![]() |
Elisa Schroth: Wer Wird Millionär? «Amb mig milió en tenia prou» 25/10/2005 |
![]() |
Nascuda a Sabadell on només va viure fins els 3 anys, i educada a Barcelona, la mare de cinc fills resident prop de Stuttgart, Elisa Schroth, 64, va guanyar el 24 i 30 de setembre 500.000 euros a la versió alemanya de la RTL de ¿Quién quiere ser millonario? La última pregunta la va encertar gràcies a ser catalana i coneixer la paraula singlot. |
-Un singlot que val mig milió d'euros?
-Doncs sí perquè la catorzena pregunta era a quina malatia es referia el mot llatí singultus: ser garrell, ulls de poll, «agulletes» o singlot.
-Singlot, és clar.
-És clar per nosaltres que som catalans. Però això per un alemany és molt difícil.
-I per un castellà?
-També i això és el que més va sorprendre al presentador, Günter Jauch, que en castellà es digués tan diferent com hipo.
-O sia que va fer pàtria davant d'una de les màximes audiències televisives d'Alemanya.
-Em va obligar el senyor Jauch que, tot i saber perfectament el que pensem a Barcelona del Real Madrid, em va preguntar per aquest equip.
-Què li va dir vostè?
-Que el Madrid m'importava un rave, és clar. Però ell ja ho feia per picar-me. És un senyor molt simpàtic. De tant sentir-me parlar de Bacrelona, em va demanar si era el centre del món.
-Què va contestar vostè?
-Que no encara, però que anem pel camí.
-Pssst! Ara mateix aquests acudits a la resta d'Espanya no fan cap gràcia.
-Ha-ha-ha. Sap que li dic? El mateix que li vaig dir a ell: I a mí que m'importa!
-El cas és que s'ha fet famosa a tot Alemanya. Moltes webs alemanes parlen de vostè.
-Doncs no he sigut la primera. Divuit persones més a tot el país han aconseguit també el mig milió d'euros. I quatre el milió.
-Vostè no va aspirar al milió.
-No em vaig voler arriscar. Però em van fer la pregunta igualment.
-Quina era?
-Quin científic no tenia el batxillerat: Schweitzer, Max Planck, Röntgen o Koch. Vaig dir Röntgen i l'hauria endevinat, però ja m'havia plantat.
-Quina ràbia!
-Cap ràbia. Jo ja estava molt contenta al meu mig milió.
-És una dona culta.
-Als 3 anys una tieta meva ja m'havia ensenyat a llegir. Després vap aprendre alemany i italià als instituts Goethe i Italià de Barcelona.
-Vocació alemanya des de petita?
-Sempre he estimat els països per la seva música. De nena ja em fascinava la paraula Stugart escrita al dial d'aquelles ràdios antigues.
-Això explica que respongués altres preguntes.
-Vaig tenir molta sort. La primera pregunta la que serveix per seleccionar el concursant ja semblava feta especialment per mi.
-Què deia?
-Quin recorregut farà un vaixell que, sortint de Portugal, passi per les ciutats de Màlaga, Gibraltar, Barcelona i Porto?
-Ni feta a mida.
-Això és el que vaig dir jo al final del programa que semblava que Déu hagués posat un angelet dins l'ordinador.
-No totes les preguntes deurien ser tan espanyoles.
-També em van preguntar pel tenor Mario del Mónaco, que casualment jo havia escoltat al Liceu. Per l'Ella Fitgerald. I sortosament res de música moderna. Perdoni'm un moment (deixa el telèfon dona instruccions a algú amb alemany)
-La truco en mal moment?
-No, no s'amoïni. Es que m'estan portant els mobles nous. Els he comprat amb els diners del premi. En una casa mai no hi ha prous armaris.
-Diuen que també s'ha comprat un cotxe.
-Un Ford Fiesta, sí. I donaré uns diners a cada fill.
-I a un orfanat d'Etiòpia, no?
-Sí, cada any he col·laborat amb tòmboles i basars solidaris, però ara podré apadrinar uns quants nens de l'orfanat Yeha d'Adwa.
-Es presentarà a la versió espanyola del concurs?
-No perquè de cultura espanyola no en sé gaire.
-Quina és la seva història sabadellenca?
-Molt curta. Vaig neixer i viure al carrer Sant Pau fins els 3 anys. El meu pare que era de Cervera, es deia Porta. I la meva mare que era de Sabadell, Maria Fort. Però es van separar de seguida i jo vaig viure sempre amb la meva mare.
-A Barcelona?
-Un moment que tinc una cosa al foc (se'n va, torna).
-Dinaran bé avui els seus cinc fills?
-Més aviat soparan i els grans ja no viuen a casa. Tenen 26, 31 i 33 anys i tots són informàtics. I les bessones, de 18, també s'hi volen dedicar.
-Quin és el menú?
-A casa mengem molt internacional, però sobre tot italià: molta pasta, molta pizza i jo «la gran mamma». Sense oblidar la truita de patates, és clar. I el mató.
-Parlavem de Barcelona.
-M'agradava molt la música. Em fascinava tot l'alemany i al final em vaig enamorar d'un alemany i m'hi vaig casar.
Mein Lieber Herr
«I EL BALAGUER TAMBÉ A la versió espanyola de Quiere ser millonario?, un altre sabadellenc, el periodista de Catalunya Ràdio, Joaquim Balaguer, també guanyava 10.000 euros (que encara no ha cobrat), només dos dies abans que Elisa Schroth (que sí ha cobrat). |
Ho va saber tot bé fins a la desena pregunta: «Quin va ser el primer formatge espanyol amb denominació d'orígen l'any 1981?» Les possibilitats eren Cabrales, Roncal, Manxego i Idiazábal. La bona era Roncal, però ell, amb experiència al Saber y Ganar de TVE, es va plantar. |