Rafel Sabater: Saló del Manga «El manga de gais arrasa entre les nenes de 10 a 12 anys» 28/10/2005

La única botiga de còmics de Sabadell, Norma Comics, al carrer Sant Antoni, rep aquests dies caixes i caixes de llibres. Són les cent novetats del IX Saló del Manga que es fa, del 29 a l'1, a la Farga de L'Hospitalet. Rafel Sabater Salvador, 42, és probablement un dels sabadellencs que més sap de còmic en general i de manga en particular. El 25% de les seves vendes les fa a través de la seva web (www.normasabadell.com), activa des de 1996 i coneguda a tot Espanya i part de l'estranger.

-És necessari un salò de manga quan ja existeix un saló de còmic?

-Són coses molt diferents. El manga ha nascut i crescut sense influència exterior i ara es fàcil diferenciar-lo de tot el còmic occidental.

-Quin percentatge del còmic s'ha menjat el manga?

-De les nostres vendes un 50% són de manga. Però no s'ha menjat res perquè en gran part és públic nou.

-Per exemple?

-Les noies. Abans aqui no venia públic femení i des que els japonesos fan Shoho, el 20% de la meva clientela són noies.

-Shoho és còmic exclusivament per a noies?

-Sí, vé a ser la versió japonesa d'aquelles Ester o Lily que teniem aqui els anys 60 i 70.

-Histories cursilones, vaja.

-O no tan cursilones. A les noies els encanten les històries d'homosexuals joves.

-Pornografia gai?

-No, no. Són unes històries de nois molt bufons que són molt amics. Tan amics que s'enamoren, però no hi ha sexe.

-Això agrada a les noies?

-A les nenes de 10 o 12 anys. El Boy's Love (Yaoi) està arrasant. És ven com a xurros.

-El manga va per edats?

-la producció setmanal és tan immensa que està molt especialitzat. Fins i tot hi ha manga per advocats, per mestresses de casa, per gais, eròtics, només picants...

-Per què no hi ha manga en color?

-Perque no els dona temps a colorejar. Al Japó cada setmana es publiquen revistes de mil pàgines amb històries de 16 pàgines cada una que es segueixen d'una setmana a l'altre.

-Una gran indústria.

-Tenen tanta feina que cada autor té un equip de dibuixants que l'ajuden en tintes, fons, trames i idees. Només així es poden fer 16 pàgines per setmana.

-Una indústria gegant!

-Sí perquè si la sèrie tè exit, la recopilen en tomos propis, fan la sèrie de TV en «animé», la pel·lícula, el videojoc, els productes de merchandising...

-Aquestes són les que ens arriben aquí?

-És clar. Se sap que tot allò que ha tingut èxit al Japó el tindrà aquí. I més si arriba acompanyat de tot el marketing.

-Per què tots els autors i personatges tenen els mateixos ulls, es mouen igual...

-Això està canviant. Però és realment curiós que els trets facials dels personatges no siguin japonesos sinó occidentals.

-Per què els hem de llegir de dreta a esquerra i passar les pàgines al revès?

-Perquè si gires la pàgina, el que agafa la pistola amb l'esquerra passa a agafar-la amb la dreta. El volant del cotxe canvia de costat, el rellotge que marca les 9, passa a marcar les 3. Fins i tot les vinyetes tenen un ordre de lectura que queda alterat.

-No hi ha solució?

-Tampoc és tan difícil començar un llibre pel «final» i passar les pàgines al revès.

-Per què tots, del Shin Shan al Akira, ténen una gota de suor

-És signe de que el personatge es troba en un moment difícil. I quatre angles enfrontats al front volen dir que se'ls li marquen les venes de ràbia. Són codis als que t'acostumes de seguida.

-I tot d'una el personatge apareix com un ninot desdibuixat, com fet amb quatre gargots.

-És una altre recurs molt utilitzat. Intercalen dibuixos humorístics en guions seriosos. O tot d'una apareix l'autor i t'explica la vida. Això és manga.

-Per què arrasa tant?

-Perquè el còmic nordamericà fa 40 anys que sempre és igual. A l'Spiderman ja no saben què fer-li fer.

-I ells?

-Ells, quan un personatge ja ha tingut èxit uns anys el tanquen i en creen un altre. El Ken Akamatsu va tenir un èxit aclaparador amb Love Hina. Però després de 12 tomos l'ha matat i ha creat el Negima.

-El boom segueix creixent?

-Sí. Fins i tot als EUA ja es ven més manga que còmic americà. i ara arriba el Manhwa coreà... i ja es fa alguna cosa en xinès.

-Tenim a Sabadell aquests otakus que fins i tot estudien japonès per llegir manga en V.O.?

-Uns quants, però no són més freakys que els trekis de les galàxies que van al cine amb una espasa làsser. Però van al Japó i tot, eh?

-De pelegrinatge?

-Exacte, com qui va a Santiago.

Ultreya

«FORMACIÓ CLÀSSICA Com a lector de còmics diu que va començar «com tothom». De nen devorava tebeos, Cavall Fort, Tintin i Asterix i, de jove, Cairo, Totem i Zona 84. D'aquella passió en va sortir el 1994, la botiga Norma Còmics.

La seva formació clàssica en el món del còmic, però, no l'ha impedit adaptar-se a les noves tendències i, entre elles, la que més arrasa, el manga. «A mi particularment m'a-grada el Seinen manga, per adults, que no vol dir eròtic sinó amb trames més elaborades».