Víctor Estévez: Operación Triunfo «Rebel sí, dur no» 11/11/2005

El tercer finalista d'Operación Triunfo, el barceloní Víctor Estévez Polo, 22, va acabar ahir de gravar als estudis Ten de Sabadell el seu primer disc en solitari. Sortirà a mitjans del mes de desembre i ha ofert la primícia en exclusiva a D.S.

-Finalment has gravat el disc? Els teus fans no ho tenien clar.

-Perquè ha estat un secret fins ara, però des d'avui mateix ja es pot dir púbicament.

-Sabrem doncs finalment quin és el teu estil?

-Sí.

-Perquè la gent encara no sap si ets roquer, baladista, heavy...

-El disc serà eminentment roquer. La base és rock & roll, però amb quatre temes de swing i algun de pop.

-O sia que ets clarament un roquer.

-Sí, no sóc cap heavy com es va dir.

-També es va dir que eres un baladista estil Sinatra.

-Perquè ho vaig fer a una gala d'O.T. i va quedar bé. Però no és el meu estil.

-Has composat alguna cançó del disc?

-No. La majoria són de compositors estrangers.

-En coneixerè alguna?

-En coneixeràs tres: una dels Beatles, una del Phill Collins i una dels Blue Monkeys. però no puc dir noms.

-Totes en anglès?

-Aquestes tres sí. Totes les demés són en castellà menys un Bonus Track que és en català i es diu Per tu.

-Tot un gest a la parròquia.

-També la faig en castellà.

-Ser català et va perdjudicar a O.T.?

-A dins de l'Acadèmia segur que no. A fora, pel que fa als vots de la gent, no ho puc dir.

-A l'Acadèmia realment s'aprén alguna cosa o és tot de cara la galeria?

-S'aprén molt. Una gran part es fa davant les càmares , però també hi ha una altra gran part de curro fort.

-Què has aprés tu?

-A mi em van detectar un pòlip a les cordes vocals. En la feina de vocalitzacions amb l'Edith he desenvolupat les cordes d'una manera que ara, tot i el pòlip, es tanquen millor.

-Ets el noi dur de l'Acadèmia?

-No ho sé; que ho digui la gent.

-Alguns ja ho diuen.

-Jo no crec que sigui tan dur.

-I molts altres t'han votat perquè et veuen legal i els caus super-simpàtic.

-Suposo que sí perquè cada dia m'ho trobo pel carrer.

-Abans d'OT ningú t'havia dit noi dur?

-Rebel sí, dur no. Si veig que una cosa és blanca ho dic i ho defenso fins al final davant dels que pensen que és negra.

-Et compromets, ets dels que es mullen.

-Sí.

-Després te'n penedeixes?

-A l'Acadèmia no, mai. A la feina portser algun cop em tenia que haver mossegat la llengua davant del jefe i no ho vaig fer.

-De veritat eres electricista abans de cantar?

-Sí, tinc el títol de tècnic instalador electricista.

-Ho vas deixar per entrar a l'Acadèmia?

-No. Abans d'entrar a l'Acadèmia treballava a una fàbrica que pagaven més. Polia arestes als interiors dels cotxes.

-Tens ara la sensació que mai més no tornaràs a aquest món?

-Home, és un recurs al que sempre puc tornar. Tenir el títol no fa cap nosa.

-Per internet corre el testimoni d'una noia que, tot esperant el resultat de la seva biòpsia a un tumor possiblement cancerígen va recorrer a les teves cançons i això va endolçar l'espera.

-Uau! Jo savia el cas d'una senyora que se li havia mort la mare i deia que la meva cançó la va ajudar molt.

-Doncs ja són dos.

-Sí i se'm posen els pèls de punta.

-T'espanta aquest poder?

-No és meu, és el poder de la música.

-Afegeixen pes a la teva responsabilitat com a artista aquests dos testimonis?

-No. La responsabilitat és la mateixa. Però em dona una gran satisfacció.

-De veritat et va influir la lectura del Siddharta de Herman Hesse?

-Sí, perquè és el primer llibre que vaig llegir.

-Ets budista?

-No, però m'agrada el mundillo oriental. M'agrada molt el feng shui i practico algunes tècniques d'ensimismament.

-Ensimismament?

-Abstraure's, quedar-se badant, simplement relaxar-te i deixar que passin pensaments sense analitzar-los.

-És una tècnica de relaxació?

-Sí. De tant en tant ho faig.

-Et veurem actuar a Sabadell?

-Aviat segur que no. Per ara em dec a la gira d'O. T. i el més a prop serà el dia 25 al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Arrasaràs

«SENSACIÓ Eren les 3 de la tarda d'ahir i per la Via Massagué passava poca gent. Però els pocs que passaven obrien uns ulls com taronges, es jugaven la vida creuant el carrer per poder-lo saludar i, els més agosarats, li feien fotos amb el mòbil al mig d'un pas zebra.

La sensació era general, però entre les jovenetes esdevenia pura consternació: «És el Víctor d'OT!!!, que no pot ser tía, que sí que l'és tía, portes la càmera? fes-me una foto. Víctor sispli, et fas una foto amb mi? Aaah! Com mola! Tinc una foto amb el Víctor, tia!»