Antoni Molinert, historiador de la guerra del Francès «Els afrancesats no eren traidors» 29/9/2005

Un dels motors del congrés «Ocupació i Resitència a la Guerra del Francès» que del 5 al 7 d'octubre aplegarà a la UAB especialistes de tot el món, és l'historiador sabadellenc de la UAB, Antoni Moliner Prada, 57. Fill de mare lleonesa i pare castellonenc, tots dos mestres a Segura de Baños, ell va néixer a aquella localitat de Terol. Però de 1975 a 1980 va ensenyar història als instituts sabadellencs, Ferran Casablancas i l'Egara, es va casar amb una sabadellenca i sempre més ha viscut aquí. Avui és membre de l'Associació per l'Estudi de la Guerra de la Independència un dels máxims especialistes espanyols en la Guerra del Francès.

-Quin sentit té ara fer un congrés sobre la Guerra del Francès?

-Comcenem a preparar els actes del bicentenari que es celebraran el 2008 i contrastem opinions d'historiadors i militars de tot el món.

-No us poseu d'acord?

-En algunes coses no.

-Per exemple?

-La guerrilla. Mentre uns pensen que la guerrilla va ser determinant per foragitar les tropes imperialistes de Napoleó, altres diuen que la seva força va ser anecdòtica.

-Vostè què hi diu?

-Què va ser més important del que diuen els historiadors anglesos. Per ells tot el mèrit és de les tropes anglo-portugueses.

-Molestava la guerrilla als anglesos?

-Per ells era un obstacle. No accepten més teoria que la guerra del francès o de la independència la va guanyar el Wellington.

-I en realitat quí la va guanyar?

-El Wellington, la guerrilla, els rpoblemes de Napoleó al front rus... molts factors.

-Tothom menys l'exèrcit espanyol?

-Sí. A Catalunya, l'exèrcit va fer un paper desastrós. va tenir 12 capitans generals en dos anys. Van perdre totes les batalles.

-Va ser la primera guerrilla en la història?

-No va ser la primera, però sí la que va popularitzar aquesta tècnica militar.

-I la paraula a tot el món?

-També. Des de llavors, la paraula guerrilla es diu en francès, anglès, alemany i altres idiomes.

-Només la guerrilla pot vèncer exèrcits superiors?

-Depén de la tecnologia, però és possible.

-A Vietnam?

-Els americans bé van marxar.

-I ara a l'Iraq?

-L'Iraq és exactament el mateix que la Guerra del Francès. Un exèrcit que arriba com alliberador i que s'ha d'enfrontar a una guerrilla.

-Ocupació i restistència és el títol del vostre congrés?

-És el punt clau: en quin moment uns ocupadors suposadament pacífics i alliberadors esdevenen l'enemic.

-Avui el Timbaler del Bruch seria l'adolescent palestí que es suicida dins d'un autobús de Tel Aviv?

-Aproximadament. De fet és una altra guerra d'ocupació.

-Què hi ha de cert en la història d'aquell timbaler?

-És només una llegenda, un mite més, que explica molt bé els problemes que van tenir els francesos des de Montserrat fins a Manresa. la seva més gran derrota juntament amb Bailén.

-Com ho van fer?

-Amb tècniques de guerrilla. Somatens i miquelets interrompien els correus, sabotejaven els transports de queviures, atacs llampecs, emboscades, totes aquelles tècniques que els francesos anomenaven la guerra «irregular», sense regles del joc.

-Però eficaç.

-Sí, però si hi intervè la població civil, també rep la població civil. Els francesos van fer salvatjades matant mares i fills. En aquest sentit la Guerra del Francès va ser la primera guerra moderna.

-Tant sang i fetge com a les guerres carlines?

-Tant o més.

-I Agustina d'Aragó?

-Cada ciutat, poble o poblet té la seva Agustina d'Aragó. En el Congrés parlarem precisament del paper de les dones, no a la reraguarda, sino a l'avantguarda. Tenim moltes històries de dones heròiques.

-Quina és la relació entre guerrilla i delinqüència?

-Passats els primers temps, la guerrilla podia esdevenir bandidatge i a partuir de 1814 molts guerrillers, malfactors o contrabandistes. Passava sovint.

-Què més ha descobert?

-La xenofóbia catalana contra els fracesos. «Abans moros que gavatxos», deia un capellà que estava al capdavant d'una partida de soldats.

-Quin va ser el paper dels afrancesats?

-Els afrancesats tenen molt mala fama, però tots els historiadors estem d'acord en que no eren uns traidors.

-Què eren?

-A part dels qui col·laboraven per fer negoci, molta gent ho feia per principis. Napoleó portava les idees de la revolució Francesa, la separació d'església i estat, el divorci, el progressisme en general.

-Alguns catalanistes diuen que si haguessim perdut aquella guerra avui estariem millor.

-Des del punt de vista nacionalista segur que no. Ja veu com els hi va als catalans de França.

-Recomani'm una bona novel·la històrica d'aquesta època.

-No perquè no existeix. Encara no s'ha escrit. Potser ara pel bicentenari...

Esperarem tres anys

«SARDÀ I SALVANY Una dels llibres d'Antoni Moliner és Fèlix Sardà i Salvany y el integrismo en la Restauración. L'estudi retrata aquell religiós sabadellenc sempre obviat a la ciutat «per fatxa».

«El vaig saber d´ell en un congrès sobre masoneria i no hi ha dubte que era perseguidor de masons i liberals, que advocava per recristianitzar la societat en un marc integrista. Però també és cert que era una figura intelectual de primer ordre, que els seus escrits es llegien a tot el món i que encara ve gent a venerar la seva tomba a Sant Fèlix», diu Moliner.