Joan Mundet, dibuixant d'Alatriste «Els historiadors són uns punyeteros» 29/7/2005

Del còmic el Capitán Alatriste, l'espadatxí mercenari creat per Arturo Pérez-Reverte, se n'han venut 26.000 exemplars. Aquesta espectacular xifra converteix a l'ilustrador i autor de còmics de Castellar del Vallès, Joan Mundet Altimira, 49 (www.joan mundet.com), en l'autor més publicat de, almenys, el Vallès Occidental. Des que el propi Arturo Pérez-Reverte es va enamorar del seu estil ja ha fet més de mil dibuixos en cinc anys. Ha il·lustrat les cinc noveles i tot el còmic. La seva exposició «El capitán Alatriste» es pot visitar al Calissó Art de Castellar del Vallès fins el 30 d'agost.

-Com va aterrar Alatriste a la seva vida?

-Treballava per Santillana, que es del grup d'Alfaguara. Buscaven un ilustrador d'Alatriste entre mitja dotzena de candidats i em van triar a mi.

-Quí el va triar?

-La veu definitiva la té el propi Arturo Pérez-Reverte. De fet va ser ell qui em va triar.

-Us coneixeu personalment?

-Sí, ens entenem molt bé. A mi em cau molt bé. Un cop l'any vaig a casa seva, a Madrid. Em passa material, parlem...

-Per què va donar a Alatriste aquesta cara i no una altra?

-Em baso en la descripció literària: ulls clars, mirada profunda, «nariz aguileña sin pasarse», una ferida a la cella esquerra, metre vuitanta i cabell negre. Tot el demés m'ho imagino.

-A Pérez-Reverte tot li sembla bé?

-Pràcticament tot. Només un cop em va dir que fes el Dómine Pérez més grassonet i que aquell sec i prim que jo ja havia dibuixat fos el Bocanegra, el dolent.

-En què s'inspira?

-Per les portades en color, que són a l'oli, m'inspiro una mica en la pintura de Velázquez, aquells verds, aquells vestits.

-I els carrers, les places, les cases de Madrid de l' època?

-Hi ha un treball de documentació molt ampli. Per recrear la villa de Madrid, disposo d'un planell de1656, molt detallat, casa per casa, que em va passar el mateix Arturo.

-On més busca documentació?

-Compro molts llibres als mercadets i les tendes de vell. Però també busco a internet i vaig a totes les exposicions que puc.

-Estar clar que li agrada la història.

-M'entusiasma. Amb l'Arturo sempre acabem parlant d'altres èpoques històriques.

-Cap historiador no li ha detectat errors?

-Els historiadors són un punyeteros, sempre t'estan buscant fallos (riu).

-I en troben?

-Algun. Un em va dir que una gorra d'El Oro del Rey que duia un personatge era de 30 anys abans. Però jo li vaig dir que el personatge vestia passat de moda i ja està.

-No sembla un gran anacronisme.

-No. I un altre em va dir que el tipus d'escopetes que disparaven no havien de ser de «chispa», sinó de metxa. Aquest... psssí, pot ser que tingui raó.

-Diuen que utilitza maquetes abans de dibuixar algunes localitzacions.

-Sí, me les faig jo mateix amb cartró. Tallo amb el cúter, em monto un teatret, hi poso les figures del pessebre de casa, les fotografio des de tots els angles i així no m'equivoco en les perspectives.

-Sant Josep i la Mare de Déu són Alatriste i Iñigo?

-Sí, i els pastors els pirates (riu).

-Sempre d'interiors?

-En tinc una de la Taberna del Turco, però també tinc petits decorats de carrers. Així evito distorsions i racords.

-Les escenes d'acció són pura pel·lícula.

-Les lluites són complicades perque portaven la daga a l'esquerra i l'espasa a la dreta i has d'anar molt en compte. Per algunes postures, he consultat fins i tot un professor d'esgrima antiga.

-D'on la tret?

-És de Madrid, però ens vam trobar a una convenció Alatriste de Toledo a la que em van convidar.

-Alatriste és ja un fenòmen de masses?

-Sí que ho és.

-Fins i tot hi ha un segell de correus.

-També es meu. Se'n van tirar un milió i mig, una barbaritat. També he fet un còmic infantil per El País, un joc de rol...

-Són 170 pàgines de novela gràfica que podrien ser l'story board de la pel·lícula.

-Podrien, però no ho són perquè és un altre argument. La pel·lícula, que ja està rodada, serà un resum dels cinc llibres i no la veurem fins a finals del 2006.

-Es va triar de protagonista l'actor Viggo Mortensen, l'Aragorn d' El Senyor dels Anells, per a què s'assemblés al seu dibuix?

-Té una aire, sí. Però la veritat és que l'Arturo sempre havia pensat amb el Carmelo Gómez.

Només més castís

«DEIXEBLE DE GUBERN Deixeble del pintor sabadellenc Alfons Gubern, el 1975 ja dibuixava còmics de por. Després va treballar per agències de tot Europa i el 1980, amb la crisi del còmic, es va emplear de jardiner. «Va ser com un any sabàtic que em va anar molt bé», recorda.

El 1981 escriu i dibuixa la seva biografia de 140 pàgines, avui reduïda, Gary Folk, per la qual encara busca editor. El 1982 guanya el Premi del Còmic de Guadalajara. Després de passar per les revistes Rambla i Cavall Fort, des del 2000, només hi ha Alatriste a la seva vida.