Elisabet Tejero: els sense sostre «Que ningú vegi en els sense sostre ni un sol rodamón llibertari» 9/11/2005

La sociòloga barcelonina Elisabet Tejero Gil, 39, va venir dilluns a la Biblioteca del Vapor Badia per inaugurar l'exposició «Vides al descobert» i presentar el llibre homònim sobre els sense sostre.

-Què pretén demostrar el seu estudi?

-Coneixer el fenómen des de dins per fer propostes polítiques.

-D'on partieu?

-Dels estereotips clàssics: són persones que s'ho han buscat, que no han treballat mai, sense estudis, asocials, no tenen família, etc.

-Tots són falsos?

-Sí.

-Tots?

-Sí, tots.

-No són asocials?

-No perquè comparteixen vincles amb altres persones que viuen al carrer. Dins la seva xarxa de contactes del carrer, no són asocials.

-No venen de famíies desestructurades?

-Ni de bon tros. I cada cop hi ha més persones de classe mitjana o fins i tot de classe benestant o mitjana alta.

-Tenen estudis?

-Molts d'ells fins i tot estudis universitaris. I han tingut feines de responsabilitat. En molts casos són artistes que han tingut força diners.

-I tot d'una han de dormir al carrer?

-Cauen en una cadena de situacions desfavorables: atur, trencament de parella, frau, alcohol, droga...

-Tot a la vegada?

-O no. En tot cas són vàries fractures emocionals i socials que comporten una sèrie de pèrdues.

-També és fals que si són al carrer és perquè volen?

-Sí, totalment fals.

-Però la societat té recursos i organització per donar un plat calent, un llit i un sostre a qualsevol. O no?

-Sí. Aquestes estructures existeixen i la societat garantitza menjar, llit i asistència mèdica a tothom.

-És a dir que estan al carrer perquè volen.

-No. Aquella persona es troba al carrer sense voler-ho. Però un cop allà comença una devastació interna, sovint amb alcohol, que fa que s'abandoni i assumeixi l'inèrcia del carrer.

-Llavors?

-A vegades acaben preferint l'aïllament i la soledat al calor que els puguin donar altres. Han perdut hablitat i no saben com tornar al món d'abans.

-Em posa un exemple?

-Nens abandonats que sempre van viure en institucions benèfiques franquistes i que, de grans, no han sabut fer res perque es troben al carrer en un mon que no coneixen.

-N' hi ha que són feliços al carrer?

-No.

-Ni un?

-Jo no n'he trobat cap. Ni en les nostres entrevistes ni en la literatura publicada fins ara.

-La nostra obligació és treure'ls del carrer encara que no vulguin?

-Sí, però sense forçar la situació. Els treballadors socials tenen un munt de metodologies per fer-ho amb molta ma esquerra.

-On els porten?

-Hi ha centres de dies, pensions i albergs. A Sabadell mateix hi ha un pis d'inclusió social per ells. I Drapaires d'Emaús fa una gran feina d'acolliment.

-Acaben recolocats a la societat i amb una feina?

-Una feina o una petita pensió no contributiva que els fa més autònoms.

-Quants s'escapen i tornen al carrer voluntàriament?

-Ecapar-se ningú perque no eren pas empresonats. Però efectivament alguns poden tornar al carrer.

-Hi ha autors literaris, com el novaiorquès Paul Auster entre altres, que s'enamoren del homeless i sovint protagonitza la seves noveles. Reconeix vostè aquesta aureola romàntica en els sense sostre?

-Entenc aquesta flaire literària. La Laura i jo al principi també ens deixavem seduïr per les seves històries.

-Què atrau d'ells?

-Que són persones hiperreflexives. Tenen tan de temps lliure que ho pensen tot, critiquen molt les seves pròpies vides i mostren una lucidesa sorprenent.

-Per exemple?

-A vegades et surten amb uns plantejaments filosòfics sobre, per exemple, el patiment, d'una gran formació humanística.

-I quan els coneixes més...?

-T'adones que no són herois. Ni herois de l'exclusió ni herois de la marginació, ni aquella figura romàntica del rodamón que escull ser-ho com a sistema de vida.

-Ni una mica?

-No. Radicalment no. Que ningú vegi en el col·lectiu dels sense sostre ni un sol rodamon llibertari.

-Vostè mai no ha tingut ganes de provar-ho ni una setmana?

-Mai.

-Ni dormir una sola nit a un banc del carrer o a un caixer automàtic com un experiment?

-Mai. En absolut.

Amor al sostre

«EMÁUS DE SABADELL El llibre «Vides al descobert. Els mons viscuts del fenomen sense sostre» (Ed. Mediterrània), del que Elisabet Tejero és coautora juntament amb Laura Torrabadella presenta la vida de catorze persones sense sostre.

Tres d'ells són de Sabadell i viuen o han viscut als Drapaires d'Emaús. Són el català Eduard, la romanesa Roswitha i el senegalès Amadou. Aquest últim va ser fins i tot educador de la comunitat, s'ha casat amb una catalana, tenen un fill i ara viu a Barcelona.