Carme Calvo: serp a casa

«Era agressiva

i va mossegar un policia»

14/7/2005

Va trobar una serp de metre i mig al dormitori de casa seva i van caldre quatre policies per fer-la fora.

Carme Calvo Berbel, 38, mare de tres, propietària de l'empresa de secretariat telefònic i marqueting Aló i vocalista de l'Orquestra Mandolina, és la protagonista d'aquesta història.

 

-On la va trobar?

-Al domitori, just a sota el radiador. Vaig anar a penjar una camisa i vaig notar que tocava alguna cosa llefiscosa amb el peu.

-La serp.

-Sí. Em vaig ajupir i vaig veure una serp estirada, tot al llarg del radiador.

-S'ha escrit que ja l'havia vist abans i havia pensat que era un pelutx?

-L'havia mig vist el dia abans, però havia pensat que era un complement d'un nino de l'Spiderman quen te el meu fill. Tinc tres nanos de 9, 4 i 3 anys i està tota la casa plena de joguines.

-O sia que la serp portava allà 24 hores.

-Almenys 24 hores, sí. Com a mínim el meu marirt i jo haviem dormit tota la nit anterior amb una serp a l'habitació. Això segur.

-Quina por.

-Quan em va plantar cara si que vaig tenir una mica de por. A l´ajupir-me em va obrir la boca amb aquell sorollet que fan i em va intentar atacar.

-Què va fer?

-Tu diràs. Vaig sortir corrents del cuarto tancant les dues portes ben tancades i... i vaig tornar a entrar.

-Per què?

-Perquè no m'ho podia creure (riu). Volia assegurar-me de que ho havia vist bé.

-Alterada?

-Més sorpresa que altra cosa. No m'ho podia ni creure.

-Nerviosa?

-No tan. No sé si ho vaig fer pels nens, per a que no s'espantessin, però ni vaig cridar. Vaig trucar al Jordi i va venir a casa.

-El seu marit té expèriència?

-No, però els animals no li fan por. Va agafar una barra de ferro, per treure-la d'allà, però també se li va encarar. Li va tornar a ensenyar les dents.

-I vau trucar a la Policia Municipal

-Sí perquè tampoc volíem matar-la. I, a més, on l'haviem de posar?

-Com era?

-Llarga, prima, amb aquell típic color de serp de les sabates i els bolsos, marroneta amb tons mostassa i taques negres.

-Com va reaccionar la policia?

-Em van començar a preguntar per telèfon com tenia el cap, si era ovalat, quadrat, triangular...

-La forma del cap?

-Sí! (riu) Es veu que per la forma del cap se sap si és verinosa o no, però jo ni m'hi havia fixat.

-Van venir?

-Sí, de seguida van venir tres agents fantàstics, superagradables. Es van portar magníficament.

-La van treure?

-El problema és que un cop van ser a casa, llavors la serp ja no hi era. La vam buscar per tota l'habitació i al final la vam trobar embolicada entre els tubs del radiador.

-Què van fer?

-Anaven burxant amb dos pals tranquilament perquè no s'esperaven que fos tan llarga. Però de cop i volta va sortir tota ella amb la boca oberta i tots tres homes, més el meu marit, van fer un bot cap enrera espantats. Impressionava.

-No la van agafar?

-Es va escapar perquè era molt ràpida. Al final el policia que portava guants la va agafar, però ella va girar el cap i li va mossegar el braç. Li va marcar els quatre ullals al braç.

-Uf!

-Li sortia sang i se li va posar tot el braç de color blau. El vaig intentar curar i li vaig posar una tovalloleta per a que no sagnés.

-Li va afectar el verí?

-No n'hi havia, però nosaltres no ho sabiem. Al Taulí li van posar la injecció del tètanos i el van dur a la Vall d'Hebró.

-Com acaba la història?

-Al final va venir un quart policia i la va aconseguir posar dins una garrafa d'aigua. Mira, ho tinc tot gravat en vídeo (m'ho ensenya per la pantalleta de la càmera).

-Per què una garrafa d'aigua?

-A algun lloc l'haviem de posar. Era molt agressiva. Vam fer forats a la garrafa per a que respirés i se la van endur a l'hospital amb el policia ferit, per a que la identifiquessin.

-La van matar?

-No, se la va endur un expert del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Masquefa i encara deu ser allà.

-Com habia arribat a casa seva?

-Segurament pel pati que toca amb el jardí de l'esglèsia de Sant Salvador i amb el barranc.

-Mira ara sota el radiador cada dia abans d'anar a dormir?

-No tant com això, però... una mica sí. Ara hem passat uns dies a la platja i en tornar hem mirat a tots els racons de la casa. No les tinc totes, no.

«Serpiente de verano»


 

«APRECIADA A PAGÈS

H abitual al Moianès, el Lluçanès i la Plana de Vic, la serp blanca o d'escala (Elaphe Scalaris) sol viure en marges de conreus, però no és estrany trobar-la en jardins urbans.

Tot i que rebutjada a ciutat, on se la mata, a pagès és apreciada gràcies a les

seves virtuds medicinals.

Encara avui hi ha qui, previàment salada i assecada, elabora amb la seva carn un brou reconstituent.

S'en fan ungüents i medicaments, especialment contra la sarna. Fins i tot hi ha qui posa la llengua de la serp dins una bosseta penjada del coll d'un nadó perquè bavegi i li surtin les dents amb poc dolor.