Marie Christine Vila, filla de Joan Vila Casas «Tot volem que Sabadell sigui el centre de referència mundial Vila Casas» 1/9/2005

L'escriptora parisenca Marie Christine Vila, 47, treballa des de fa anys en la preservació i promoció de l'obra del seu pare, el pintor, escultor, escriptor i artista total sabadellenc, Joan Vila Casas. Degut a l'estat mental propi de l'edat, el mateix Joan Vila Casas, no va poder assistir a la inauguració de la seva exposició dimarts al Museu d'Art de Sabadell.

-Ahir va dir públicament que avui explicaria aquest acte al seu pare tot i que potser ell no pogués prendre'n consciència.

-I ho he fet. Aquest matí he estat a la residència de Barcelona, li he ensenyat el catàleg i li he explicat com va ser l'acte d'ahir.

-Ha reaccionat?

-Mai no es pot dir si ha entés o no alguna cosa.

-Estaria content si ho entengués...?

-Tampoc no es pot dir. De fet el seu projecte sempre va ser...

-...exposar permanentment tota la seva obra a la casa Valls Baqué del carrer Sant Antoni de Sabadell.

-Així és. I la donació que hem fet al Museu d'Art, MAS, de Sabadell ha estat amb aquesta perspectiva. Ell va treballar molt en aquest projecte.

-El Museu d´Art de Sabadell farà realitat el somni de Joan Vila Casas?

-És el que hem parlat. El problema és que ara aquella casa és propietat de la Generalitat i tot plegat és molt complicat.

-Ell parlava d'aquest projecte com «el retorn» a Sabadell?

-Bé, el terme «el retorn» és meu.

-S'estimava més deixar la seva obra a Sabadell que a Barcelona o París?

-No crec que fos tant per Sabadell com per la mateixa casa del seu amic pintor Valls Baqué en sí mateixa. A més, és al carrer Sant Antoni, el mateix on ell va tenir el seu primer estudi. Li feia molta il·lusió.

-Què hi pot fer l'Ajuntament de Sabadell?

-Tots volem que el centre de referència mundial Vila Casas estigui a Sabadell, però...

-Hi ha prou coneixement a Sabadell de quí era Joan Vila Casas, la seva obra plàstica i literària, les seves planimetries...?

-Sabadell no li ha donat el reconeixement que es mereixia. Però també és veritat que ell va marxar molt jove de Sabadell i no va tornar-hi a viure mai més.

-És vostè qui vetlla per la conservació de l'obra del seu pare?

-Sí. En els últims quatre anys he vingut de París a Barcelona almenys una setmana cada mes.

-En què consisteix exactament la seva feina?

-En promocionar l'obra del meu pare, que es conegui, que es facin altres exposicions a Espanya i França...

-Ha heretat d'ell la seva vena artística?

-Sí, tot i que jo escric llibres de música.

-I la resta de la família?

-També, perque el meu fill de 20 anys fa restauració i conservació d'obres d'art. I la meva filla, a part d'estudiar dret, és percussionista. L'altre encara és petit.

-Ahir el seu fill es va emocionar fins a la llàgrima mentre vostè parlava en públic.

-Sí, pobre. Estima molt al seu avi.

-És aquesta exposició la primera que es munta juntament amb els objectes que ell recollia o comprava als Encants?

-Sí, és la primera vegada. I el que exposem aquí és una part mínima de tot el que tenia.

-Com de mínima?

-Una petítissima part. Els qui l'havien visitat al seu estudi del carrer Consell de Cent de Barcelona saben que allò era un museu atapeït de centenars i centenars d'objectes. Allò era un món.

-Barrets, nines, maniquís, rètols, urinaris, tapes de wàter, anuncis, esquelets, planxes...

-De tot.

-Considereu aquests objectes part de la seva obra?

-Sí. No cada un d'ells, sinó el conjunt i la manera de colocar-los i relacionar-los.

-Guarda vostè aquests objectes?

-He cedit en donació una bona quantitat al Museu d'Art de Sabadell per a que trobin un lloc on exposar-los. Però també a altres llocs.

-Quins?

-Les escultures les he donat en dipòsit al futur Museu d'Escultura Catalana de Cerdanyola. Les humorístiques de Felipe Cuscolla a l'ajuntament d'Osca...

-I a Sabadell?

-A Sabadell he donat molts objectes. Moltíssims.

-Creu que realment ho veurem exposat algun dia de forma permanent?

-Això espero. És una pena que existeixi la casa Valls Baqué i que estigui buida. La Generalitat no se sap que en farà i... si us plau, cal insistir molt en aquesta idea. Aquesta casa ha de ser el centre de referència de l'obra de Vila Casas.

Hauria

«ARTISTA UNIVERSAL Les planimetries de Vila Casas han estat exposades a tot el món, de Nova York a Delhi passant per Pretòria, Moscou, Helsinki, Filadèlfia, Denver, Taipeh i Liubliana per dir només algunes de les més de 60 ciutats de tot el món que van demanar la seva obra, sobretot de l'any 1960 al 1970.

Com a escriptor, publica el seu primer llibre Escrits l'any 1954, i la seva primera novel.la Doble blanc l'any 1960. Pintor, gravador, ceramista i escriptor, Vilacasas (així signa ell, tot junt) publicà sis novel.les, dotze obres teatrals i guions per a ràdio i televisió.