Tadesse Meskela: cafè just «El cafè compreu-lo a Intermón» 12/11/2005

Ha fundat una unió de 101 cooperatives que aplega a 90.000 petits productors de cafè de la regió d'Oromia (www. oromiacoffeeunion.com) Segons va explicar ahir al Casal Pere Quart en un acte organitzat per Intermón, gràcies al comerç just els nens de la zona van a escola i tenen hospital i aigua potable.

-On puc comprar el seu cafè?

-A Sabadell només a la botiga Intermón del carrer Sant Pere. Busqui la marca Biogold.

-M'agradarà?

-Segur que sí. És molt més bó que la majoria. Provi'l i ja m'ho sabrà dir.

-Més car que els altres?

-No, va a preu de mercat.

-Gràcies a que vostè ha aconseguit saltar-se uns quants intermediaris.

-Correcte. Ara el nostre cafè ja no passa per les mans ni dels colectors ni dels distribuidors ni dels exportadors.

-Us salteu tres passes de la cadena tradicional de comerç?

-Així és. La nostra cooperativa compra al camperol directament i, directament exporta el producte.

-En quant redueix això el preu del producte?

-Ara el petit camperol està guanyant un 75% més que abans.

-Això és molt.

-En el 2002 al petit productor li pagaven 40 cèntims de dòlar per lliure de cafè i ara li paguen 1'26 dòlars.

-En quines condicions viuen?

-El 99% dels habitants de zones rurals no tenen electricitat i el 80% no tenen aigua corrent.

-Ara aixó canviarà?

-Ja canvien les seves cases de palla per cases de totxo. I tots els membres de les cooperatives ja poden portar els seus fills a col·legi.

-Escoles noves de trinca?

-En els últims tres anys hem construit 8 noves escoles. Miri, miri (ensenya fotos), a aquesta hi van 600 nen. I miri això.

-Què és?

-Un centre de salut, n'hem fet quatre en menys de tres anys perquè la gent no hagi de caminar 20 kilòmetres per un encostipat. I aqui una canalització d'aigua potable. N'hem fet tres.

-Sempre amb els diners dels camperols?

-No. Amb els diners de les primes.

-Quines primes?

-Oxfam exigeix que, a canvi del comerç just, es destini a obra pública 5 cèntims de cada lliure de cafè venut. I aquest any hem venut 1.500 tones de cafè.

-Quants d'aquests diners han sortit d'Espanya?

-Molt pocs i em sap greu perquè Espanya és un gran consumidor de cafè, però petit consumidor de comerç just.

-Quant cafè just d'Etiòpia consumim els catalans?

-Tan poc que l'heu de comprar a la central d'Oxfam Bèlgica. Hauriem de poder omplir un contenidor de 18 tones per enviar-vos-el directament.

-Ara ho entenc! Vostè ha vingut aquí a obrir mercat.

-Home, és clar (rient). I què es pensava?

-Com un gran magnat.

-Exacte, exacte (continua rient).

-I tot això ho ha creat vostè?

-Jo portava una petita cooperativa quan, l'any 2.000 vaig anar als Estats Units a obrir mercats, he-he, i vaig descobrir que el Comerç Just realment afavoria països com Tanzània i centreamèrica.

-Però com ho va engegar?

-Em vaig posar en contacte amb la Fair Trade (comerç just) of Labelling Organization, FLO. Tots els productes de comerç just han de portar l'etiqueta FLO.

-A canvi de certes condicions?

-Funcionament democràtic en les cooperatives, igualtat de drets, no discriminació de raça, religió o sexe, respecte al medi ambient, inversió social...

-Ha dit funcionament democràtic. A vostè el voten?

-No, home. Jo sóc el General Manager.

-I què?

-Home! Es voten els tècnics, els directors de cada cooperativa, però a mi no. Jo sóc el fundador.

-Diu Intermón que «les actuals regles del comerç internacional impideixien als agricultors sortir de la pobresa». Quines regles?

-Moltes, però sobretot el preu de la materia primera. A tots els països, es paga massa baix.

-És el que ha d'arreglar la cimera de l'OMC de desembre a Hong Kong?

-El més important, sí. Però també abaratir arancels i eliminar subvencions a productors de països rics.

-El consumidor conscient que vulgui ajudar als petits productors de cacao o cafè, no ha de comprar productes Nestlé?

-Ni Nestlé ni altres marques. Com més comerç just compri, més pressionarà les grans marques perquè ens compri a nosaltres.

-Vendrieu cafè a Nestlé?

-Ja ho fem. I a preu de comerç just.

-Si les grans multinacionals ja tenen consciència, quí és ara el dolent de la pel·lícula?

-Bé, només ens compren 15 contenidors a l'any. Pero si tots els consumidors pressioneu, potser ens en compraran més.

Se la saben llarga...

«GENERAL MANAGER Amb Tadesse Meskela un perd el nord. O el troba. No es cap ànima de canti, ni carn d'ONG ni vol fer pena. Ben al contrari, el seu estil es el d'empresari o com a ell diu amb orgull

General Manager. Amb un gest enèrgic treu el bolígraf, comença a fer números i en un minut ha omplert un foli de xifres, percentatges, objectius i prioritats. Tot en ell és pur nervi empresarial. Un home de negocis.