Maria Montserrat Arimany, puntaire ««La meva vida té dues coses bones: el meu marit i les puntes al coixí»» 19/10/2005

Viatja a congressos internacionals de puntaires, dóna classes quasi cada tarda a unes 50 dones i un nen, molts diumenges van en autocar a alguna trobada de puntaires de Catalunya, està especialitzada en fer puntes per vanos i es reconeix addicta a les puntes al coixí. Des de l'entitat de 90 sòcies que ella presidex, l'Associació de Puntaires Ribot i Serra, l'ex-cusidora de peces, Maria Montserrat Arimany Cladellas, 63, organitza aquest dissabte un taller de puntes de Nadal.

-No hi ha homes puntaires?

-A Sabadell n'hi havia hagut un. I ara jo dóno classes a un nen que esta fent un Harry Potter amb puntes.

-No li fa vergonya fer una cosa de nenes?

-Ep! De nenes res, eh?

-Vaja, ja l'he ofesa.

-Cap ofensa. Però mira, a la indústria de puntes d'Arenys de Mar tot els dibuixos els feien senyors. Això és un ofici.

-Què vol dir?

-Que no és una labor. Que per ser mestra de puntes has d'estudiar sis anys a Barcelona.

-Vostè els ha estudiat?

-No, tinc molt poca lletra i no vaig passar l'examen escrit d'admissió. A la casa de pagès on vaig nèixer, a Lliçà d'Amunt, feia més falta que jo collís patates abans d'anar a escola. Jo no sóc professora, sinó monitora.

-Quí l'ha ensenyat?

-Primer una professora de Bellaterra. Després vaig anar tres anys a l'Arboç, que és el centre de puntes més important de Catalunya, vaig fer un curset de blonda i mantellines a Arenys i em vaig apuntar al grup Randes Disseny de Barcelona.

-Això sóna bé.

-Amb aquest grup feiem exposicions de punyetes, apreniem a dissenyar i vam guanyar el premi del públic al congrés internacional de Suècia.

-Hi ha congressos internacionals de puntes?

-Mira aquí tinc els papers de Praga. Erem més de 500: americanes, australianes, franceses, belgues, holandeses, sudafricanes, malteses, suïsses, japoneses...

-Al Japó també fan puntes?

-Ui! A les japoneses els hi tinc una rabia...! Ho copien tot, ho espien tot, fan fotos als museus de puntes on està prohibit, es posen sempre a primera fila...

-I a les sudafricanes?

-Bona gent. Van descobrir les puntes a Portugal veient una senyora que ho feia al carrer i des de llavoirs van a tots els congressos. Som molt amigues, però ens ho expliquem tot amb gestos.

-Totes aneu amb aquest coixí?

-No. Hi ha una varietat immensa. de coixins. El honiton es fa en coixí esfèric, les italianes en un tómbolo foradat, les de Portugal en un ovalat, les angleses en un rodó pla com una ensaimada, les franceses en coxí de calaix...

-Però a quants congressos ha estat?

-El de Barcelona 1996, Estocolm 2000, Nottingham 2002 i Praga 2004.

-No em puc imaginar com pot ser un congrés internacional de puntes al coixí.

-Doncs és molt complert. Els primers dos dies hi ha fira amb un stand per cada país, un concurs de votació popular, conferències, vídeos, una desfilada de models...

-Models de puntes?

-I tant. Hi ha vestits de núvia sencers. Però el més habitual és fer accesoris: un coll, una màniga, una vora de faldilla, un barret...

-Segueixi amb el congrés.

-Després et porten 4 o 5 dies en autocar a museus de puntes de tot el país així fas turisme.

-També sortiu per Catalunya?

-El dia 9 vam anar a la gran Trobada Catalana de l'Arboç. Només erem 3.500 puntaires.

-Només!?

-Altres anys hem sigut més de 4.000. És la trobada més important de Catalunya, decoren tots els carrers amb puntes, t'ensenyen el museu i fem un bon dinar.

-Sortiu cada diumenge?

-No. No podem anar a tot arreu perquè hi ha diumenges que hi ha vuit trobades a la vegada a tot Catalunya. El mes que vé anirem a Santa Coloma de Farners i Besalú.

-Tot un món, eh?

-Ni t'hi ho imagines. Només a Catalunya, calculo que hi pot haver unes 5.000 puntaires.

-Quàntes sou a Sabadell?

-Per la Festa Major ens apleguem unes 150. Però almenys devem ser 200.

-Per què a Sabadell hi ha dues entitats diferents?

-Perquè és una ciutat gran i hi ha moltes associacions de veïns, molts partits polítics, moltes entitats...

-Somnia amb puntes?

-Malhauradament, si puc dormir, somio amb altres coses bastant menys agradables que m´estan passant a la meva vida. Però les puntes em salven una mica.

-És addicta a les puntes?

-Sí i totes les senyores que ho proven, si aguanten un mes, ja estan enganxades per sempre. Et passa el temps volant! És molt relaxant.

-Les puntes són la seva vida?

-Jo a la vida he tingut dues coses bones: el meu marit i les puntes al coixí.

Un honor pel marit.

«PUNTES DE NADAL Aquest dissabte, a partir de les 5 de la tarda, al Casal Pere Quart, ensenyaran a fer puntes amb un motiu nadalenc. «Al Casal Pere Quart fem dos tallers a l'any i cada cop ensenyem una punta

diferent: la de la bruixa, puntes amb colors...», diu Arimany. Hi ha infinitat d'estils diferents com la cinta russa, la blonda, els estils d'Arenys i l'Arboç... tothom treballa diferent. A Suècia hi ha poblet que fanb el patró damunt escorça d'om blanc!».