Joan Miquel Guixà, sacerdot «L'Obra no pesa tant al Vaticà com es diu» 13/9/2005

Joan Miquel Guixà Martínez, 31, va ser ordenat sacerdot a Roma el passat maig pel prelat de l'Opus Dei, Javier Echevarria. L'obra és una de les organitzacions que, en temps de crisis de vocacions, aporta més capellans joves a l'Església. Enginyer Industrial i doctor en dret canònic, dissabte va oficiar la seva primera missa solemne a la seva ciutat, Sabadell, concretament a Sant Fèlix, davant de familiars i amics.

-És la seva una vocació tardana?

-No. Déu crida cadascú quan vol. Just en el moment en què el necessita.

-Vostè va sentir aquesta crida?

-Sí.

-Com?

-Jo era un noi del carrer Sallarès i Marra, que estudiava als Maristes i al Viaró,que anava al Club Racó i que vivia en una família que portava la religió amb naturalitat i sense imposicions.

-Però amb un germà gran capellà.

-Sí, però jo no diria que això m'influenciés. Primer volia ser metge i després vaig estudiar tota la carrera d'enginyeria a Barcelona i Terrassa.

-En aquell moment només pensava en ser enginyer, casar-se i tenir fills?

-Sí. No pensava en absolut en ser sacerdot. Però vaig descobrir l'Opus Dei i em va agradar això de trobar a Déu en les coses normals, en el treball de cada dia.

-I se'n va anar a Roma.

-He estat cinc anys a Roma per estudiar Dret Canònic i enfocar la meva vida en una nova manera d'ajudar els altres.

-Però què el va decidir?

-Em vaig adonar, d'una banda que faltaven sacerdots i per tant podia ser útil.

-I de l'altra?

-I de l'altra que, tot i que ja em sentia feliç amb la meva vida, també seria bó per mi.

-Per què l'Opus Dei sap despertar més vocacions sacerdotals que altres organitzacions catòliques?

-Jo crec que el que diferència l'Obra és la sencillesa del seu missatge: trobar a Déu dins del món. És fàcil d'entendre i, a la vegada, atractiu.

-Es va plantejar en algun moment ser sacerdot, però no de l'Opus?

-No. Possiblement si no hagués conegut l'Obra, mai no m'hauria plantejat el sacerdoci.

-Continuarà vivint a Roma ara que ja es capellà?

-Sí. Uns anys més segur.

-Quina és allà la seva feina?

-M'agradaria col·laborar en una parròquia i dedicar més temps als joves universitaris.

-Tot dins de l'Obra?

-Dins de l'Obra faré feines més burocràtiques.

-Amb quina tesi es va doctorar?

-Vaig cercar en quina mida les lleis de l'Església tenen o no les seves arres en el nou i vell testament.

-I sí?

-Sí. Realment tot el Dret Canónic i tota l'estructura jurídica de l'Església està fonemantat en els valors cristians de les Escriptures.

-Com veieu a l'Obra el canvi de Papa?

-Estem molt contents amb el nou Papa. Sant Josepmaria ja ens va ensenyar que haviem d'estar contents sempre amb qualsevol nou Papa que vingués

-Navarro Valls encara dirigeix el gabinet de comunicació del Vaticà?

-Per ara, encara sí.

-No us fa por perdre influència?

-Això és un mite. L'Obra no pesa tant al Vaticà com es diu. Numèricament, el seu pes és ridícul.

-Llavors perquè és un secret a veus?

-Perquè és cert que Joan Pau II agraïa que tota la gent de l'Obra dediqués cada dia la seva missa al Sant Pare. Savia que comptava amb 70.000 misses cada dia.

-És el número de persones de l'Opus?

-Sí. Ara potser ja som uns 80.000 a tot el món.

-Com va la cosa amb Benet XVI?

-A mí m'ha sorprés com ha connectat a Colònia amb els joves.

-En què ho ha notat?

-Ha explicat coses tan senzilles com per què s'ha d'anar a missa els diumenges. I els joves i adolescents ho han entés.

-Este immunitzats contra tantes i tan dures crítiques com rebeu cada dia?

-Tampoc són tantes. En general som ben rebuts a tot arreu.

-Us diuen de tot.

-Nosaltres responem amb l'oració.

-Per què aquests dies que passa a Sabadell els viu al centre de l'Opus, El Racó del carrer Montserrat, i no a casa del seus pares com seria normal?

-Els meus pares ja entenen que tinc una altra família. Aqui estic amb els meus germans als quals també estimo.

-Us ho prohibeixen?

-No, jo puc fer el que em sembli. Però per raons pràctiques i d'horaris prefereixo viure aqui.

Prohibir fora massa simple

«CODI DA VINCI Dan Brown fa que l'assassí, el més dolent dels dolents, del seu best seller Codi da Vinci, sigui un alt responsable de l'Opus Dei. Tot i que l'Obra ha aconseguit que en la versió cinematogràfic s'omiteixi aquest detall, Joan Miquel Guixà diu que:

«No es un tema que ens preocupi. Nosaltres responem amb l'oració. I a més, curiosament, al Regne Unit moltes persones s'han interessat per nosaltres i s'hi han acostat gràcies a aquest llibre, així que... una cosa va per l'altra».