Jordi López, delegat col·legi arquitectes Vallès «Volem ser un referent d'opinió» 8/7/2005

Aquest dilluns, la delegació al Vallès del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya inaugura a Terrassa l'exposició de la 3ª Biennal d'Arquitectura del Vallès. De les 38 obres seleccionades n'hi ha sis de Sabadell: el CAP de la Plaça Castelao, BMW Motor Munich, el 16 habitatges del Lacy-Turull, el Despatx Lluch, el cementiri vell i el Forn Armengol. El delegat i arquitecte matadeperenc Jordi López Clavería, 51, en presidirà els actes.

-Més de mil arquitectes al Vallès?

-Mil cent. Al Vallès hi ha més arquitectes que a la província de Lleida (300) Tarragona (500) i Girona (800). Ara bé, només a Barcelona capital n'hi ha 7.000.

-Quants a Sabadell?

-150 igual que a Terrassa.

-Tots agermanats en un sol col.legi.

-Un col·legi que ja dona servei als dos vallesos, difon l'arquitectura i vol ser referent d'opinió a la comarca.

-Ens falta esperit de comarca?

-El Vallès hauria de tenir veu pròpia a Catalunya. És una comarca en què les ciutats es preocupen molt d'elles mateixes, però poc de la comarca.

-Què pensa el Col.legi sobre el Quart Cinturó?

-Ja ens hem mullat. Diem sí al Quart Cinturtó sempre i quan serveixi per reordenar el territori.

-Què vol dir?

-Que hauria de servir per humanitzar la caòtica C-58 i vies properes i s'hauria de completar amb un quart cinturó ferroviari.

-Per què el Jurat de la Biennal no ha seleccionat la rehabilitació del Mercat Central?

-No els va agradar les escales mecàniques i l'exterior. Pel que fa a rehabilitació els va agradar més el despatx Lluch.

-Parlant de rehabilitació, el col.legi d'arquitectes aposta per la fòrmula Imperial (tot a terra), Badia (mig i mig) o Sempere (cent per cent)?

-Les tres fòrmules són vàlides. En funció dels valors de l'edifici i el seu estat de conservació es pot fer més o menys.

-De veritat se'n pot dir rehabilitar el que s'ha fet a l'Imperial?

-Sí. Hi ha fòrmules de conservació museístiques. Algunes, per exemple, només conserven una finestra gòtica i tota la resta és obra nova.

-Hi ha més sensibilitat pel patrimoni arquitectònic a l'Ajuntament de Terrassa que al Sabadell?

-No.

-És l'Ajuntament de Sabadell especialment intervencionista en els projectes arquitectònics?

-Això ens passa a molts municipis. I com més gran és el municipi, més tendència ténen els seus tècnics municipals a intervenir i corregir.

-Doncs els arquitectes es queixen?

-És veritat, però pensem que l'Eixample de Barcelona, que avui és objecte de visites turístiques d'arreu del món, és producte d'una ordenança que fins i tot exigia models concrets de baranes.

-Diuen que l'edific Euterpe porta deu anys tancat perque propietat i Ajuntament no s'aclareixen. Ho confirma?

-És habitual. En les peces emblemàtiques i d'interès públic, com és l'Euterpe, acostuma a passar.

-Al final hi han entrat els okupes.

-També és habitual.

-Hi comença a haver la sensació que només els okupes són capaços de desencallar temes urbanístics, que són ells qui dinamitzen el mercat immobliari.

-Certament aquestes peces no haurien d'estar deu anys en la palestra.

-I és culpa del propietari especulador o de la lentitud municipal?

-Lamentablement el tempo de resolució de l'administració és molt més lent que el de l'empresa privada.

-Quí limita més la creativitat de l'arquitecte: l'ajuntament o el constructor?

-El constructor el limita en costos, materials, mides d'habitatges... Però en la nostra Bienal referenciem el nom del promotor de cada obra perquè pensem que part del mèrit de l'obra tambè és d'ell.

-Els constructors s'han fet els amos del món?

-No. També han de seguir les normes del joc, és a dir, les normatives municipals com tothom.

-Parlem de promotors de Sabadell amb noms i congmos?

-No cal perquè en general cada cop n'hi ha més que saben que una bona arquitectura és un valor afegit al seu edifici i que el client està disposat a pagar-ho.

-Sabadell és una ciutat lletja?

-No. Hi ha capitals de comarca com Vic o Manresa més monumentals. Però el patrimoni de Sabadell, com el de Terrassa, tan properes a Barcelona, és purament industrial.

-Es diu que la qualitat de vida està en les ciutats mitjanes. Hi està d'acord?

-Totalment. El tamany de ciutat ens dóna tots els serveis. Però és que a més tenim la platja a mitja hora, el massís de Sant Llorenç a una hora...

...i els embussos a cinc minuts

«SEU SABADELLENCA La foto d'aquesta entrevista s'ha fet a la Plaça del Gas i amb la Casa Grau de fons per un motiu: podria ser aviat la seu sabadellenca del col.legi d'arquitectes.

«Hem rebut una oferta de l'Ajuntament per compartir la Casa Grau amb els col·legis d'enginyers i el d'aparelladors i l'estem estudiant per rspondre amb un pre-conveni», diu Jordi López. Fins ara, la única delegació del Vallès era a Terrassa, situació anòmala que convé corregir urgentment.