Francesc Cabeza, col·leccionista de «L'Illa Negra» «En aquesta col·lecció estem implicats molta gent» 22/9/2005

Està col·leccionant àlbums «L'Illa Negra» de les Aventures de Tintin en tots els idiomes des de fa 25 anys. Fins aquesta setmana, però, no s'ha decidit a exposar una part de la col.lecció a l'aparador de la seva Llibreria Kronos, al capdevall de la Rambla. L'efecte és molt impactant. Francesc Cabeza Monistrol, 55, ja té «illes negres» en 26 idiomes diferents, de l'àrab al xinès passant pel bable. Almenys li falten 14, però el vietnamita està al caure.

-Com va començar?

-Quan treballava a la Llar del Llibr del Passeig ens va arribar un «Illa Negra» en anglès, un castellà, un català i, curiosament, un llatí.

-Quí compra un Tintin en llatí?

-Abans les escoles. En aquell temps el llatí era assignatura. Em va fer gràcia i vaig decidir col·leccionar «illes negres» en tots els idiomes possibles.

-Podia ser qualsevol altre títol?

-No. Només «L'Illa Negra» perquè l'Hergè havia ordenat expressament que es respectés la mateix portada a tots els països.

-Doncs aqui en veig una de sueca que el Tintin no va en barca, sino a peu.

-Aquesta l'Hergè la va retirar i la va fer canviar.

-Si en té 26, quants n'hi falten?

-En tinc 36 perque hi ha edicions especials, en llom de tela, reedicions amb dibuixos corregits... Però en llengües diferents només 26.

-Quants idiomes li falten?

-Quan vaig començar hi havia un llistat inicial de 28 llengües. Però ara ja són 40. Cada dia n'hi ha una de nova.

-Per exemple?

-Ara n'han fet un en feroà, l' idioma de les Illes Feroe. També em falta el luxemburguès, el malai, el bengalès, l'occità...

-Buf!

-El problema és que hi ha països que han traduït alguns títols del Tintin, però no tots. I a vegades «L'Illa Negra» hi és i a vegades no.

-Per exemple?

-Islàndia té tintins traduïts a l'islandès, però no l'Illa Negre. I jo només faig l'Illa Negre.

-Quins altres idiomes té?

-Molts que ni savia que existien com el feroà. D'altres de curiosos com els coreà, el cantonès, el danès, l'occità, el bable d'Astúries, l'esperanto...

-Aqui veig, a més dels grans, l'holandès, el galleg, l'euskera, el grec...

-I a casa encara en tinc més.

-Com els obté?

-O viatjant jo mateix o demanant-ho als clients de la llibreria. Si van al Vietnam, els hi demano.

-Sempre el troben?

-No perquè a molts països el Tintin no es tan famós com aquí i les tirades són curtes. I un altre dificultat és el nom del Tintin.

-Què vol dir?

-Que molts clients anaven a Alemanya, demanaven un Tintin i no els entenien. Tintin en alemany es diu Tim. I en holandés Kuifje.

-Com heu solucionat el problema?

-Ara als clients que viatgen ja els dono una fotocòpia de la portada de «L'Illa Negra» per a que l'ensenyin als llibreters de cada país.

-El de la Illes Feroe deu ser impossible.

-No. Feroe encara és fàcil. La gent que va al Cap Nord el visita. I hi ha un creuer que hi passa.

-Reconeixen ara els clients el seu llibre a l'aparador?

-Sí. Els fa molta il·lusió veure a l'aparador el llibre que ells em van portar.

-Fa patxoca aquest aparador.

-Ha tingut molt èxit. Em vénen tintinòlegs a fer-se la foto. I altres em diuen que ja em buscaran els que em falten.

-No es podrien trobar totes les illes negres en tots els idiomes en un sol lloc?

-No, cada país té la seva editorial. I encara que fos possible, tampoc no ho faria.

-Per què?

-Perquè perd la gràcia del col·leccionisme. És com fer una col·lecció de cromos i demanar-los tots de cop a l'editorial.

-I per internet?

-Em nego a comprar-los tots per internet.

-Per què?

-Trobo que té més gràcia una col·lecció comprada mica en mica, en cada un dels països. Així som molta gent els que estem implicats en aquesta col·lecció.

-Per internet fora massa fàcil?

-La veritat és que tampoc tan fàcil. Ves a la pàgna del Tintin en xinès. No hi entens res. A menys que hi hagi una il·ñlustració amb la portada de «L'Illa Negra», no en culls ni una.

-És tintinòleg, tintinòfil o tintinaire?

-Tintinòleg segur que no. M'agrada més llegir llibres que tintins.

-Els tintins no són llibres?

-Sí home. Jo de petit només llegia Tintins i Enid Blyton. Després ja va venir l'Aventura de la Kon-Tiki, i tots els altres llibres d'aventures.

-Com a llibreter: Tintin encara es ven?

-Molt poquet. Els joves i els nens volen manga i el Tintin ni el conixen ni els interessa. De fet, tots els tintinòlegs que passen per aqui ja son grandots.

-Quan acabarà la cole?

-No tinc pressa.

Busca Ranko, busca

«MIQUEL FABREGAS Va aprendre l'ofici de llibreter a la Llar del Llibre i segueix considerant el seu mestre al recentment traspassat Miquel Fàbregas. «Mestre i amic, diu, perquè tants viatges de Sabadell a Barcelona com vam

fer en furgoneta per recollir llibres, donen per moltes converses». Miquel Fàbregas li va ensenyar la passió pels llibres. «Ell s'estimava molt els llibres i em va ensenyar a estimar-los».