Basi Ramal, mare de Dani Pedrosa «Per mi el Dani sempre serà el meu nen» 18/10/2005

Ahir al matí la mare de Dani Pedrosa, la creualtenca Basi Ramal Jiménez, portava tres nits dormint poc o gens. Això no va impedir, però, que en arribar a la seva botiga de teixits i decoració, tot fossin abraçades, petons i rialles amb sòcia, clientes i amigues. És la mare d'un mite vivent.

-Tres nits sense dormir?

-Quan toca Austràlia, de 3 a 4 de la matinada ens connectem a internet per seguir en directe els temps de cada volta d'entrenaments. I després, de 7 a 8 per la tele.

-Teniu la sensació de controlar aquesta onada d'èxits i sensacions o tot plegat us supera?

-No. Ho portem amb normalitat i amb molta alegria.

-No esborrona una mica que que el teu fill sigui una llegenda viva?

-Sé què ha fet història a l'esport espanyol. Tres campionats del món amb 20 anys.

-Savieu que a Phillip Island corria amb l'húmer lesionat?

-És clar que ho sabíem.

-Doncs era el secret més ben guardat. Diuen que només ho savien Alberto Puig, un mecànic i el metge de l'equip.

-Però la família és la família, home. Nosaltres sempre ho sabem tot. Els pares estem aqui per defensar-lo i protegir-lo. I en el sacrifici i el dolor també estem sempre al seu costat.

-Ahir va tornar a plorar. M'haurà de dir allò de l'anunci de Cola-Cao «què voleu? és un nen».

-És clar (rient). Per mi el Dani sempre serà el meu nen. Als 20 i als 30 anys.

-De veritat prenia Cola-Cao?

-Molt. Però també Nesquick. Ara ja estic esperant que vinguin el dels Petit Suïsse (riu) que també en prenia molt.

-Sembla tan seriós.

-Quan pugues a una moto i corres 45 minuts a més de 200 kms/hora has d'estar concentrat. I més ell que és tan responsable.

-Però després també segueix seriós. Digui'm que hi ha un altre Dani més alegre i rialler.

-Per descomptat que hi ha un altre Dani. Em sorprén que la gent no se n'adoni. Quan acaba la carrera fa bromes, riu... És normal!

-El fa patir?

-És una feina arriscada i evidentment que pateixo. Com pateixo amb l'Eric, l'altre fill, que fa ciclisme. Totes les mares patim.

-Podrà amb en Rossi?

-No penso amb l'any que ve. Només penso amb el dia a dia. Quan acabi amb el dos i mig que ho celebri, que disfruti i l'any que vé ja veurem.

-El Dani sempre vol guanyar. Fins i tot quan li diuen de boxes que quedi segon, ell va i guanya.

-Sí, Dani ha tingut sempre aquest carisma guanyador. És una persona especial.

-De petit ja li veieu aquest esperit?

-Home. Quan anava amb pocket-bike, que per nosaltres només era un hobby, i veiem que ho guanyava tot, pensavem que era casualitat. Ell era molt petit i tot era molt petit.

-No el veieu campió?

-En principi no. Però poc després ja vam començar a pensar que potser sí. Quan va entrar en mans de professionals ja vam veure que ho aprenia tot a tota velocitat...

-Sembla ben bé que hagi nascut per això.

-Jo crec que sí. Ara em sembla que ja podem dir-ho (somriu).

-Què necessita ell de vostè?

-Per dinar sempre em demana un filet amb patates fregides i un bon ou ferrat. El més senzill del món, però que sigui fet a casa.

-Us necessita?

-Necessita el seu entorn, els seus amics, anar al cine amb ells, la tranquilitat d'estar a casa i passejar. La gent de Castellar no l'atabalen gens pel carrer. L'han vist tota la vida i ja el deixen tranquil.

-Què fa quan és a casa?

-Juga a la Play-Station amb el seu germà. Sobretot al joc de motos GP-4 i més ara que surt ell mateix.

-Què necessita vostè d'ell?

-Que sigui el mateix de sempre, que no perdi la humilitat i que l'èxit no el canvïi.

-Difícil.

-No perquè té una educació i unes bases importants. Té arrels i si saps quí ets i d'on vens no tens per què canviar.

-Quí és? D'on vé?

-No vé d'una nissaga motera i per tant s'ho ha hagut de treballar molts mé que ningú. Que no se n'oblidi.

-Viu realment a Londres?

-I tant que sí. Hi té un apartament molt acollidor.

-Però per què?

-Per desconnectar de tot, per acabar de perfeccionar l'anglès i per trobar les millor connexions de vols a tot el món.

-El pilot de Sabadell o el pilot de Castellar?

-A veure, per que quedi clar per sempre: el seu pare i jo som de Sabadell de tota la vida. Ell va nèixer a Sabadell, pero quan tenia 6 o 7 anys vam anar a viure a Castellar, com fa tanta gent. És a dir, nascut a Sabadell i resident a Castellar.

-Ho diu com si estiguès cansada de la polèmica.

-És que només és una polèmica entre ciutats. A nosaltres tot ens està bé.

El pilot vallesà

«SOMOS AZULES Si el seu fill presumeix d' «azul», el color del seu equip amb Telefónica, ella pot presumir de «gazul». Encara no fa un any que va obrir amb una sòcia al 62 de l'avinguda Onze de

Setembre, la franquícia sabadellenca d'interiorisme Lienzo de los Gazules. Robes, tapisseries i mobiliari que ofreix una gran cadena de 40 botigues a sis països. «Ara que ja no he d'acom-panyar al Dani perquè ja porta cotxe, tinc un temps lliure que m'agrada dedica a la botiga», diu Basi.