Jordi Moltó: avalots crema-cotxes «L'ambient pels carrers de París comença a ser bèlic» 8/11/2005

Per primera vegada en els 25 anys que porta vivint a Paris, el psiquiatra sabadellenc Jordi Moltó Santonja, 49, mai no havia tingut por de sortir al carrer. Ara, ems els aldarulls dels cremacotxes, més que per ell, pateix pel seu fill d'11 anys.

-Li han cremat el cotxe?

-No.

-No encara?

-Exacte, no per ara. Perquè aquesta última nit ja els han cremat fins i tot al centre de Paris i jo visc prop del cementiri Père Lachaise.

-Esteu canviant els parisins els vostres hàbits d'aparcament?

-Molta gent aparca ara als parkings subterranis. Però no serveix de gaire perquè fins i tot han entrat, ben simbòlicament, als parkings particulars burgesos dels barris més chic de París.

-Teniu por a sortir de nit?

-Moltíssima. Porto 25 anys vivint a París i no sóc de naturalesa poruga, però mai no havia estat tan inquiet com ara.

-M'ho explica millor?

-Ho estic vivint sobretot com a pare. Tinc un fill d'11 anys que torna de colegi sol i pateixo. Fa por, fa molta por.

-Cal un toc de queda a l'estil militar?

-Ja ho estan fent. Sense dir-ho ni declarar-ho oficialment.

-Què vol dir?

-Que l'ambient al carrer ja comença a ser bèlic. Jo ahir diumenge, tornant d'una festa infantil del meu fill, vaig veure per primer cop tres jeeps militars al carrer.

-Al centre de París?

-Al costat mateix de les galeries Lafayette. Només eren les 5 de la tarda, però la imatge era de pel·lícula i la sensació d'inquietud.

-Però no hi ha agressions personals.

-Indirectament sí. Ara ja cremen els autobusos plens i la gent ha de baixar corrents. Una senyora minusvàlida va morir així. I a un empleat municipal va morir apallisat.

-Com us defenseu doncs del vandalisme?

-Hi ha comerciants que coloquen guardes jurats armats al davant del seu negoci. Però això a mi em sembla molt perillós.

-Aquesta nit han cremat 1.300 cotxes. Ja és un moviment organitzat?

-Aquesta és la pregunta que es comença a fer tothom. Però recordem que la cultura del complot sovint s'utilitza de manera massa fàcil.

-Vol dir que no és certa?

-Vull dir que el govern està intentant no parlar de musulmans per no dividir la societat, però...

-...però és evident?

-És tant evident que fins i tot el Congrés Islàmic de França ha declarat una fatwa contra els qui cremen cotxes.

-Però viu l'espiriualitat musulmana gent tant jove?

-Ho dubto. Els últims que ha atrapat la policia tenien 12 anys.

-Estan cremant els cotxes dels seus pares?

-Dels seus pares, dels seus cosins, dels seus veïns. Però se senten legitimats per fer-ho.

-Com?

-Pensen que si no tenen res, ni tant sols futur, poden destrossar el futur dels altres.

-És un acte d'autodestrucció?

-Un sociòleg de renom acaba de dir que no és autodestrucció, sino desesperació.

-Només un moviment de ràbia sense ideologia?

-Això és el que a l'opinió pública li agradaria creure, però la veritat és que la tassa d'atur en aquests barris és del 60%.

-Com ho veu com a psiquiatre?

-Cremar un cotxe produeix una sensació d'intensitat. Si a més hi ha cohesió de grup, tens un moment de glòria a la televisó i desestabilitzes el govern l'adrenalina ja és superlativa.

-Gamberrada doncs i prou?

-Jo no jutjo els pacients. Només intento comprendre'ls.

-Són malalts?

-En absolut.

-Són tractats realment com a ciutadans de segona?

-Totalment. De segona i de tercera. Si et dius Mohamed ni et donen feina d'enginyer ni et llogaran un pis segons a on.

-El ministre de l'interior Nicolas Sarkozy, els ha dit racaille? Com traduiria el terme?

-Literalment és la resta d'excrement que queda enganxat al wàter. Es podria traduir com xusma.

-Aquesta definició ha augmentat la magnitud de la tragèdia?

-Sens dubte. Això ha fet que el fenòmen s'extengués a tot l'estat. Molta gent s'ha apropiat amb orgull del terme racaille. Jo sóc racaille, diuen. L'insult s'ha convertit en marca de fàbrica.

-Un ministre que enlloc d'apaivagar els ànims els provoca no hauria de dimitir?

-És clar, però el govern no pot donar imatge de feblesa.

-Però...

-...i més impoprtant encara és que Vilepin i Sarkozy són enemics fratricides. Sarkozy es presentarà a eleccions contra Chirac. Si Chirac i Vilepin fan dimitir a Sarkozy semblaria una forma de desempellegar-se'n. És un problema polític molt greu.

Racaille de polítics

«SOCIO PSIQUITARIA Profesor i cap de servei de psiquiatria pública a l'hospital de Beauvais, Jordi Moltó està reconegut internacionalment com un dels principals experts en sociologia de la psiquiatria. «Estudio la incidència de certes malalties en uns moments o uns territoris

concrets, dit d'una altra manera, m'interessa saber per què algunes malalties es posen de moda o passen de moda. La histèria per exemple ja no està de moda. I l'espasmofília ha arribat a Espanya molts anys després que a França».