Maurici Galofré, bomber del CERN «Només sóc un treballador de l'emergència» 3/9/2005

Després de quatre anys al Parc de Bombers de Sabadell, Maurici Galofré Vilà, 27, va ser acceptat al laboratori de física de partícules més gran del món, el CERN de Ginebra. Se li acaba el contracte el 2003, però li agrada tan viure a Ginebra amb la seva companya, també creaultenca que, el renovarà tres anys més.

-

-Els bombers no sou només apagafocs?

-No i al CERN menys. Aqui el risc entròpic és gran.

-Què és risc entròpic?

-El risc creat pel propi home. Combatim accidents elèctrics, nuclears, químics i radiactius.

-Un accident nuclear al CERN és equivalent al d'una central nuclear?

-De cap manera. Res comparabe a Txernòbil.

-A Estats Units, des de l'11-S, els bombers sou herois, quasi sants.

-Ho sé. He estat treballant diferents tècniques a Nova York i Texas i em molesta una mica.

-Per què?

-M'allunyo tant com puc d'aquesta aureola d'heroísme dels bombers americans. Jo només sóc un professional de l'emergència.

-Què vol dir?

-Estats Units és el país amb l'índex més alt d'accidentabilitat de bombers. És una feina molt bonica, és veritat que ajudem als demés i esta bé que la societat et valori, pero no cal ser kamikaze.

-El personal del CERN és internacional. D'on són els seus companys?

-Tinc la gran sort de treballar amb bombers de nou nacionalitats: finlandesos, búlgars, anglesos, alemanys, holandesos, txecs, francesos, suïsos i italians. És molt enriquidor.

-També és infermer?

-Tinc un postgrau en socors de víctimes i ambulàncies, la meva especialitat. Puc intubar, esteriltzar, passar adrenalina i morfina i fer rescats amb corda d'escalada.

-N'ha hagut d'aprendre?

-He fet un curs de foc d'interiors a Finlàndia i un d'apuntalament i desescombrament a Lyon.

-En quins accidents reals ha hagut d'intervenir?

-El parc de Sabadell, que és un dels que fa més sortides de Catalunya, va ser una gran escola per la seva polivalència: focs forestals, vivenda, trànsit, inundacions...

-I al CERN?

-A accidents amb risc radiactiu que, per cert, no és tan catastròfic com sóna.

-Per exemple?

-Un cop es van inundar unes fosses dins l'accelerador. L'aigua posava en risc un material elèctric amb possibilitat de contaminació i explossió.

-Què vau fer?

-Vam aspirar tota l'aigua amb un enginyer i amb totes les precaucions perquè era zona d'energia radiactiva.

-L'accident més greu?

-La recerca d'un element radiactiu que s'havia perdut, un foc al túnel...

-Com s'apaga un foc a 150 metres de profunditat?

-És d'una complexitat immensa perquè has d'evacuar la gent, desplaçar-te amb vagonetes especials, esperar que baixi la radiació, equipar-te amb oxígen.

-Amb quina freqüència interveniu?

-El 2004 vam fer 4.300 sortides, 250 de les quals m'afectaven perquè hi intervenia l'ambulància.

-Us ha arribat l'amenaça terrorista?

-No. Aquí no hem rebut cap preparació especial ni avís intern en aquest sentit.

-I si mai hi ha un atemptat?

-Actuariem segons el protocol habitual.

-El CERN està Suïssa per ser un país neutral?

-Sí, un país que mai no ha entrat a cap guerra és una garantia, però el CERN ocupa aquests terrenys de Suïssa i França també per motius geològics.

-Vol dir la duresa de la roca?

-Cal un estrat geològic que aboserveixi les altes energies que s'alliberen i no surtin a l'exterior.

-Quins són els seus horaris?

-Aqui es treballa 24 hores al dia 365 dies a l'any. Jo ho faig quatre dies i tinc festa els quatre següents. Dos d'ells de 7 del matí a 7 del vespre i els altres dos al revés.

-Què fa quan no hi ha emergències?

-Dono formació a l'equip i al personal del CERN, des del director general fins a la dona de fer feines.

-Vostè dona classes al director del CERN?

-És la meva obligació. Són cursos d'evacuació, socorrisme i reconeixement de riscos en anglès, francès, alemany i rus. Jo ho faig en anglès.

-Per què ha acceptat la renovació fins el 2009?

-Perquè tant jo com la meva companya, l'Anna, ens trobem bé . Ella té feina estable a un laboratori de recerca biomèdica a Ginebra i ja ens hem comprat un pis.

-Només us falta casar-vos?

-Aquest octubre

Enhorabona!

«QUÈ ÉS EL CERN El CERN (Centre Europeu per la Recerca Nuclear) té diversos acceleradors de partícules a 150 metres de profunditat, algun d'ells de 27 kilòmetres de diàmetre, que permeten als investigadors estudiar la matèria, trobar nous elements, observar partícules de vida efímera (fraccions de

segon) o recrear la situació del big bang. El 1990 va ser un informàtic del CERN qui va inventar l'internet del WWW. Tota una ciutat amb dos hotels, cinema, agència de viatges i dos bancs per a 3.000 funcionaris fixes i 6.500 visitants.