Esteve Serra, mitjancer en conflictes «Que t'insultin no vol dir que et sentis insultat» 14/10/2005

No només resol coflictes entre empreses, polítics o veïns. També en dóna cla-sses. El professor de Resolució de Conflictes a l'Escola d'Administració d'Empreses de Barcelona, autor de nombrosos títol d'autoajuda, que va viure set anys a Costa de Marfil com a negociador d'empresa, Esteve Serra Vila, 52, va parlar ahir a El Caminet del seu útim llibre «Aprendre a Viure».

-Com es passa d'enginyer químic a mitjancer de conflictes?

-Quan vaig anar a Costa de Marfil, Senegal i Camerun per negociar amb els polítics d'aquells països l'entrada d'empreses com Nutrexpa, Astral, Balay o Bosch-Siemens, em vaig adonar de moltes coses.

-No el van tractar bé?

-Sí, però em vaig adonar que tots els conflictes vénen per desinformació. Vaig començar a informar, a informar-me i... aquí estic.

-Quan surt el conflicte?

-Quan una persona té una cosa, però en vol una altra.

-Què pot fer-hi un mitjancer?

-Fer que tots dos s'expliquin. Un dels grans problemes del ser humà és que s'explica malament. Sovint només l'has d'ajudar a que s'expliqui bé.

-A vostè quí el contracta i per què?

-Per exempe una empresa que ha de fer reducció de personal i es veu a venir conflictes.

-Normal.

-Normalíssim. A ningú li agrada quedar-se sense feina i jo busco una solució personal per cada treballador i explico als sindicats que el pla es viable.

-Garanteix una reducció de personal pacífica?

-Menys violenta segur. Quan una tercera persona s'enfila al balcó i veu el problema globalment, és a dir, des de fora i no emocionalment, els interessos es concilien.

-Participa també en conflictes veïnals, polítics, municipals...

-...i personals perquè molts cops el conflicte és amb un mateix. El meu nou curs Viu i somriu ajuda a portar una vida més plena i més coherent amb un mateix.

-Tot conflicte comença per un mateix?

-Segur. Quan tu estàs bé amb tu mateix no tens tants problemes amb el món.

-Hi ha solució al conflicte de dos veïns que porten anys denunciant-se mutuament i s'odien a mort?

-És clar que sí, només han de seure i parlar sense càrrega emocional. Parlant la gent s'entén.

-Quan hi ha odi també?

-L'odi només és incomprensió. Quan ho veus tot des de fora, com una pel·lícula, desapareix l'odi, la rancúnia, la venjança i tota càrrega emocional.

-N'està segur?

-Seguríssim. Quan comences una guerra ja l'estàs perdent. Sempre la perden tots dos. Entrar-hi ja és un fracàs.

-Arran de l'Estatut, molts espanyols estan insultant als catalans. Com ens ho hem de prendre?

-Que un t'insulti no vol dir que tu et sentis insultat.

-No s'ofèn vostè si li diuen fill de p...?

-I tu tampoc.

-Jo sí.

-Depén de quí i com ho diu. Si vas pel carrer i un nen et diu tens cara de patata, tu et posaràs a riure. Tots som perfectament lliures d'ofendre-ns o no.

-Si et diuen la veritat és difícil no ofendre's.

-Tampoc. Si tens ben assumit que tens cara de patata i ho portes sense complexe ningú, ni nen ni gran, t'ofendrà. El teu problema, si de cas, és que ho vulguis amagar i t'ho descubreixin.

-Les veritats no ofenen?

-Si ets conscient de la teva veritat i no l'amagues, ningú et podrà ofendre mai.

-I tornant a l'Estatut?

-Tothom està massa desinformat i n'hi ha que encara desinformen més. Però aquest enfrontament, que és interessat, no és per l'Estatut.

-Què vol dir?

-Que l'Estatut només és una cortina de fum que amaga altres coses.

-Què recomana a Maragall?

-El problema del Pasqual és que és art i part. No és ell qui ho ha de resoldre.

-Diu que no hem de pensar que tenim la raó, que vegem les raons dels altres. Però alguna vegada potser sí que tenim tota la raó, no?

-Mai. Davant de cada grandíssima raó sempre hi una altra grandíssima raó. Tots portem olleres diferents.

-Olleres diferents?

-Al nen que neix a Moscou li posen unes olleres taronges, al de Nova York vermelles i al de Ouagadougou blaves. Tots veuen el món diferent.

-I no ens podem treure tots les olleres?

-Costa molt. Mira, un cop vaig dir a uns diputats d'ERC que si haguessin nascut només 500 kilòmetres més al sud no serien independentistes. És a dir que ho són ide casualitat.

-Què li van respondre?

-Es van posar a riure i em van dir «molt bé, però no és el cas».

No es van treure les olleres

«CULTURA AMB PASTES El Caminet (Escola Pia, 15), on ahir va parlar Esteve Serra i on ho tornarà a fer els propers dissabtes, 22, 29 i 5, és defineix com un centre d'art, cultura i humanitat. Fan conferències, exposicions, concerts i presentacions de llibres i, segons

Montserrat Juanico, «oferim el nostre local a tothom qui vulgui gaudir d'una estona de pau i relax en un ambient dissenyat segons els criteris del Feng Shui. També hi ha infusions i pastes». Obren dimecres a la tarda i dijous i divendres tot el dia.