Jaume Altimira, veterinari sense fronteres «La pura lògica ens fa consumir productes locals i propers» 7/7/2005

Soci de Veterinaris sense Fronteres des de 1988 i membre molt actiu en els darrers anys, el veterinari sabadellenc amb laboratori d'anàlisis d'animals a Sant Quirze, Jaume Altimira Palau, 37, és ara un dels principals impulsors de la campanya No et mengis el món (www.noetmengiselmon.org). Demà divendres, poc abans de mitja nit, explicarà en el programa «Dia D» del canal 33 el problema de les perques al llac Victòria.

-Què és la perca del Nil?

-Un peix d'aiga dolça molt depredador que es va introduir artificialment al Llac Victòria els anys 50.

-Amb quina intenció?

-Se suposa que era un experiment per augmentar els nivells productius de la pesca. En realitat no se sap quin organisme va prendre la decisió.

-La perca es va menjar tots els altres peixos?

-Ja ha erradicat dues terceres parts de les espècies pròpies del llac.

-Algú n'ha fet diners?

-Uganda, Tanzània i Kènia de seguida van muntar indústries d'exportació de perques. Però els ha durat poc perquè ara, que el Llac Victòria ja esta devastat, disminueix la mida i el número de perques.

-És el tema del documental La pesadilla de Darwin que es projecta aquests dies als cines Ycària i Renoir Florida Blanca?

-Sí. Una pel.lícula que recomano. Però aneu-hi calçats perquè surts d'allà impressionat. Fins i tot relaciona el negoci de la perca amb el de l'armament

-Quan anem al Súper o a la peixeteria no hem de comprar perca?

-Només volem concienciar a la gent de que no val la pena menjar productes que vénen de tan lluny. La pura lògica ens porta a consumir productes locals i propers

-Aquí tenim de tot?

-Tenim suficients proteïnes al nostre entorn com per no haver de recorrer a productes de l'altra punta del món que estan produïnt conseqüèncis molt greus per la gent d'allà.

-Vol dir que la gent del Llac Victòria també pateixel problema?

-I tant. Els pescadors de perques africans, que abans menjaven tot tipus de peix, ara només mengen les espines i els caps de perques. Han de comprar les restes d'allò que ells mateixos han pescat.

-Demencial.

-Els índex de desnutrició protéica al voltant del Llac Victòria és ara del 60%. Ténen tanta proteïna com vulguis però l'han d'exportar...

-...per a que ens la cruspim nosaltres. Ens mengem el món?

-Sí, i a costa dels altres.

-Quin és el problema de fons?

-Hi ha dos conceptes que hem de tenir clars: sobirania alimentaria i deute ecològic.

-Comencem per la sobirania alimentària.

-Tots els pobles del món ténen dret a decidir què volen conreuari menjar.

-I el deute ecològic?

-El producte elaborat en un país del tercer món és més barat en el mercat, però té conseqüències ambientals, una factura ecològica que no paga ningú.

-Un deute quantificable en euros?

-Sí, el famós ecological debt. Comprem barata la soja del Brasil perquè per produïr-la s'han desforestat impunement milers d'hectàres de la selva amazònica.

-Tot per a europeus i americans?

-I japonesos. El 95% d'aquesta soja s'exporta a un alt cost ecològic.

-Afecta a l'home?

-Sí perquè la desforestació amazònica provoca importants desplaçaments de població.

-On més ens mengem el món?

-Al sud de Chiloé (Xile), el salmó es produeix de manera tan massiva que, a mida que es van degradant i inutilitzant els fiords xilens, ja plens de detritus, les granges van baixant per trobar fiords nets cada cop més al sud.

-Afecta també a l'home?

-Totalment. El salmó també s'ha menjat totes les altres espècies i els pescadors tradicionals s'han quedat sense mitjà de vida.

-Però el salmó no es feia a Noruega?

-Ja no. A Noruega s'ha de respectar el medi ambient i aixó surt massa car. Tota la indústria noruega s'ha treslladat a Xile on poden destrossar un país i no passa res.

-Altres exemples?

-El sucre de Cuba i les flors de Colòmbia i Equador.

-On actueu Veterinaris Sense Fronteres?

-A Cuba, República Dominicana, Haití, Bolívia, Uganda i Congo.

-Què hi feu?

-Muntem granges-escola que estan subvencionades i assessorades per nosaltres, però gestionades per gent d'allà.

-Què els ensenyeu?

-Higiene d'animals, tractament de productes elaborats com el formatge i millora de les tècniques.

-Com es passa d'operar el gatet de la veïna al Llac Victòria?

-A part de veterinaris, som persones.

Persones Sense Fronteres

«VIATGE INCIÀTIC Per conéixer el món has de viatjar, a poder ser lluny dels circuits turístics». Això és el que ell va fer durant mesos a Bolívia. Més tard va anar en bicicleta, i durant cinc mesos, de Lima a Puerto Natale, al Sud de Xile. A tot arreu ha parlat, menjat i viscut amb pagesos, grangers, pastors i pescadors.

Dos viatges que li van obrir els ulls. «Apart de veterinaris som persones i, si viatges i reps informació, et sensibilitzes. Jo fa cinc anys em menjava un filet de perca i el trobava boníssim», diu.