Olga Figueras, mare del Pep «Em van fer sentir més estrangera que aquell senyor magrebí» 14/9/2005

Al Registre Civil de Sabadell no li van acceptar de cap manera el nom de Pep pel seu nadó. Al de Sant Cugat sí i en cinc minuts. La seva és una història rocambolesca, amb reminiscències kafkianes i unes gotes de cultura franquista. Olga Figueras Renom, 34, diu que s'ha sentit estrangera a casa seva i s'ensuma tics anticatalanistes en l'actitud de les funcionaries i la jutgessa.

-Per què és tan important que aquest nen es digui Pep?

-Perquè és el nom de l'avi Pep que mai no vaig conèixer i el que vam triar amb el meu marit.

-No podia ser Josep?

-No, Josep no m'agrada.

-I Pep sí?

-Pep ens agrada perquè és curt i contundent. L'altre fill es diu Roc.

-No esperaveu trobar dificultats al Registre?

-Conec gent que es diu Josep i no han pogut canviar a Pep. Però imaginava que posar el nom d'entrada a un nadó, ara que s'accepten tots els noms, no seria difícil.

-Què diu la llei?

-Que pots posar al teu fill qualsevol nom mentre no sigui despectiu.

-I diminitius?

-Tants com vulguis. Avui en dia es pot posar Mariona i Mireia. I Blau. I Abril. I Kevin. I Lola.

-Llavors què va passar?

-Als quinze dies del naixement i després de fer una hora de cúa al Registre Civil de Sabadell, donem els papers a aquella senyora, s'ho mira, aixeca la vista i ens diu «va a ser que no».

-Per què?

-Ens va dir «si quieres, José o Josep». I jo li vaig dir «no, no, és que el meu fill és diu Pep». I ella «Pues Pep no está aceptado».

-No ho està?

-Em va ensenyar un llibre amb un llistat de noms. I Pep hi era, però amb un asterisc fet a llapis i al peu de pàgina, també a llapis deia: «No admitido».

-Però per què?

-Diu que hi ha diminutius que estan acceptats i altres que no, i Pep no ho està.

-I els noms xinesos o àrabs?

-Just davant meu, un magrebí va registrar el seu fill amb un nom com Arfat Mehdad no se què. I no li van posar cap pega.

-Com savien que no era un nom insultant?

-Diu que ho miren en un llistat. Però et juro que jo em vaig sentir estrangera a casa meva. Accepten Abderraman i no accepten Pep que és un nom de tota la vida.

-Quí ho decideix?

-La jutgessa. El cas és que la funcionària ens diu que fem el favor de marxar perque estem fent una cúa molt llarga. No parava de cridar. Saps què ens va arribar a dir?

-Què?

-«¡Demasiado pide usted por los pocos impuestos que paga!». I aqui ja va saltar el meu marit «y qué sabrá usted los impuestos que yo pago y...».

-Tot en castellà?

-Tot. Ella en castellà i nosaltres també en castellà. Tampoc voliem muntar el xou. No em vaig voler posar borde perquè volia anar a bones.

-Vau parlar amb la jutgessa?

-Després d'un estira i arronsa molt violent, en què no ens va donar ni el seu nom ni el full de reclamacions, vam pujar a la planta 4ª per parlar amb la jutgessa.

-Què us va dir?

-No ens va atendre «porque tenía muchísimo trabajo».

-Què li volieu dir?

-Que a la guarderia del meu altre fill hi va un nen registrat com a Pep Rutés Bruguera en el llibre 654, pàgina 295 del Registre Civil de Sabadell.

-Com es possible?

-No ho sabem però aquí tinc la fotocòpia del seu llibre de família. Va néixer el 21 d'octubre del 2002 i consta oficialment com a Pep.

-Vol dir que han canviat el criteri recentment?

-A mi em sembla que se'ls hi va passar. Aquell Pep era bessó d'un Lluc i al registre això de Lluc també ho van trobar molt sospitós.

-Tampoc coneixien el nom de Lluc?

-Noi, es veu que en aquests Jutjats els noms catalans no els coneixen. El cas és que van tenir tant d'enrenou amb el Lluc que el Pep, el seu bessó, els hi va passar per alt.

-Li vau dir això a la secretària de la jutgessa?

-Sí i ens va dir que li portessim els papers i si això era veritat potser li rectificarien el nom de Pep a aquell nen que ja el té.

-Això és possible?

-Què va! Com han de treure ells el nom a un nen que ja té 3 anys?

-Com acaba la història?

-Una setmana després encara ens trucàvem i com que s'acabava el termini i el nen havia nascut a l'Hospital General, se'm va ocorrer trucar al Registre Civil de Sant Cugat

-Allà el van acceptar?

-Immediatament. L'endemà ja estava registrat.

-Un sancugatenc més i un sabadellenc menys?

-Sí, i em sap molt greu perquè som de Sabvadell. Però com segueixin posant pegues mai no arribarem als 200.000.

Tranquila, d'això ja se n'ocupa l'Abderraman

«UN NOM HISTÒRIC La Plaça Pep Ventura de Sabadell dedicada al famós músic i sardanista a qui mai ningú va conèixer com Josep, palesa fins a quin punt és arrelat aquest diminutiu a la cultura catalana.

Olga Figueras busca aquests dies noms de Peps famosos per convèncer a aquesta gent tant ufana, tan superba i tan ignorant. I ja en té uns quants: l'escriptor Pep Coll, l' escultir Pep Canyelles, els actors Pep Munné i Pep Cruz, el cantant de Sau, Pep Sala...