Joan Prim: 200 anys de Trafalgar «Els anglesos encara avui reconeixen el valor i noblesa dels espanyols» 21/10/2005

Avui fa exactament 200 anys, la derrota de la flota hispano-francesa a Trafalgar a mans dels anglesos va canviar la història d'Europa. A partir d'aquell moment els imperi espanyol i napeoleònic van cedir davant la pujança del britànic. El modelista naval professional de Sant Quirze del Vallès, Joan Prim Terradas, 64, co-fundador de l'Agrupació de Modelistes Aeronavals de Sabadell, que té més de 30 maquetes fetes o restaurades per ell al Museu Marítim de Barcelona i d'altres al d'Història de Catalunya el de Palamós, Santander, Corunya i Luanco. Avui és precisament a aquesta localitat asturiana per parlar d'una de les seves especialitats, la batalla de Trafalgar.

-A Anglaterra estan de festa grossa.

-Ara en vinc. He visitat el Victory del Nelson que tenen a Portsmouth i l'exposició de Trafalgar que fa dos anys que preparen al museu de Greenwich.

-Hi ha col·laborat?

-Hi ha més de 2.000 maquetes però totes fetes per anglesos. Jo només hi he aportat alguns documents.

-Es commemora avui a Espanya aquella batalla?

-Res de res. Ni el museu Naval de Madrid fa res. Tot just ara comencen a pensar si faran nun minument a Algecires. És una vergonya.

-És normal. Espanya va perdre miserablement.

-Miserablement no. Espanya va perdre amb molt d'honor. Fins i tot els anglesos van retre honors als espanyols, cosa inaudita en la marina ahglesa. Encara avui reconeixen el seu valor i noblesa.

-Quina mena d'honors?

-Van muntar funerals d'honors militars a tots els morts que van trobar en els barcos espanyols.

-I als francesos?

-Els francesos no van lluitar gens noblement. Havien de ser a la reraguarda i ens van abandonar. Ens van deixar penjats.

-Quants espanyols van morir?

-Uns 4.000 per només 400 anglesos. Ells tenien 27 barcos i nosaltres 33 entre francesos i espanyols. Va ser una desfeta.

-Alguns catalans?

-Molts. L'únic ex-vot que s'ha conservat és una reproducció del Trinitat, el buc insígnia de l'armada espanyola, trobat a una església catalana. Es al Museu marítim de Barcelona i el vaig restaurar jo mateix.

-Es va lluitar contra els elements?

-No allò va ser amb l'Armada Invencible de Felip II. A Trafalgar, almenys durant la batalla, els elements no en van tenir cap culpa. Després de la batalla sí, una tempesta va acabar d'enfonsar els barcos més malmesos.

-L'estret de Gibraltar és ple de barcos enfonsats?

-Ple. Però són molt difícils de recuperar perquè están a més de 100 metre de profunditat.

-Els anglesos ho haguessin fet?

-Els suecs acaben de recuperar del fons marí tot un vaixell del segle XVI.

-Val la pena?

-Es comprova que per fer una vaixell necessitaves un bosc sencer.

-El Trinitat era de caoba, no?

-5.000 tones de caoba cubana. Amb 136 canons, era el barco més gran del món. Però navegava fatal.

-Per què?

-Perquè estava pensat per 120 canons i, en ampliar el número de canons navegava fatal.

-Seguim buscant causes a la desfeta: pot ser-ne la tripulació recrutada el dia abans a Algecires entre borratxos i presidiaris?

-Borratxos i presidiaris no sé, però que molts eren pagesos de terra endins sense cap idea de marineria i allistats a la força el dia abans, això segur.

-Una altra causa pot ser la superior disciplina britànica?

-Totalment. En un barco anglès no mana ni la reina. Mana el capità. Als barcos espanyols hi havia capellans per obtenir la protecció divina, nobles que no tenien ni idea de mar... allà manava tothom menys el capità.

-Sumem doncs la desorganització al capítol de causes?

-Però si l´Almirall Gravina portava un any sense cobrar!

-Quin cúmul de despropòsits.

-Només cal dir que, com que tenien unes bales que no entraven bé en els canons, moltes els hi explotaven a la cara.

-Barcos en mal estat?

-També. Eren vells i feien aigües per tots costats. Carles III mai no va comprendre, com Carles II, la importància de la seva flota i no va destinar ni un ral a la seva conservació.

-Savien que anaven a perdre?

-Sabien perfectament que anaven a la derrota segura. Però les ordres de Napoleó, i de Godoy que era un afrancesat, els van obligar a sortir aquell dia.

-Per què?

-Napoléo estava impacient per invadir Anglaterra i com que només ho podia fer per mar necessitava eliminar la flota anglesa.

-Els espanyols no volien?

-Ells haurien sortit l'endemà perquè savien que s'acostava mal temps.

I tot en cinc horetes

«ESTRATÈGIA CL'almirall Nelson, que va morir en aquella batalla no només ha passat a la història per una victòria de fenomenals conseqüències en la geopolítica mundial, sinó també per l'estratègia militar utilitzada a Trafalgar.

Fins llavors les dues armades enemigues es colocaven en línia una davant de l'altra i es disparaven canonades. Tots els artillers treballaven doncs a un sol costat Nelson va agrupar la seva flota i va trencar en falca la línia hispano-francesa que, dividia en dos, rebía foc de babor i estribor a la vegada.