Ana del Frago, diputada de l'Estatut «De moment, avui és un dia carregat d'esperança» 1/10/2005

D'aqui uns anys potser presumirà davant del seu fill de 15 anys, d'haver participat en la creació de l'Estatut. Ara, però, la diputada del PSC al Parlament de Catalunya i regidora a l'Ajuntament de Barberà del Vallès del que sóna com a futura alcaldessa, Anna del Frago Barés, 43, prou feina té en explicar a l'Eduard què és l'Estatut.

-Com és que avui convergents i socialistes sou tan-tan-tan amics, quan fa només 24 hores ereu tan-tan-tan enemics?

-Tampoc som tan-tan amics. Potser estem donant una imatge falsa.

-Us abraceu, us feu petons, us aplaudiu l'un a l'altre fins a ferir-vos les mans.

-El vincle en el Parlament és molt intens i, últimament, molt més. Però mantenim les distàncies.

-Aquest mateix dimarts vostè escrivia al Diari de Sabadell que les exigències de CiU eren «impossibles de satisfer per pintoresques i inconstitucionals». Avui ja no són ni pintoresques ni inconstitucionals?

-La majoria de les demandes pintoresques s'han quedat fora en el pacte final.

-I les inconstitucionals?

-Es podrà subsanar.

-Vol dir que els socialistes heu acceptat aspectes inconstitucionals «però només una mica»?

-Ep! No, no. Jo no he dit això, eh? Només dic que són aspectes que s'hauran de debatre.

-Com li ha explicat al seu fill, Eduard, que aquesta nit ha arribat a dormir a les 4 de la matinada?

-No ha calgut perquè el plè va acabar tant tard que tots els socialistes ens vam quedar a dormir a diferents llocs de Barcelona.

-No ha parlat amb ell?

-Li he explicat per telèfon, però ell ja havia fet un bon seguiment del tema. Li he dit que finalment els interessos del país i les persones han prevalgut per sobre dels interessos dels partits.

-I ho ha entés?

-Sí, sí, ja ho crec.

-Per televisió s'us veu eufòrics. Tothom està content?

-Som conscients del camí que encara ens queda, però... sí, tothom està content perquè tots anem a una.

-Fins i tot els del PP que han votat en contra, no amaguen un esrany somriure.

-Perquè en el fons, ells també estan contents. I s'han quedat a l'hemicicle fins el final perquè ells també han treballat molt durament per aquest estatut en totes les ponències.

-Però...?

-Però veuen la realitat d'una altra manera.

-De fet, Josep Piqué ha dit que, a la llarga, la història recordarà aquest 30 de setembre com «un dia trist per Catalunya».

-Bé, hi ha una cosa segura: de moment és un dia carregat d'esperança per Catalunya.

-Però Madrid us ho pot tombar tot. O no?

-Hem jugat la primera part del partit i ara ens toca jugar la segona.

-Segones parts mai no són bones.

-No serà fàcil. Però estem molt esperançats en que aquesta solució per Catalunya també serà vàlida per la resta de pobles d'Espanya.

-Quins arguments teniu per convèncer Alfonso Guerra o José Bono?

-Haurem d'explicar-nos molt més. Demostrar que això no representa cap amenaça per cap poble d'Espanya. La nostra solidaritat arribarà a quí més ho necessiti, però també a quí més treballi per ella.

-Creu realment que Zapatero pot fer callar a personatges com Rodríguez Ibarra?

-Jo confio molt en el president del govern espanyol. Tots hi confiem molt.

-Ens hem de creure aquest supens hitchkoquià dels últims dies? De veritat en algun moment hi ha hagut la possibilitat real de que CiU votès no?

-Sí, sobre tot Unió pel tema de l'escola laica, que va sorgir molt a última hora i realment ho feia trontollar tot.

-Sobre el qual heu acordat un altre «sí però no, però segons com sí i a vegades no». No?

-Es respecta la laicitat a les escoles, però les famílies que vulguin podran exigir educació religiosa.

-Vol dir en horari extraescolar, com l'anglès, el bàsquet i els escacs?

-Una cosa així. Encara se li ha de donar forma.

-O sia que el finançament ja estava pactat d'abans, però es feia veure que no per donar-li emoció a la cosa?

-No és ben bé això, calien molts retocs d'ultima hora.

-Catalunya tindrà més diners a partir d'ara?

-És un dels objectius.

-Deia vostè en aquell article al DS que, entre altres assumptes pràctics, el ciutadà veuria l'estatut en una major estabilitat laboral. M' ho explica?

-La norma marc possibilitarà lleis que puguin assegurar uns aspectes que avui no estan suficientment assegurats.

-Acebes acaba de demanar a Zapatero que dissolgui les Corts.

-Ha! (riu). Bé, contra el vici de demanar hi ha la virtut de no donar.

I siguem realistes, demanem l'impossible

«DIVORCI En els últims mesos la gent del carrer ha vist l'Estatut com una avorrit i interminable culebró dolent. L'avorriment ha separat tant al ciutadà de la classes política que s'ha parlat de divorci consumat.

«En aquests 18 mesos de treball de l'Estatut, s'ha donat una separació, però tampoc parlaria de divorci. Tots els companys del Parlament i jo mateixa hem rebut constants missatges de recolzament».