Oriol Aspachs, l'atemptat de Londres «Tots ho estavem esperant» 9/7/2005

-L'economista sabadellenc Oriol Aspachs Bracons, 27, que viu a Londres des de fa tres anys, treballa al Bank of England i fa el seu doctorat a la London School of Economics, va ser doblement evacuat el matí de l'atemptat. Primer d'un vagó de metro i després d'un autobús. L'endemà, ahir, responia a aquesta entrevista a les 11'30 del matí, després d'haver caminat dues hores per tornar a treballar al Bank of England com si res no hagués passat.

-Com s'ha llevat Londres aquest matí?

-Amb una calma surrealista.

-I això que vol dir?

-És una expressió de la BBC que m'ha agradat. Vol dir que el centre de Londres, que és com tot Barcelona, està tallat al trànsit, que hi ha falsos avisos de bomba constantment, que part del metro no funciona...

-...però que tot està molt tranquil.

-Exacte. Primer perquè a molts llocs de feina han donat festa a tothom. Això fa que hi hagi molt poca gent pel carrer.

-I segon?

-I segon perquè només pots arribar a peu a la majoria de llocs. I on van esclatar les bombes ni a peu.

-Quin és l'estat d'ànim general del dia després?

-La processó va per dintre, però no hi ha histèria. Es veuen moltes cares llargues, la gent està trista, però no ho demostren.

-La tòpica flegma britànica?

-No és que no s'apassionin, però es prenen les coses amb racionalitat. El dia abans Londres era un festival d'emocions i alegries per la designació olímpica. Però mai desmesurat.

-Hi ha odi ara mateix contra orientals o musulmans?

-No. Segur que no. Entre altres motius perquè han mort més musulmans que cristians.

-Això reforçarà o debilitarà Toni Blair?

-Ja veurem. Toni Blair és un politic molt hàbil i segur que li sabrà donar la volta a favor seu.

-Li exigiràn ara que retiri els soldats d'Iraq?

-Mmm... no ho sé. Molta gent creu que per luitar contra e terrorsme s'han de manetnri ls soldats a l'Iraq. A Espanya nestava claríssim el que pensava la gent sobre la guerra. Aqui no.

-Com ho vau viure l'atemptat?

-Jo sempre vaig a la feina amb moto, però ahir plovia una mica i vaig optar pel metro.

-Opció incorrecta.

-Molt incorrecta perquè, a més, sempre s'espatllen. Per això quan ens van dir, primer, que canviessim de línia i, després que ens estiguessim quiets a dins el vagó, ningú no es va estranyar.

-És habitual?

-Sí, fins i tot és habitual que et tinguin quinze minuts al vagó parat sesne que ngegui el tren i que després et diguin que sortis al carrer.

-I la gent tranquila.

-Molt tranquila. El que ja no va ser tan normal és que aquelles 900 persones que tot d'una esperavem un autobús a Moorgate, veiessim baixar tots els autobusos plens a reventar. Això volia dir que n'havia passat alguna de grossa. Però ningú pensava encara en atemptats.

-Al final va agafar l'autobús?

-Al cap d'una hora i quart d'esperar vaig poder agafar l'autobús, que anava com una llauna de sardines. Però jo era al costat del conductor i vaig sentir com li deien per ràdio que parés i fes baixar tothom.

-Això ja no és tan normal?

-No això ja no. A més en aquell moment em va trucar la Núria i em va dir que La Vanguardia digital parlava d'una bomba a Liverpool Street.

-Us vau assabentar per La Vanguàrdia?

-Sí, la BBC encara no deia res i encara no ens fèiem el càrrec. Però quan va explotar l'autobús llavors ja hi va haver una miqueta de pànic... de nervis.

-Què vau fer?

-Tant la Núria com jo ens voliem trobar, però els mòbils ja no funcionàven i nomes ens podiem enviar missatges. Ella va patir més.

-Per què?

-Perquè savia que jo anava en un autobús que havia de passar pel lloc on va explotar l'autobús. I, a més, ella va sentir aquesta explossió.

-Com us vau trobar?

-Amb la Núria ja teniem pactat, de mesos abans, que el dia que hi hagués l'atemptat, si era abans de les 6, jo aniria al Birkbeck College on ella treballa perquè té un refugi subterrani. Però si era després de les 6, ens trobariem a casa.

-Tant clar tenieu que tard o d'hora hi hauria un atemptat?

-Claríssim. Tothom ho estava esperant. Londres era l'objectiu més clar d'Al Qaeda.

-Al final us vau trobar?

-Sí, pel carrer. I mira que era ple de gent caminant. Ens vam anar pitant cap a casa i vam pasar tota la tarda veient la BBC.

-Encara us en fieu?

-Totalment. La BBC pot ser lenta dient les coses però quan les diu segur que són veritat. La Vanguardia digital a vegades s'equivoca.

-Us estan amagant imatges de morts i ferits.

-Ho trobo molt bé. Han estat molt curosos en la informació.

Doncs l'11-M no van ser tan curosos. Ho van passar tot

«FEINES DEL SEGLE XXI Tant la seva feina al Grup de Recerca del Bank of England com el seu doctorat investiguen l'estabilitat financera i la regulació. Aspachs busca la manera d'evitar crisis finaceres i pànics bancaris, però des d'una perspectiva social.

«Busquem els incentius adequats per a que els bancs no només donin prèstecs als rics, sino també a la gent que té bones idees, però no diners». La seva companya, Núria Domedel Puig, 27, (a la foto al London Eye) és bioinformàtica. També fa el doctorat aplicant la informàtica a la biologia a la Universitat de Londres.