme de Tintin parlen del món real, del nostre planeta i la nostra història. Això sí, a travès d'uns personatges de ficció dels que estan, senzillament, enamorats.