Ruth Font, intèrpret de sords «Traduir els polítics és complicat» 19/7/2005

La sabadellenca Ruth Font Fíguls, de 23 anys, es dedica a la interpretació en llengua de signes. Interpreta des d'una entrevista de feina fins a una visita al metge. Si cal, s' enfila a un escenari per interpretar discursos polítics.

-Podeu acompanyar els sords en qualsevol gestió?

-Així és. Des d'una entrevista de feina a un servei judicial. A mi aquests ultims són els que m'agraden més, tot i que sovint són els que ens avisen amb menys antel.lació.

-Com funciona?

-Ens truquen de comissaria o del jutjat i ens diuen que necessiten els nostres serveis immediatament perquè hi ha una persona sorda que necesita els necessita. L'intèrpret és una figura més dins del proces judicial, en molts casos una peça imprescindible.

-Llavors, una persona sorda es troba amb moltes difícultats?

-Sí, partint del fet que hi ha dues parts implicades. Si una de les parts declara culpant la persona sorda no es pot defensar fins que no hi ha un intèrpret que li permet declarar.

-Deu n'hi dó.

-Amb els sords imigrants la situació pot ser més complexa, perquè a vegades desconeixen la llengua de signes catalana i la castellana.

-No hi ha un llenguatge internacional de sords?

-No. El que hi ha és un sistema internacional que s'acostuma a utilitzar en els congressos o actes en que es reuneixen persones sordes d'arreu del món. No obstant, és un sistema que no tothom el coneix.

-L´internacional és com un esperanto?

-Sí, alguna cosa per l'estil. Tot i que encara que no el conseguin, dues persones sordes provinents de diferents països s´entendran millor que dues persones oients també de països diferents. Això es deu a que tenen molts més recursos per explicar-se i entendre's entre idiomes diferents. Hem de tenir en compte que els dos tenen llengües on els components getsuals i visuals són molt importants.

-La societat no està preparada per donar servei als sords?

-Si que està preparada, però encara falta molt per fer per aconseguir que les persones sordes puguin tenir una vida de qualitat i accedir amb normalitat als estudis, a la feina i a la informació en general. I és per aquest motiu que hem creat APSO, per tal de poder oferir professionals qualificats a l'Administració i a les institucions.

-Com?

-Des de APSO intentem que siguin les mateixes intitucions que ofereixin als ciutadans i als clients un servei d'interpretació en llengua de signes per a tote les persones que ho necessitin. D'aquesta manera s'aconsegueix normalitzar la situació i que no sigui la persona sorda la que s'hagi de preocupar de buscar i ,en alguns casos pagar, un intèrpret.

-Proposeu-ho.

-Ja ho fem. Però algunes entitats no en volen saber res ni estan massa receptives, suposo que encara no se n'han adonat de la necessitat. En canvi d'altres, com Caixa Manresa, estan interessadísims.

-Quí més s'ha de posar a dia?

-Els museus, els centres de formació, les empreses de serveis i d'oci, les editorials, etc. Et podria fer una llista molt llarga.

-I els polítics?

-Totes les entitats públiques i d'atenció al ciutadà hauria de tenir un servei d'interpretació dins la pròpia entitat o ensenyar els rudiments de la llengua de signes als funcionaris o treballadors que treballen de cara al públic, com ja ho fan amb l'àrab.

-Els debats parlamentaris a TV ja tenen intèrpret de signes.

-Si. Anem avançant! Jo, el primer servei que vaig fer professionalment de cara al públic va ser els 25 anys de CiU al Palau Blaugrana davant de 4.000 persones.

-I?

-Estava espantada! (riu) però després va ser una experiencia molt positiva.

-I potser entre les 4.000 persones del públic no hi havia ni un sol sord.

-Pot ser.

-O sia que els polítics ofereixen el servei de cara a la galeria per semblar políticament correctes?

-Potser sí, però així i tot em sembla bé. Potser aquell dia entre les 4.000 persones no hi havia ni un sord, potser d'ara endavant sabran que si volen podan anar aquests actes perque estaràn interpretats.

-Quí us escolta més?

-Les televisions. Amb Canal 50 de Sabadell i un altre canal de Hospitalet estem mirant de portar a terme un projecte per interpretar els informatius.

-Només teles locals?

-No. La televisió digital terrestre facilitarà l'acessibilitat en general, gràcies a l'augment de la subtitulació i la possibilitat de finestretes amb intèrpet de llengua de signes.

-No seria més fàcil posar subtítols?

-Be, nosaltres pensem que són igualment necessàris els subtítols i l'intèrpret, ja que no tots els sords tenen el mateix nivell de lecto-escriptura.

-Vosaltres traduiu el 100% amb tots els matisos.

-I tant que sí! Interpretar als polítics, per exemple, és complicat perquè utilitzen moltes frases fetes i dobles sentits. Però el significat del que diuen el traduïm al 100% i amb tots els matisos.

-Es perden els jocs de paraules?

-Si, com en molts idiomes, però això no vol dir que no sigui una llengua tant rica com qualsevol altra. En altres aspectes, resulta més rica que la llengua oral.

-Ha tingut contacte amb sordcecs?

-Si, tot i que n'hi ha molt pocs i no estan comptabilitzats.

-Tocant el palmell de la seva mà?

-El col.lectiu de persones sordcegues és molt heterogeni, per tant, els sistemes comunicatius que utilitzen són molt diversos; entre ells trobem la "dactilologia en palma" (tocant el palmell de la mà).

-La dependència de l'altre és absoluta en el cas dels sordcecs?

-Com ja he dit depen de cada

I seguir parlant

««500 A SABADELL Només a Sabadell hi ha 500 sords. Al Vallès 1.400. Malgrat la gran demanda d'intèrprets de signes d'una banda, i la gran oferta d'aquests professionals de l'altra, els dos col·lectius no s'acaben de trobar.

Aquest és el forat que han detectat la Ruth, l'Elena(a l' esquerra de la foto) i l'Isabel, formades durant dos anys a l'IES Consell de Cent de Barcelona i el que s'han proposat omplir.