Carmina (Salut) Borrell, monja del Verbo Encarnado «Ens humiliem per imitar a Jesús» 17/9/2005

Una de les dues úniques monges espanyoles del Instituto del Verbo Encarnado és la sabadellenca Carmina (rebatejada Salut) Borrell Vilanova, 23. Fundada a l'Argentina el 1984, aquesta congregació d'accelrada expansió ja té 700 capellans i 600 monges a tot el món. Ella viu i estudia a Roma des de fa un any i ahir va venir a Sabadell pel casament del seu germà.

-Com vas entrar en una congregació tan desconeguda?

-Fa tres anys va venir un capellà del Instituto del Verbo Encarnado a Sant Fèlix. Ens en va parlar i em va donar el seu número de telèfon.

-El vas trucar?

-El vaig trucar dos anys després per fer alguna activitat d'estiu que em cofnirmés o no la idea de ser monja.

-Ell et va convèncer?

-Vaig anar a Roma i ell em va recomanar que anés de voluntària a una casa de discapacitats psíquics a l'Argentina.

-Amb monges del Verbo Encarnado?

-Sí. Això tot just va ser l'estiu passat i... i em va encantar

-Què et va encantar?

-Sempre m'havia agradat fer aquestes feines. Però aquí em va sobtar la pobresa amb la que vivien aquelles noies.

-Et va agradar viure en pobresa.

-Sí perquè elles eren molt-molt pobres. Però en aquella vida ni te n'adones que ho siguin tan. Aquella pobresa tan radical em va encantar.

-Pobresa radical!

-Tot el que tenim ens ve donat, llars d'avis, llars d'infants, els nostres monestirs. Al pobre Sant Josep li demanem de tot (somriu).

-La pobresa radical et va decidir a fer-te monja?

-Això i uns exercicis espirituals que vaig fer després allà mateix, a l'Argentina.

-Per ara encara ets novícia.

-Si Déu vol faré els vots al Santuari de la Salut aquest octubre.

-Per què a la Salut?

-Perquè és el nom que he triat com a monja. Ara ja no em dic Carmina, em dic Salut que és la patrona de la meva ciutat.

-Quins vots faràs?

-Castedat, pobresa, obediència i actitud mariana. Aquesta última vol dir consagrar-se a la Mare de Déu.

-Quina falta feia una nova congregació catòlica?

-La va fundar Carlos Miguel Buela, un mossen argentí. Un dia veient que no podria confessar la llarga cúa de gent que esperava va tenir la pensada de fundar una congregació.

-Estudiaves 4t de Medicina i vas dixar la carrera. Ha valgut la pena?

-Totalment. Ara estic absolutament satisfeta de la vida que faig. Abans tenia molts dubtes.

-Com es viu a Itàlia?

-Mira, al setembre ens feien fora de la casa on vivíem i el març ja ens en donaven una altra a l'altra punta del poble. Tot va sortint sol.

-Us ho ofereixen perquè us veuen treballar pels demés?

-Allà no treballem tant. Sóm novícies i només estudiem. És la providència.

-Si reses et donen coses? És així com funciona la providència?

-Sí, per exemple hi ha un supermercat que ens dona aliments amb els embalatges una mica defectuosos. Mengem d'això.

-I amb aquest sistema mai no us falta de res?

-A vegades has de demanar-ho. Nosaltres ens humiliem cada cap de setmana, com feia Jesucrist, i truquem a les portes a demanar.

-Humiliar-se és bó?

-Sí fa vergonya, però nosaltres volem imitar Jesús.

-Per què has de fer el noviciat a Roma?

-A Roma som totes les que no tenim noviciat al nostre país. Estic amb una ucraïnesa, una russa, una albanesa i tres d'Estats Units.

-Si es tracta de servir als més pobres, per què no et feies, per exemple, de les tereses de Calcuta?

-No sé, Déu em va cridar per aquest camí.

-Segur que és Déu qui et crida?

-Home, no sents cap veu al teu interior. Quin ensurt! (riu).

-A mi em sembla que feu el que us sembla i després dieu que us ho mana Déu.

-Si vols dir-li veu de la consciència... però en el fons la veu de la consciència és Déu.

-No sé...

-Mira, una amiga de Sant Fèlix em deia: «Si quan estàs resant. t'imagines de monja i et veus feliç, és que has de ser monja. Però si quan estàs resant, t'imagines amb una família i et veus feliç és que no has de ser monja». Doncs això és la crida de Déu.

-Què faràs quan ho siguis?

-Estudiaré tres anys més a Roma i després m'assignaran una missió a qualsevol part del món.

-www.iveargentina.org parla d' una via contemplativa.

-Sí, també hi ha monges de clausura, pero, tot i que l'oració és l'activitat més poderosa, no crec que triï aquesta opció.

-L'oració és més poderosa que l'acció?

-I tant. Moltíssim més.

Ai Déu meu!

«HORARI D´HIVERN Es lleva a les 6'30 del matí, va a missa, esmorza i va a classes de doctrina, filosofia, espiritualitat, «mariologia» i les constitucions de l´Instituto. Cap al migdia dinen, descansen i es relacionen. A la tarda fan treball comunitari, és a dir, escombrar, netejar o cadascuna el seu ofici. A ella, com a ex-estudiant de Medicina, se li ha assignat

l´infermeria. Abans de sopar resen el rosari, fan una lectura espiritual i una hora d´adoració al santíssim. A les 11 a dormir.